Les administracions allarguen fins a 70 dies el termini de pagament a les empreses

Abonen les factures molt més tard dels 30 dies de termini que marca la llei

Les administracions públiques tarden cada vegada més a pagar les factures als seus proveïdors, tot i els avisos que han rebut d'Europa. El termini mitjà de pagament va augmentar un 3% l'any 2019, i va passar dels 68 dies de l'any anterior a 70, segons ha denunciat aquest dimecres la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), una confederació d'associacions patronals que agrupa prop d'un milió d'empreses a tot l'Estat. És més de doble del que permet la llei, que fixa en 30 dies el termini màxim en què les administracions públiques han de pagar les factures a les empreses que han prestat els seus serveis.

Entre les diferents administracions públiques, les més moroses són els ajuntaments, mentre que la majoria de governs autonòmics -amb excepcions- no superen els 45 dies de mitjana. Segons les últimes dades publicades pel govern espanyol, la Generalitat de Catalunya tarda de mitjana 42,5 dies en efectuar el pagament de les factures als proveïdors. 

En el cas del sector privat, la llei permet abonar les factures fins a 60 dies després. El termini mitjà de pagament es va situar el 2019 en els 73 dies, vuit dies menys que el 2018. La xifra suposa una millora de gairebé el 10%. Segons la PMcM, les grans empreses són les que tarden més dies a pagar els seus proveïdors (el 46% ho fan en un termini superior als 90 dies), mentre que les pimes, de mitjana, paguen abans. 

El que augmenta al sector privat és el percentatge d'impagaments, que el 2019 es va situar en el 3,1%. "Això vol dir que, de la facturació d'una empresa, el 3,1% dels diners no es cobren. Això és directament tancar empreses", ha advertit el president de la PMcM, Antoni Cañete. "Veiem que la desacceleració econòmica comença a produir retards de pagaments i un augment de les ràtios d'impagament", ha afegit.

Règim sancionador  

Són dades que recull l' Informe sobre morositat 2019 que fa anualment la plataforma. Oficialment no existeix cap observatori de morositat del sector privat i la PMcM fa cada any una enquesta entre les empreses per saber la seva evolució. Cañete ha tornat a posar sobre la taula la necessitat d'imposar un règim sancionador per a la morositat. És una de les reivindicacions històriques del sector. La plataforma confia que en aquesta legislatura sigui possible tirar endavant una llei que reculli les sancions. 

De fet, Junts per Catalunya (JxCat) va registrar aquest dimarts al Congrés  una proposició de llei per "reforçar les mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials a través d'un règim sancionador". En la legislatura anterior es va arribar a crear una ponència per impulsar la llei però la convocatòria d'eleccions va frustrar el projecte. "Tot i que hi ha una llei de mesures de lluita contra la morositat, falta un règim sancionador que s'ocupi de revisar i sancionar les males praxis, així com fer que es compleixin els terminis de pagament en la legislació vigent", ha explicat el portaveu econòmic del grup parlamentari de JxCat, Ferran Bel.

El govern espanyol es compromet a impulsar sancions

El govern espanyol s'ha mostrat favorable a impulsar sancions a les empreses que no paguin a temps. La ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, ha anunciat aquest dimecres que el seu executiu preveu impulsar un règim sancionador i un sistema arbitral de morositat "àgil i efectiu" per combatre el retard en el pagament entre empreses.

Maroto ho ha anunciat en la sessió plenària del Congrés en resposta al portaveu econòmic d'Esquerra Republicana (ERC), Joan Capdevila, que li ha reclamat mesures per combatre la morositat. Segons Capdevila, el període mitjà de pagament de les empreses més grans, les de l'Íbex-35, és de 169 dies. "És molt senzill, es tracta de vetar el pagament de les factures de més de dos mesos i sancionar amb multes realment dissuasòries", ha reclamat Capdevila.