Economia 28/02/2021

La pandèmia frena les recompres d'accions de Silicon Valley

Els gegants tecnològics destinen milers de milions a adquirir accions pròpies que inflen el preu dels títols

4 min
Una treballadora a l'oficina de Google a Zurich

BarcelonaLes recompres d'accions de les grans empreses tecnològiques s'ha frenat amb la pandèmia. Aquestes operacions, consistents a adquirir els títols de la pròpia empresa i a les quals algunes de les grans corporacions dels Estats Units han destinat més de 6,3 bilions de dòlars en l'última dècada, han patit un sotrac amb la crisi econòmica derivada del covid-19. Els nombres, però, ja indiquen una recuperació el 2021.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La majoria de països del món admeten, amb més o menys limitacions, que una companyia pugui ser propietària d'una part de les seves pròpies accions, fet que a Espanya s'anomena autocartera. Això fa que les empreses que cotitzen a la borsa vagin al mercat a adquirir títols de la seva companyia, pràctica habitual arreu però que als Estats Units s'ha disparat en els últims anys.

Les xifres parlen per si soles. El 1994, les 500 empreses de l'índex S&P500 -que agrupa les cotitzades més grans dels EUA- sumaven un valor al mercat de 12,3 bilions de dòlars, mentre que en tancar el 2020, aquest valor havia crescut un 155% fins als 31,6 bilions. En el mateix 1994, aquestes 500 companyies van dedicar 56.000 milions de dòlars a recompres de les seves pròpies accions. L'any passat, la xifra va ser de 505.000 milions, un increment de més del 800%. El màxim, però, l'havien assolit el 2018, amb un total de 875.000 milions de dòlars en recompres.

Evolució de la recompra d'accions a l'S&P nord-americà

Hi ha diverses raons que expliquen la gran pujada en aquest tipus d'operacions, que en anglès reben el nom de buyback. Cal tenir en compte que les empreses que destinen diners a adquirir les seves accions ho fan perquè tenen molta liquiditat disponible. En aquests casos, la readquisició d'accions és una opció per afavorir els accionistes, ja que l'empresa retira títols del mercat i, per tant, hi ha menys oferta disponible, la qual cosa en fa créixer el preu. A més, alguns indicadors utilitzats pels inversors i els analistes, com la ràtio de beneficis per acció, també milloren.

Un dels sectors amb més liquiditat és el de les grans tecnològiques nord-americanes, com Apple, Amazon, Facebook o Microsoft. El 2019, només vint multinacionals de Silicon Valley van destinar uns 260.000 milions en readquisicions de títols, la qual cosa explica en part les escalades dels preus de les seves accions a la borsa.

A Europa, les recompres han estat molt més limitades que als EUA perquè depenen molt de la fiscalitat. Per exemple, als EUA (igual que a Espanya), un dividend es considera una renda del capital i té una tributació diferent que una venda d'una acció, que és una plusvàlua. En el cas dels Estats Units la fiscalitat afavoreix que les empreses optin per les recompres, perquè tenen un tractament fiscal més favorable que no pas els dividends. Hi ha, però, dos factors més que expliquen la gran popularitat dels buybacks els últims anys. Un és la reforma fiscal promoguda pel govern de Donald Trump el 2017, que va permetre a moltes multinacionals nord-americanes repatriar milers de milions de dòlars que tenien a l'estranger fruit de l'activitat que tenen en altres països. Això va provocar una allau de liquiditat en molts sectors que es va canalitzar cap a l'adquisició d'accions pròpies.

Una altra raó és l'ús del deute com a eina per dur a terme recompres. Alguns analistes apunten a la política d'injecció massiva de diners al sistema financer per part dels bancs centrals per explicar l'auge dels buybacks, ja que aquesta injecció de diners es fa amb la compra de deute, tant públic com corporatiu. Aquestes compres massives de deute permeten a les empreses endeutar-se a interessos molt baixos i utilitzar els diners que aconsegueixen per recomprar les accions i inflar-ne el preu.

Xavier Freixas, catedràtic emèrit d'economia financera de la UPF, explica que a certes companyies els resulta molt més barat endeutar-se no pas perquè els bancs centrals comprin el deute sinó perquè mantenen uns tipus d'interès baixíssims (als EUA la Reserva Federal els manté al 0%). Això permet a certes companyies llençar bons al mercat pagant uns interessos irrisoris a fi d'obtenir diners per adquirir les seves accions.

Abandonar les inversions

A part dels buybacks, altres opcions per a les empreses amb excessos de diner líquid són repartir dividends o la compra d'altres companyies, com per exemple competidors, proveïdors o firmes d'altres sectors que permetin ampliar mercats. De fet, les grans tecnològiques han optat per aquestes dues vies, una mostra de la gran quantitat de diners que ingressen. "Google està contínuament comprant start-ups", posa com a exemple Freixas.

Aquestes compres no estan lliures de crítiques. D'entrada perquè les empreses dediquen milions a unes operacions que no aporten res a l'empresa més enllà del preu de l'acció. I, en cas que es financin amb préstecs, poden augmentar la percepció de risc de l'empresa: una cosa és utilitzar el deute per invertir en actius o projectes productius (noves plantes o oficines, programes de R+D, formació dels treballadors, nova maquinària) i una altra és fer-ho per comprar noves accions.

La segona crítica és els dividends recompensen els accionistes que aposten per la continuïtat d'una empresa a mitjà i llarg termini. Els buybacks, en canvi, tot i que també poden ser atractius per als accionistes, no recompensen els inversors que mantenen la propietat de les accions, sinó aquells que les venen, ja que n'inflen el preu. Això afavoreix els grans fons especuladors, que compren i venen accions en funció de l'evolució del preu, no pas en funció de si l'empresa és productiva i sòlida.

La crisi del covid-19 va frenar les recompres, però el 2021 es poden reprendre, segons les primeres dades. Les grans corporacions nord-americanes, i sobretot els gegants de Silicon Valley, no han deixat d'adquirir autocartera per "precaució" davant la recessió, sinó perquè han vist "oportunitats" en la compra d'altres empreses, indica Freixas.

stats