Més volum i nous negocis: Telefónica dibuixa un futur ambiciós

MadridTelefónica tenia un pla estratègic fins al 2026, però el terrabastall a la cúpula, marcat pel canvi de president aquest gener passat —Marc Murtra va entomar el relleu de José María Álvarez-Pallete–, ha fet que l'horitzó d'aquest full de ruta s'acabi abans d'hora. Aquest pròxim 4 de novembre, la primera teleco de l'Estat celebrarà el seu Capital Markets Day i presentarà, juntament amb els resultats dels nou primers mesos de l'any, les línies mestres del nou rumb que vol seguir.

En el nou pla estratègic, es preveu que tingui un paper clau l'escala, és a dir, la mida de la companyia, però també la diversificació del negoci i el replantejament dels mercats en els quals té presència. Això ja s'ha evidenciat amb l'adeu a molts països de l'Amèrica Llatina, mentre situa el focus a Europa. Tot plegat li ha de servir per dibuixar un futur ambiciós, o com a mínim així és com pretén presentar-ho, però també per girar full de dos anys en què l'accionariat i la governança de Telefónica han acaparat els titulars –ja sigui per l'entrada del grup saudita STC; la de l'Estat 27 anys, després de la seva privatització, o l'augment del pes de CriteriaCaixa.

Competir amb els EUA i la Xina

La teleco té entre cella i cella que l'única manera de competir amb els gegants dels Estats Units i de l'Àsia és la consolidació. És a dir, créixer. De fet, també ho defensen les dues principals associacions del sector a escala europea: la GSMA i Connect Europe.

El president de Telefónica, Marc Murtra, ha aprofitat totes les seves intervencions per reivindicar-ho: "Necessitem un mercat únic d'operadores de telecomunicacions a Europa", va defensar durant la 40a Reunió del Cercle d'Economia. Per aconseguir-ho, uns i altres miren directament cap a la Comissió Europea. La consolidació empresarial sempre ha estat sota l'atenta mirada de l'executiu comunitari pel que fa al seu impacte en la competència, però, en un context de rearmament europeu i impuls de l'autonomia estratègica, Brussel·les s'ha compromès a revisar les directrius que regulen les concentracions empresarials.

De moment, el president de Telefónica ha aconseguit que algunes veus dins el govern espanyol abracin aquesta reivindicació, una cosa que no és menor si es té en compte que la SEPI, el braç inversor de l'Estat, controla el 10% de la companyia. "Necessitem dimensió", va defensar el ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, en un esmorzar informatiu la setmana passada.

Una de les incerteses que sobrevolen aquest anhel és per on es pot començar a créixer. Les fusions transfrontereres, amb altres socis europeus, no semblen fàcils i el mateix Murtra ha indicat que primer cal mirar dins els països. En aquest sentit, fa temps que corre el rumor d'un possible interès de Telefónica en Vodafone Espanya, ara en mans del fons britànic Zegona, tot i que el mateix Murtra ho ha titllat "d'especulació". En tot cas, també hi ha altres vies de creixement, que no tenen a veure amb els competidors directes, entre actors amb interessos diferents.

De la tecnologia a la ciberseguretat

Aquest creixement és vist per Telefónica com una condició sine qua non per invertir, sobretot en el context actual. L'objectiu del Vell Continent de fer-se fort i deixar de dependre d'altres potencies és un filó per a la companyia de cara a diversificar el seu negoci. "Volem invertir en defensa", va anticipar Murtra en una compareixença al Congrés dels Diputats. Però la defensa és molt àmplia i, en el cas de la teleco, l'interès se situa en la tecnologia i la ciberseguretat, sector en què es preveu una pluja de milions per a un mercat que ara està molt fragmentat.

Cal tenir en compte que les telecos europees fa anys que es van començar a veure empeses a mirar cap a negocis més enllà del de la telefonia. "De seguida es va veure que la competència era Google o Apple, és a dir, que l'important no era el tub per on passen les dades, sinó les dades en si. Aquests gegants obliguen els operadors a invertir molt, però no se n'acaben beneficiant perquè qui genera els ingressos són ells", reflexionava el professor d'economia de la Universitat de Barcelona Joan Calzada en una conversa amb l'ARA.

Davant d'aquests reptes, Telefónica té clar que assumirà més riscos, tot i que controlats. "Volem assumir més riscos calculats. Això significa tenir més resiliència perquè, quan es doni el cas de coses que ens surtin malament, ens puguem enfocar en com s'analitza, com s'executa, més que en els resultats", va afirmar Murtra. Això, però, sol tenir un impacte directe en els números.

La companyia ha reduït el seu deute i Murtra ja ha dit que aplicarà "disciplina financera de ferro", perquè la sortida dels mercats llatinoamericans li suposa, entre altres coses, una reducció dels ingressos. En tot cas, ho preveu compensar amb el creixement a Europa, on elements com el context macroeconòmic o l'estabilitat de la moneda li juguen a favor.