Millora ínfima en la construcció

BarcelonaEn termes relatius, l’any 2014 ha sigut bo per a la construcció a Catalunya. El sector va pujar un 7,5%, segons les dades del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Però si aquestes dades es miren amb més perspectiva, la situació és de mínims històrics, molt per sota dels pitjors moments de l’últim mig segle. Ni la crisi del petroli dels anys 70 ni l’anomenada crisi postolímpica van castigar tant el sector.

La conseqüència, segons el degà del Col·legi d’Arquitectes, Lluís Comerón, és un sector “insostenible” que, encara que hagi millorat l’últim any, continua destruint empreses, ocupació i despatxos professionals.

Les dades del Col·legi d’Arquitectes sobre projectes d’obra ho deixen molt clar. En superfície de metres quadrats visats, l’any 2014 es va arribar a 2.121.337, un 7,5% més que el 2013, però un 90% menys que els màxims del 2006, quan van ser 23.892.340 metres quadrats. Però la caiguda ha sigut tan pronunciada amb la crisi que la dada del 2014 està un 81% per sota de la mitjana de l’últim quart de segle.

Això passa si es tenen en compte els metres quadrats de construcció tant en habitatges com en altres tipus d’obres, com escoles, centres sanitaris, oficines, indústries i centres comercials. Les dades són molt pitjors quan afecten només l’habitatge. Segons el degà del Col·legi, subsectors com l’industrial pateixen menys les pujades i baixades, però en l’habitatge la caiguda ha sigut en picat i com no s’havia vist mai.

Mínims de pisos

Pel que fa a la construcció residencial, el COAC té un històric de dades molt més llarg, des del 1960. En tot aquest període el mínim històric es va registrar el 2013, quan només es van visar 2.887 obres de nous habitatges. L’any 2014 va ser una mica millor i se’n van visar 4.676 a tot Catalunya, un 51,6% més.

Per això es pot parlar d’una “aturada de la davallada”, segons el degà, que encara no hi veu una recuperació. De fet, la caiguda en nombre d’habitatges és encara superior a la de la superfície en metres quadrats. L’any 2006 es van visar 109.666 habitatges de nova construcció. La dada del 2014 és un 96% inferior, després d’una caiguda accelerada, especialment els anys 2008 i 2009 (vegeu el gràfic).

Però la dada encara és més inquietant si és té en compte que el nombre de nous habitatges visats el 2014 se situa un 91% per sota de la mitjana dels últims 25 anys. En la sèrie històrica, que comença fa més de mig segle, l’any 1960, mai s’havien vist registres tan baixos, ni en els pitjors moments, com l’any 1986, quan es van visar 21.372 habitatges nous, o l’any 1993, amb la crisi que va arribar després dels Jocs Olímpics, quan se’n van iniciar 27.675, gairebé set vegades més que el 2014.

Territoris

Per zones, les dades del Col·legi mostren una recuperació més evident a la ciutat de Barcelona i una lleugera millora a la demarcació de Girona, mentre que Tarragona i Lleida queden estables el 2014, tot i que en mínims, i les Terres de l’Ebre continuen encara en davallada. Dels visats del Col·legi també es desprèn que on la bombolla va tenir més impacte va ser a la demarcació de Barcelona -sense incloure-hi la capital-, i també és on s’ha produït la caiguda més pronunciada des de l’any 2006.

Les dades varien també segons el tipus de construcció. El comportament de la construcció no residencial ha sigut molt més estable. En els últims 20 anys el màxim en metres quadrats visats va arribar als 6.000.000 l’any 2006, mentre que el 2014 van ser 1.083.014 metres quadrats. En el cas de la construcció residencial el màxim el 2006 va ser de 18.000.000 de metres quadrats, i el 2014 van ser 1.197.960, amb una caiguda des de màxims més pronunciada.

Davant d’aquesta situació de mínims del sector, el degà del COAC va demanar ahir mesures d’estímul, sobretot fiscals, com serien, per exemple, rebaixar l’IVA o donar bonificacions a l’impost de béns immobles (IBI) lligades a conceptes com els de l’accessibilitat de les construccions o l’eficiència energètica, i també impulsar canvis normatius. Segons Comerón, les lleis actuals són les que van portar a la bombolla -juntament amb el crèdit barat-, i no s’adeqüen a la situació actual.

El degà dels arquitectes no vol que la construcció es torni a inflar, però creu que la recuperació econòmica no arribarà fins que el sector suposi el 10% del PIB, com a Europa. Ara representa el 5,9%.