Economia 26/01/2016

Nou capítol de la saga Iberpotash: Brussel·les obre ara una investigació per ajudes d’Estat il·legals

La Comissió Europea va rebre una denúncia en el 2012 que assenyalava que l’empresa minera es beneficiava d’ajudes estatals il·legals per les seves activitats

Esther Herrera
3 min
Iberpotash ja ha excavat els primers 200 metres del túnel

Brussel·lesLa Comissió Europea ha anunciat que obre una investigació en profunditat a l’empresa Iberpotash, que gestiona les mines de potassa al Bages. Brussel·les sospita que la companyia va rebre ajudes públiques, en detriment de la seves competidores, cosa que hauria afectat a la lliure competència.

A Iberpotash, propietat del conglomerat israelià ICL, se li acumulen els plets i les investigacions. La Comissió Europea va rebre una denúncia en el 2012 que assenyalava que l’empresa minera es beneficiava d’ajudes estatals il·legals per les seves activitats. Després de gairebé quatre anys de consultes i recaptació d’informació ha decidit obrir una investigació exhaustiva.

D’una banda, l’Executiu comunitari sospita que Iberpotash va obtenir avantatges financers. En concret, l’empresa va haver de pagar dos milions d’euros a la Generalitat per cobrir les despeses que generen els residus de l’activitat minera, uns diners que també es van utilitzar com a garantia per sufragar els costos potencials de la rehabilitació dels terrenys. No obstant, la Comissió sospita que l’import és molt inferior al què exigeixen les normes mediambientals europees, catalanes i espanyoles. Si es confirmen les sospites, voldrà dir que Iberpotash va obtenir un avantatge.

El conseller de Territori, Josep Rull ha defensat avui mateix que aquest projecte "fa anys que està inactiu" i que “no forma part de les autoritzacions mineres ni ambientals per part del Govern”. El conseller ha assegurat que l'objecte de la investigació va ser "una prova pilot", però que llavors va ser "reeixida" i "funcionava bé".

Avantatges del govern espanyol

De totes formes, el cas no s'acaba aquí. Segons Brussel·les, el Ministeri espanyol de Medi Ambient va finançar íntegrament 7,9 milions d’euros per cobrir un dels abocadors de residus d’Iberpotash que havien de servir per reduir la contaminació. La Comissió Europea ara haurà de dirimir si aquesta ajuda l’hauria d’haver assumit la companyia, atès que és Iberpotash l’origen de la contaminació. Si es confirma aquest extrem, seria una infracció del principi que diu que "qui contamina paga", perquè seria l’administració pública la que assumeix els costos de neteja en lloc de l’empresa responsable. En cas que es confirmi, això també va suposar un avantatge per a Iberpotash, en detriment dels seus competidors, que sí que han d’assumir tots els costos mediambientals en la seva totalitat.

Els ajuts públics podrien ser una infracció de les normativa europea. Aquesta legislació preveu que, en determinades ocasions, els Estats membres puguin donar suport a projectes d’empreses que vulguin canviar el seu comportament i vulguin millorar la seva petjada ecològica. Tot i així, Brussel·les persegueix els casos en què els països ajuden simplement a cobrir costos a les empreses. Des de la Comissió Europea apunten que el procés pot ser llarg i que això no necessàriament significa que automàticament s’apliqui cap sanció. No obstant, si Brussel·les acaba confirmant les presuncions, hauria d’obligar a Iberpotash a pagar els diners pel manteniment del terreny i retornar les ajudes estatals.

Els precedents d'Iberpotash

No és la primera vegada que Iberpotash està sota la lupa de la Comissió Europea. Brussel·les té obert un altre procediment d’infracció, actualment en curs, sobre els efectes a la salut pública dels residus salins de les mines, fruit de l’extracció de la potassa. Temen que la Generalitat, que és l’administració competent, ha incomplert diverses normatives comunitàries. La Comissió Europea ha enviat ja dues cartes amb les seves al·legacions.

En la última missiva, d’ara fa dos mesos, va recordar a les autoritats nacionals que el Pla Hidrològic de la Conca de Catalunya (PHC) reconeix que la salmorra procedent dels runams salinitza l’aigua, un dels principals motius que "impedeixen aconseguir els objectius de qualitat de l’aigua a ala conca del Llobregat". Brussel·les lamenta el volum de salmorra afecta també als aqüífers utilitzats per l’abastiment d’aigua potable, que abasteixen a una part de Catalunya, inclosa la ciutat de Barcelona.

No obstant, tot i les investigacions obertes, la Generalitat va firmar ara fa dos mesos un conveni que blinda la segona fase del Pla Phoenix, amb una inversió de 270 milions d’euros amb l’objectiu de tancar les mines de Sallent, eliminar els residus salins i la creació d’un polígon industrial pel sector químic.

stats