Si no tenies la casa assegurada, ningú et compensarà si la destrueix un volcà

Un consorci estatal cobreix les reparacions en cas de desastres naturals com inundacions o incendis, però només dels béns assegurats prèviament

3 min
Jacqueline Peralta a la porta de casa seva, des d’on es pot veure la lava a El Paso, a l’illa canària de La Palma

BarcelonaQui paga la reconstrucció d'una casa si se l'endú una rierada o es crema en un incendi forestal? O d'una botiga destrossada per un atemptat terrorista? O d'un cotxe cremat en una manifestació? O què passa si, com hem vist aquests dies a l'illa de La Palma, un volcà arrasa mitja comarca?

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La majoria de contractes d'assegurança per a edificis preveuen casos d'inundacions, incendis o altres accidents fortuïts, però només els cobreixen si estan ocasionats per algun desperfecte accidental o manca de manteniment. Per exemple, si s'inunda una casa perquè es rebenta una canonada, el més habitual és que l'assegurança pagui els desperfectes. Cada contracte preveu uns casos concrets en què es cobreix la reparació.

Els desastres naturals, però, segueixen un protocol diferent. En cas d'un accident, per exemple si una casa es crema perquè un radiador encén una cortina, el propietari haurà de demostrar que el fet ha sigut fortuït -ho podria fer amb un informe dels bombers- i, si el contracte signat amb la seva asseguradora ho preveu, la companyia li compensarà les reparacions de la casa i, si es donés el cas, fins i tot la reconstrucció.

Si la casa es cremés per un incendi forestal, l'asseguradora no hauria de patir pels costos, perquè els assumiria un organisme estatal: el Consorci de Compensació d'Assegurances. Aquest ens públic entra en acció sempre que una àrea geogràfica és declarada zona catastròfica per part del govern i s'encarrega de cobrir totes les despeses de les asseguradores ocasionades per la catàstrofe, que en aquest cas seria l'incendi.

"Els alcaldes sempre demanen que es declari el seu municipi zona catastròfica" a fi de facilitar als ciutadans el cobrament dels desperfectes ocasionats per un desastre natural, diu Montserrat Guillén, catedràtica d'Economia de la UB i experta en assegurances. El Consorci actua igualment quan la zona catastròfica es declara per un fet polític, com un atemptat terrorista o una manifestació.

La "reasseguradora pública"

¿Això vol dir que, si se'ns crema la casa en un incendi forestal o se l'endú una inundació, el Consorci ens compensarà? La resposta és que sí, però no sempre: cal tenir la casa assegurada prèviament, ja que el Consorci només cobreix objectes o immobles assegurats, amb les mateixes condicions que l'assegurança signada prèviament. És a dir, el Consorci, que és una entitat que "només existeix a Espanya", actua de "reasseguradora pública", que vindria a ser una asseguradora de les asseguradores, explica Guillén.

Si una propietat danyada per un fet natural no està assegurada, doncs, els desperfectes no es cobraran en cap cas, encara que hi intervingui el Consorci. Aquest fet acostuma a portar problemes, com és el cas de La Palma, on la lava ha destruït construccions il·legals o segones residències que no estaven cobertes per cap contracte d'assegurança. En situacions així, qui perd és el propietari i el màxim que pot fer l'administració és donar accés a ajudes públiques extraordinàries fora del marc de les asseguradores.

A banda de cobrir tothom qui es vegi afectat per una catàstrofe, l'objectiu del Consorci és evitar que un esdeveniment natural pugui portar una empresa del sector a la bancarrota. Per exemple, si un municipi quedés inundat i la majoria de famílies haguessin assegurat les seves propietats amb una mateixa companyia, aquesta empresa tindria uns costos molt elevats i, si fos una asseguradora petita, podria arribar a tenir problemes financers i de liquiditat greus.

Per pal·liar casos com aquests, malgrat dependre del ministeri d'Economia, el Consorci es nodreix financerament de les aportacions que fan les empreses del sector -com més gran és l'asseguradora, més paga-, que alhora carreguen un petit suplement a les primes dels seus clients. És a dir, al final són els consumidors qui paguen aquest organisme, però a diferència d'altres països -com ara Alemanya, on les grans reasseguradores tenen guanys milionaris- com que és públic no ha de fer beneficis, i es pot centrar únicament a compensar danys.

El Consorci també actua com a asseguradora de vehicles que, tot i tenir permís per circular, no troben cap empresa privada que els vulgui assegurar i com a organisme liquidador de les empreses del sector que fan fallida.

stats