El govern espanyol vol canviar ara la manera de fixar el preu de la llum. Per què? Com funciona? Qui hi intervé? La factura de la llum que paguen els consumidors es compon de dos conceptes: el cost de la llum, que és el que fixen productors, comercialitzadors i també consumidors en les subhastes, i que ara es vol canviar; i els peatges elèctrics, uns costos regulats que fixa el govern de l'Estat. Actualment, per a un consumidor domèstic mitjà els peatges suposen aproximadament el 60% de la factura, mentre que el cost de l'energia només suposa el 40% de la factura.
A. Peatges Els peatges són els costos regulats que cobra el govern espanyol per mantenir el sistema elèctric. Es dediquen a pagar conceptes com el transport i la distribució de l'energia, les primes al règim especial i a les renovables i el dèficit de tarifa. Cada any l'executiu decideix quant pugen els peatges. Ho fa en funció del que pugi la llum -si l'encariment del cost de l'energia és molt alt, el govern pot abaixar o congelar peatges per compensar-ho-, però en els últims anys ha anat guanyant pes la necessitat de combatre el dèficit de tarifa, amb el qual el govern de Rajoy s'ha proposat acabar ja el 2014. Al gener els peatges pujaran fins a un 2% per cobrir el dèficit de tarifa generat aquest any, segons ha avançat el ministre Soria, de manera que el seu impacte en la factura seria un encariment de l'1,2%.
B. El dèficit de tarifa Quan es va liberalitzar el sector elèctric, l'Estat va començar a subvencionar el preu de la llum perquè no pugés de cop. Així es creava el dèficit de tarifa, que acumula més de 26.000 milions d'euros fins al 2012. Aquest any, tot i que Soria va dir que no se'n generaria, finalment serà de 3.600 milions, que l'executiu havia de pagar a les elèctriques però que finalment no pagarà. Aquest dèficit no només encarirà els peatges sinó que, a més, ha posat en peu de guerra les elèctriques. Molts hi veuen la causa per la qual s'ha encarit de cop el preu de la llum, ja que la pujada del mercat diari coincideix amb la decisió de no abonar els 3.600 milions d'euros.
C. El cost de la llum El 40% de la factura que no prové dels peatges és el preu de la llum, que es fixa mitjançant unes subhastes que controla l'Omel, una agència de valors que s'ocupa del mercat energètic. N'hi ha de dos tipus: la del mercat majorista - pool -, que se celebra diàriament per a les 24 hores següents, i la Cesur, que se celebra trimestralment per fixar el preu de la tarifa d'últim recurs (TUR). Aquest sistema es va implantar perquè els consumidors domèstics no patissin variacions diàries del preu.
D. Les subhastes La subhasta Cesur és un mercat de futurs. Les empreses que hi acudeixen, en molts casos bancs i fons d'inversió, aposten per un preu, que és el que cobraran per megawatt hora en els següents tres mesos. Però no tenen aquella energia, sinó que la compraran al mercat diari, el pool. Com que no poden preveure quin preu tindrà cada dia, es genera una incertesa que provoca que la subhasta Cesur sigui inflacionista i es pactin preus més alts que en el mercat diari. "No es compra energia, sinó valors. És un mercat especulatiu: no compres energia a 62 euros sinó que apostes que el mercat diari no estarà per sobre de 62", explica Jorge Morales, membre de la Plataforma per un Nou Model Energètic.
La subhasta diària, el pool, se celebra a partir d'una previsió de la demanda de l'endemà. Els productors van oferint l'energia, començant per les fonts més barates -nuclear i hidràulica- i acabant per les més cares -carbó i cicle combinat-. Entremig hi entren l'eòlica, la cogeneració i d'altres. El mercat és marginalista, és a dir, que el preu del megawatt hora que queda i que cobren tots els productors independentment de la font és l'últim a entrar-hi i, per tant, el més car.
E. Es poden manipular? El pool es pot manipular si es redueix la producció d'energies barates. Si hi entra molta nuclear, molta hidràulica i molta eòlica, potser ja es cobreix tota la demanda i no hi entren les fonts més cares, de manera que el preu és baix. Si es redueix la producció nuclear i la hidràulica, cal una producció de cicle combinat més alta, cosa que encareix tota l'energia. Al desembre el pool va pujar d'uns 40 euros a entre 80 i 90 euros el megawatt hora; alguns sectors van denunciar que s'havia aturat una nuclear per motius dubtosos, que una altra va iniciar el manteniment massa tard, en ple hivern, i que una tercera, que estava en manteniment, va arrencar tard i molt lentament. Respecte a la hidràulica, té grans reserves i part del sector no entén que no produeixi més. La subhasta trimestral és per a un futur i, per tant, hi ha un component especulatiu. Això ha fet que hi hagin entrat fons d'inversió. Pot patir, a més, una manipulació indirecta. Si s'encareix el pool, es pressiona el preu de la subhasta de la TUR a l'alça, perquè crea incertesa sobre els preus futurs.
