Mor el Pocero, símbol de la bombolla del totxo

BarcelonaA Seseña (Toledo) fa cinc anys els veïns anaven amb mascareta. Però no pel coronavirus, sinó per un incendi que hi va haver en un abocador il·legal de neumàtics, que va deixar l’atmosfera seca i calorosa i plena de fum negre durant dies. Ara la mascareta s’utilitza pel coronavirus, i un dels personatges més coneguts de l’indret, Francisco Hernando Contreras, que tenia el sobrenom del Pocero, ha mort a causa del covid-19.

Paco el Pocero es va convertir en un dels símbols de la bombolla immobiliària. Al municipi de Seseña va decidir construir-hi un enorme barri, quan el preu dels pisos estava pels núvols abans de l'any 2007, per rebre les víctimes de la gentrificació a Madrid. L’oferta era clara: com que el sòl a l'erm manxec era barat podia oferir immobles a un preu molt assequible, amb serveis i acabats bons, en un barri de nova construcció a només 45 minuts de la gran capital.

Però la bombolla va esclatar. Lehman Brothers va fer fallida i l’economia va entrar en una depressió total. La crisi financera va arrossegar el totxo. I la macropromoció del Pocero es va quedar a mitges. Havia d’aixecar 13.000 pisos, però només en va fer 5.000 i, d’aquests, 2.000 van acabar en mans dels bancs pels impagaments.

Francisco Hernando Contreras, de 74 anys, feia dies que estava malalt, però no volia anar a l’hospital per no ocupar un llit que potser necessitava més algú altre. Dilluns, però, va empitjorar i la família el va dur a la Clínica Quirón de Madrid, on ha mort aquest divendres víctima del covid-19.

'Self made man'

El Pocero no va sortir mai a les llistes dels espanyols més rics, malgrat que el 2006 es calculava que tenia un patrimoni d’uns 600 milions. A la llista que sí que va aparèixer va ser a la dels morosos d'Hisenda. L’impacte de l’esclat de la bombolla es va traduir en un deute amb les arques públiques. Obras Nuevas de Edificación 2000, darrere la qual hi era ell, tenia el 2018 un deute de 86 milions amb Hisenda.

La vida inicial del Pocero no va ser fàcil. Fill d’una família molt humil del barri madrileny de Tetuán, de petit va saber què era un desnonament, d’aquí la seva obsessió de fer pisos assequibles. D’adolescent i jove va treballar de tot: fent obres, encàrrecs, repartiments, d'escombraire i en unes obres del clavegueram de Madrid, on va obtenir el títol de mestre pouaire. Amb 20 anys va construir el seu primer edifici, i el 1985 es va comprar el primer iot. Es va arruïnar, però va tornar aixecar el cap, fins a la caiguda amb l’esclat de la bombolla.

El seu reconeixement que el negoci del totxo necessita de la política en un joc no sempre net el va dur als tribunals, tot i que en va sortir absolt. "És una vergonya que en aquest país un empresari hagi hagut d’invertir en política, com tothom sap que jo he fet, perquè funcioni la seva empresa", va dir.