Macroeconomia

Les set xifres que amaga el Pla Pressupostari enviat a Brussel·les

El govern espanyol ratifica l'increment de les pensions, l'augment en defensa i dona més marge de dèficit a les comunitats

3 min
La ministra d'Hisenda en funcions, Maria Jesús Montero, en una imatge recent.

MADRIDEl govern espanyol no pot elaborar uns pressupostos públics per a l'any 2024 mentre estigui en funcions. Per això, el Pla Pressupostari enviat a Brussel·les aquest diumenge és força més sobri en comparació amb el d'altres anys. Tanmateix, l'executiu de Pedro Sánchez ha posat negre sobre blanc algunes xifres vinculades als ingressos i a les despeses:

Impostos

El govern confia tancar l'exercici del 2023 amb una recaptació de fins a 356.052 milions d'euros, un increment d'un 7,6% respecte a l'exercici del 2022. Tot i que es tracta d'un nou creixement, és més moderat que el registrat l'any 2022, quan la recaptació va créixer un 11,6%. Pel que fa a l'any 2024, es preveu un escenari "inercial", sense tenir en compte aquelles mesures fiscals en vigor fins al 31 que afecten la tributació. El govern estima que els ingressos per aquesta via assoleixin els 382.755 milions d'euros. Gran part del bon comportament de la recaptació es vincula a les cotitzacions socials i l'IRPF.

Rebaixa de l'IVA

Per afrontar la crisi energètica i de preus, el govern espanyol ha tocat l'IVA de la factura de la llum, però també d'alguns aliments, mesures que decauen el 31 de desembre. Tot i que el Pla Pressupostari deixa la porta oberta a una pròrroga d'aquestes, així com a l'adopció de noves mesures, cap de les dues coses no es recull en l'exercici base del 2024.

En tot cas, mentre que aquest 2023 la rebaixa de l'IVA d'alguns aliments ha tingut un impacte negatiu de 1.450 milions d'euros sobre les arques públiques, una recuperació de l'impost l'any que ve suposaria tornar a recaptar 1.350 milions. En el cas de la rebaixa de l'IVA de la factura elèctrica, el final de la mesura suposaria recaptar 1.016 milions addicionals el 2024. Fonts del ministeri d'Hisenda reiteren que és una previsió i que la xifra exacta no se sabrà fins que es prengui una decisió sobre el disseny de totes dues iniciatives a partir de l'1 de gener del 2024.

Ingrés mínim vital

Al pla també es detallen algunes partides vinculades a la despesa. En el cas de l'Ingrés Mínim Vital (IMV), l'any 2024 s'incrementarà de la mateixa manera que les pensions no contributives, per tant, vora un 6,8% (aquesta és la previsió de la Seguretat Social publicada la setmana passada). Actualment, la prestació per a un beneficiari individual de l'IMV és de 565,37 euros al mes.

Sous públics

El govern també ratifica l'increment dels sous dels treballadors públics per al 2024 tal com es va acordar l'octubre del 2022 en el marc de la taula de negociació de la Funció Pública. L'increment serà del 2% amb la possibilitat d'una pujada addicional d'un 0,5% l'octubre del 2024 (en funció de l'IPC harmonitzat) i tindrà un cost previst de 4.746 milions d'euros.

Revalorització de les pensions

Arran de l'última reforma de les pensions, les prestacions es revaloritzen cada any amb la inflació. El govern espanyol destaca que la mesura "s'adoptarà en qualsevol escenari [econòmic]", diu el Pla Pressupostari. De cara a l'any que ve, la Seguretat Social estima que aquestes s'incrementaran entre un 3,5% i un 4% (el càlcul és resultat de la mitjana entre el desembre del 2022 i el novembre del 2023). Com que la mesura suposa més despesa, la reforma del sistema de pensions també va tocar la part dels ingressos. En aquest sentit, el Pla Pressupostari apunta que el mecanisme d'equitat intergeneracional (l'increment progressiu de les cotitzacions socials) tindrà un impacte de 3.700 milions d'euros l'any 2024. En el cas de l'adequació de la base màxima de cotització, l'impacte serà de 308 milions d'euros.

Defensa

El govern espanyol ja va anticipar el seu compromís en incrementar la despesa en defensa progressivament fins a assolir el 2% del PIB l'any 2029. De cara a l'any que ve, la despesa en defensa sobre el PIB augmentarà una dècima, és a dir, d'un 1,2% (pressupostos de l'Estat del 2023) a un 1,3% sobre el PIB, segons es recull al Pla Pressupostari. Són uns 1.500 milions addicionals.

Dèficit de les CCAA

El govern espanyol dona un pèl més de marge a les comunitats autònomes (CCAA) de cara a l'any 2024 i situa el seu dèficit en un 0,1% del PIB (en les últimes previsions va dibuixar per a les comunitats una referència del 0%). Per a la Generalitat, que va demanar tenir més marge, aquest tímid increment "és insuficient", remarquen des de la conselleria d'Economia. Tenir una referència de dèficit més elevada suposa poder gastar una mica més (uns 250 milions d'euros). La dècima de marge que es dona a les comunitats l'assumirà l'Estat.

stats