La màgia de Draghi no ens podrà salvar eternament
Cap d’EconomiaMario Draghi encara conserva part de la seva màgia. Ahir va avançar que al març aplicarà nous estímuls a l’economia i les borses van reaccionar amb una alegria poc vista en aquest inici d’any dantesc als mercats. Però més li val a Draghi tenir alguna sorpresa preparada perquè, si no, la seva intervenció del març fàcilment decebrà els mercats. Llavors les borses cauran i tot plegat no haurà servit de res. El problema és que el president del BCE difícilment pot sorprendre. El motiu? La seva caixa d’eines està quasi buida. Potser pot comprar més deute sobirà, o posar més penalitzacions als bancs que no donin crèdits... però no farà res que no hagi fet ja. És difícil preveure un cop d’efecte salvador.
La gran arma de Draghi sempre ha sigut el domini de la retòrica. Amb tres simples mots (whatever it takes ) va salvar el pitjor moment de la crisi de l’euro. Però potser tothom va confiar massa en aquesta màgia, que en realitat només servia per donar temps als governs europeus perquè fessin reformes i avancessin cap a una integració europea més gran. Draghi els ho ha suplicat repetidament, però els estats (l’espanyol i els altres) només es van arremangar quan estaven a punt de caure pel precipici del rescat i del trencament de l’euro. Ara tothom sap que una unió fiscal és imprescindible entre els països que comparteixen moneda, però ningú ja no en parla. Els governants no volen assumir el risc polític de cedir sobirania a Brussel·les. Draghi, que els va salvar per un temps, no ho podrà fer eternament.
Les mesures dels bancs centrals per donar oxigen a l’economia (i guanyar temps per a la integració en el cas d’Europa) han inundat de diners els mercats. Ara hi ha un doble perill: molt probablement tenim una bombolla de liquiditat (massa diners al sistema) i el BCE ha esgotat l’arsenal. Si ve una nova crisi, no hi haurà marge de maniobra. Mentrestant, Europa segueix amb molt atur i poc creixement. Si no volem fer reformes, el millor que podem fer és creuar els dits i resar perquè no vingui un tsunami. Però a l’horitzó les onades són cada cop més altes.
