Forta frenada econòmica a l'eurozona

Brussel·lesLes dades de creixement del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica d'un territori) confirmen l'alentiment de l'economia europea: el tercer trimestre d'enguany cau fins a un escàs 0,2% tant a la zona euro com a tota la Unió Europea, és a dir, sis i cinc dècimes menys, respectivament, que els tres mesos anteriors. La frenada a l'estat espanyol encara és més accentuada: passa d'un creixement de l'1,5% entre l'abril i el juny a un del 0,2% entre el juliol i el setembre. En comparació amb el mateix trimestre del 2021, l'increment del PIB va ser d'un 2,1% a l'eurozona i un 2,4% en el conjunt dels Vint-i-set, bastant per sota del 4,3% que s'havia registrat en les dues zones el segon trimestre d'aquest any. A Espanya, la diferència entre el creixement interanual del segon i el tercer trimestres és de tres punts: del 6,8% al 3,8%.

Pel que fa a l'ocupació, la creació de llocs de treball també s'ha moderat a l'eurozona i en el global del grup comunitari i s'ha quedat en el 0,2%, la meitat de l'increment del trimestre anterior. En termes interanuals, el creixement cau, respectivament, del 2,7% i el 2,4% del segon trimestre fins a l'1,7% i l'1,5% del tercer. "Tenim el mercat laboral més fort en dècades [...], i es manté resilient", va destacar divendres passat el comissari europeu de Finances, Paolo Gentiloni.

Alemanya i Itàlia tiren del carro

El PIB de la majoria dels estats membres de l'eurozona també s'ha incrementat en menor mesura que els trimestres anteriors. La gran economia comunitària que registra una expansió trimestral del PIB més elevada és Itàlia, amb un 0,5%, seguida per Alemanya, amb un 0,3% (els últims tres mesos s'havia quedat al 0,1%), i França, que, com Espanya, se situa en el 0,2%. Els Països Baixos, en canvi, han decrescut un 0,2% i Bèlgica, Àustria i Finlàndia, un 0,1%.

Aquestes dades arriben després de les previsions econòmiques presentades per la Comissió Europea la setmana passada, que estimen que l'eurozona entrarà en recessió i que el seu PIB registrarà una disminució del 0,3% en l'últim trimestre d'enguany i, en els primers tres mesos del 2023 decaurà un altre 0,1%. Les causes? La guerra d'Ucraïna, la crisi energètica, l'elevada inflació i les pujades dels tipus d'interès del Banc Central Europeu (BCE).

Tanmateix, Brussel·les calcula que l'eurozona ja tancaria el 2023 amb un creixement del 0,3%, un punt per sota del que havia estimat a l'estiu, i que Espanya esquivaria la recessió tècnica per la mínima, ja que no encadenaria dos trimestres consecutius de decreixement intertrimestral. En el quart trimestre del 2022 l'economia espanyola també cauria un 0,3%, però la variació del primer trimestre de l'any que ve seria del 0%.

Quant a la inflació, segons les dades també publicades l'Eurostat fa quinze dies, l'octubre passat els preus van créixer fins al 10,7% en comparació amb el mateix període de l'any anterior, un augment que va deixar enrere el màxim històric registrat al setembre (9,9%). Tot i això, segons les previsions de Brussel·les, la inflació ja hauria tocat sostre i durant tot el 2022 a l'eurozona i a Espanya els preus haurien pujat un 8,5%, i a la Unió Europea un 9,3%. I, el 2023, pujarien un 6,1% a la zona euro, un 7% als Vint-i-set i un 4,8% a l'Estat.