FISCALITAT

Les multinacionals perfeccionen l’elusió

Els 'paradise papers' revelen que a més de filials a Holanda i Irlanda fan servir illes com Jersey i les Bermudes

Fins on està disposada a arribar una multinacional que guanya milers de milions d’euros per evitar pagar-ne uns quants a Hisenda? En el cas de les corporacions internacionals més grans del món, fins al Triangle de les Bermudes. I, en la majoria dels casos, passant abans per altres illes diminutes i per diversos països del continent europeu. Així ho han tornat a posar de manifest recentment els batejats com a paradise papers, que revelen les estratègies fiscals d’Apple, Nike, Uber i Tesla. Però ja fa anys que les autoritats investiguen aquestes i altres grans empreses i, entre tota la informació recopilada, es pot detallar un seguit d’estratègies fiscals que necessiten un assessorament legal al màxim d’especialitzat i la connivència de diversos estats.

Els paradise papers, fets públics a Espanya per La Sexta i El Confidencial a través del Consorci de Periodistes d’Investigació, apunten directament a Apple, Nike i Uber, però, anteriorment, els papers de Panamà, Luxleaks i investigacions dutes a terme per organitzacions com Oxfam Intermón i els Verds Europeus han posat de manifest que altres empreses com Ikea, Inditex, Facebook, Google i Amazon fan servir les mateixes estratègies. Destaquen les multinacionals nord-americanes. Segons l’últim informe de l’Institut d’Impostos i Política Econòmica (ITEP), les corporacions multinacionals nord-americanes eludeixen uns 100.000 milions de dòlars cada any a través de paradisos fiscals.

El ‘sandvitx holandès’

Nike i Google estalvien milions amb un complex entramat

Els paradise paper s posen de manifest que el gegant esportiu Nike fa servir la mateixa estratègia que Google. El 2010 ja es va fer públic que Google havia estalviat fins a 3.100 milions en tres anys a través del que es coneix com a sandvitx holandès, que consisteix a tenir una filial a Holanda on s’envia la facturació i que queda entre l’empresa on realment hi ha l’activitat i una tercera on s’acaba enviant una part dels diners com a royalties.

En el cas de Nike, a les Bermudes hi tenia la societat on hi ha registrats els drets de propietat del seu logo i allà hi va arribar a acumular fins a 5.600 milions d’euros fins al 2014. Després, l’acord amb Holanda es va restringir i Nike va buscar una estratègia més complexa, a través de dues societats holandeses que transfereixen els seus ingressos a una tercera, una associació fiscal, que després no ha de tributar.

El ‘doble irlandès’

Apple ha inclòs l’illa de Jersey a l’entramat centralitzat a Irlanda

En la majoria de casos es combina amb el sandvitx holandès per acabar de tancar el cercle i esquivar el pagament d’impostos també a Irlanda. En aquest cas, els paradise papers han servit per donar més detalls del que ja era conegut a Apple. Fins al 2014, Apple va fer servir el conegut doble irlandès, que consisteix a tenir dues filials irlandeses, una de les quals amb seu en un paradís fiscal, que és la que té els drets de la propietat. Però com que la Unió Europea va posar Irlanda sota la lupa i el país es va comprometre a posar fre a la situació el 2020, Apple ha afegit l’illa britànica de Jersey a l’estratègia. Després de buscar assessorament i arribar al bufet Appleby, que s’ha revelat com el cervell de totes aquestes tècniques, té ara dues societats a Jersey i en continua mantenint una a Irlanda.

Declarar pèrdues

Facebook declara números vermells a l’Estat per no tributar

Aquesta és una de les altres tècniques que expliquen els resultats de Facebook a l’estat espanyol. A finals d’octubre, la filial d’aquesta xarxa social a Espanya va declarar pèrdues per 486.916 euros, més que l’any anterior. Per això, com que declara també una xifra de negoci de només 7,859 milions d’euros, acaba pagant menys de 200.000 euros d’impostos a l’any. Per què? Perquè a la filial espanyola només hi registra els serveis de venda i màrqueting, mentre que a Irlanda hi envia els ingressos per publicitat (la gran majoria del seu negoci).

Totes aquestes tècniques entrellaçades, sumant també el forat que suposa el negoci de vendes online per a empreses com Amazon, però també Inditex, constitueixen una estratègia complexa d’elusió fiscal que fa que les arques públiques perdin milers de milions d’ingressos i que, proporcionalment, un petit contribuent espanyol pagui més impostos que gegants com Apple o Facebook.

Més continguts de