Economia 15/12/2020

El salari mínim tornarà a pujar el 2021 malgrat les reticències

L’augment obre un nou front dins el govern espanyol i enfronta els agents socials

Núria Rius Montaner
3 min
La ministra de Treball, Yolanda Díaz, en una imatge d'arxiu.

Madrid"Per al govern, la congelació [de l'SMI] no és una variable en la qual s'estigui treballant". D'aquesta manera el secretari d'estat d'Ocupació, Joaquín Pérez Reyes, ha tancat files sobre el futur del salari mínim interprofessional (SMI) i el possible augment l'any 2021, després de la taula de diàleg social sobre l'SMI reunida aquest dimarts. Tanmateix, aquesta ferma posició no és la compartida per tot l'executiu. És més, simultàniament a Reyes la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha reclamat "prudència" des de la sala de premsa de la Moncloa després de la reunió del consell de ministres i ha recordat que les decisions econòmiques han de tenir en compte el context de crisi que viu el país fruit de la pandèmia. Un discurs que també sostenen des d'Economia. "S'ha de tenir en compte l'escenari actual, fa temps que s'incrementa l'SMI i s'han de calibrar les decisions", apunten fonts del ministeri d'Economia a l'ARA. Dos tons diferents que evidencien el nou xoc des de fa dies al si de l'executiu espanyol.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Les posicions tornen a ser clares. Les carteres d'Economia, Hisenda i Seguretat Social, totes del PSOE, es mostren més reticents a la idea de l'increment de l'SMI i optarien més per la congelació. Per contra, el ministeri de Treball, amb Yolanda Díaz al capdavant (Unides Podem), ja ha dit que seria una "anomalia" que es prengués aquesta decisió, unes declaracions que també han estat refermades pel vicepresident segon i líder del partit lila, Pablo Iglesias.

Tot i que el secretari d'estat d'Ocupació no ha volgut donar gaires detalls de la proposta del ministeri, només que "no es preveu la congelació", segons ha insistit Reyes de manera reiterada, sí que es planteja "un ventall de xifres" en relació amb les previsions macroeconòmiques i tampoc descarta l'opció de caminar en sintonia amb la revalorització de les pensions i dels sous públics del 0,9% el 2021. "No volem condicionar el debat amb cap xifra concreta", ha sentenciat Reyes.

Totes les parts han reconegut que el diàleg social viu moments de tensió i fins i tot Reyes ha dit que "cap de les parts té el poder de determinar per on acabaran les negociacions". Un missatge clar cap a la patronal, que està posant més bastons a les rodes. Des del sector empresarial no es mouen de la "congelació" i aquest dimarts haurien plantejat fins i tot "abaixar l'últim increment de l'SMI", segons ha apuntat Reyes. En sentit contrari, els sindicats sí que han plantejat propostes que passen, totes elles, per l'increment. D'una banda, la UGT insisteix que ho faci per arribar al voltant dels 1.000 euros al mes, és a dir, gairebé un 5%. Un missatge al qual s'ha sumat CCOO: "La pujada no pot ser més baixa", diuen, si bé les seves referències s'aproximen més al ventall entre l'1,5% i l'1,8% pactats en els convenis laborals per al 2021. Sobre la possibilitat d'incrementar un 0,9% l'SMI, els dos agents socials han reconegut que "l'opció no els ha agradat".

Els sindicats també han argumentat que si altres països veïns ho han fet, com Portugal –ha incrementat l'SMI un 4,7%– i França –un 2,7%–, "per què no pot fer-ho Espanya?". De fet, la tendència a Europa ha estat d'incrementar l'SMI.

Objectiu: 60% del sou mitjà

L'acord actual del govern de coalició parlava d'incrementar l'SMI fins a un 60% del sou mitjà a Espanya. Això significa aconseguir un salari mínim interprofessional d'aproximadament 1.200 euros l'any 2023. En cas de no tocar-se aquest any implicaria augmentar-lo en 250 euros entre el 2022 i el 2023 si realment es vol assolir l'acord de govern firmat entre el PSOE i Unides Podem al gener.

A Espanya gairebé uns 1,5 milions de treballadors, principalment del sector serveis i la construcció, reben l'SMI i un nou augment afectaria més de 2 milions de treballadors. El primer increment, i el més elevat des del 1977, el va pactar precisament el govern de Pedro Sánchez amb Unides Podem el 2019 i va significar augmentar l'SMI fins als 900 euros (un 22,3%). La segona pujada del salari mínim, fins als 950 euros (un 5,6%), es va firmar el mes de gener. En aquests moments Espanya se situa al grup 3 (amb millors salaris mínims) de la zona euro al costat de països com França i Bèlgica, però encara força lluny d'aquests: de fet, a la cua de tots.

Els actors es reuniran dilluns vinent per aportar noves propostes. "Tots ens hi hem compromès", ha apuntat Reyes. Ara bé, els sindicats ho tenen clar: "Si dilluns el govern arriba amb la congelació, la UGT s'aixecarà de la taula". Un missatge al qual també s'ha sumat CCOO. Mentrestant, fonts de la patronal coneixedores de la negociació reiteren que no mouran fitxa.

stats