Economia 12/10/2021

Un Pare Noel arriba abans d'hora al Regne Unit

Boris Johnson fitxa un exdirectiu d’una cadena de supermercats per resoldre els problemes de subministrament

4 min
Cua de cotxes davant d'una estació de servei a Anglaterra

LondresQue a un polític li agradi donar, només, bones notícies és lògic. Però, si n’hi ha un que s’emporta la medalla d’or d'aquesta manera populista de governar, sens dubte és Boris Johnson. Divendres passat, amb el país experimentant setmanes d’estralls en la cadena de subministrament, amb les estacions de servei amb escassetat de gasolina –que continua encara aquest dimarts en determinades àrees del sud de Gran Bretanya– i les prestatgeries dels supermercats amb falta de productes, alguns de bàsics, Downing Street va fer funcionar la vareta màgica i va anunciar el fitxatge com a assessor per resoldre els problemes esmentats de Sir David Lewis , exdirector general de la cadena de supermercats Tesco, a la qual va treure del forat de 265 milions d’euros de deutes.

L’endemà del fitxatge, la premsa sensacionalista britànica, amiga i aliada dels grans anuncis de Johnson, esbombava a tort i dret la suposada bona notícia: “No pressure. It’s your job to save Xmas” ("Sense pressió. La teva feina és salvar el Nadal”), deia el Daily Express en portada. Feia més d’un mes que des de diferents associacions professionals s’alertava el govern dels problemes logístics existents. Aquest dimarts, el mateix diari hi torna amb un missatge més tranquil·litzador: “Don’t panic! We can fill shelves for Christmas” (“No us espanteu. Podrem omplir les prestatgeries per Nadal”).

Portada d'aquest dimarts del 'Daily Extress'.

El problema bàsic, però no fonamental, és la falta de conductors de camions de gran tonatge i el fet, infligit pel mateix govern britànic, que no hagi vist els professionals del volant com a treballadors altament qualificats –no n'ha vist d'altres, tampoc –, és a dir, amb accés directe al mercat laboral del país, tot i la burocràcia i els perjudicials entrebancs del Brexit, quan són estrangers. Un exemple de la ineficàcia del govern és que “mentre que els músics i les ballarines [estrangers] no tenen problemes per treballar a les orquestres i les companyies establertes al Regne Unit”, i tampoc els futbolistes, “un transportista amb llicència de classe A no és vist com un especialista qualificat”. I per formar-ne un calen entre sis i nou mesos. Ho denunciava dilluns, a la cadena de ràdio pro-Brexit i ultraconservadora LBC, Richard Walker, director general dels supermercats Iceland, especialitzats en la venda de menjar congelat.

La situació és desesperada, perquè el fet que s'hagin ajuntat crisis diverses ha deixat el Regne Unit sense marge de maniobra. D'aquestes crisis no n'escapa tampoc la Unió Europea, però hi pot fer front d’una millor manera, entre altres raons per la permeabilitat del mercat laboral i el constant flux comercial sense burocràcia duanera.

Aquest mateix dilluns, el govern ha hagut d’arribar a un acord de finançament de l’empresa nord-americana CF Fertilisers, propietària de dues plantes de producció de CO₂, un producte vital per a la indústria alimentària, sense el qual l’escassetat de carn a les prestatgeries dels supermercats i d’altres productes encara seria més evident que ara. CF Fertilisers havia decidit tancar les seves plantes, que proveeixen el 60% del CO₂ que consumeix el Regne Unit, ja que l’augment del preu del gas feia inviable el negoci .

¿Podrà posar remei a tot plegat el Pare Noel dels miracles que ha fitxat Johnson? Els professors Tom Stacey i Ying Xie, del departament de logística de la Universitat Anglia Ruskin, ho posen en dubte, perquè la solució, apunten, ha de ser integral. “Actualment el Regne Unit necessita almenys 90.000 persones que condueixin vehicles pesants, una escassetat que comporta temps d’espera més llargs als ports, més congestió i prestatges buits amb més freqüència. En aquest sentit, el pla del govern de 5.000 visats de tres mesos per als conductors europeus no farà una gran diferència (i potser ni tan sols n’atraurà cap, atès que Europa en necessita 400.000 més). El següent pas per fer front a l’escassetat seria mirar de millorar les condicions laborals, revisar els nivells salarials i fins i tot els incentius fiscals” del sector.

No hi ha miracles possibles. El sector logístic té la reputació d’estar mal pagat, ser dur, amb llargues jornades de treball i condicions pobres. A llarg termini, es necessiten canvis importants en infraestructures, amb millores als ports, la carretera, el ferrocarril i les vies navegables interiors. “Un tren de mercaderies treu de les carreteres de 43 a 76 camions i una barcassa de mercaderies en pot treure uns 24”, calculen Stacey i Xie.

Els problemes de subministrament són globals i la cadena logística s’ha vist afectada, també, per la pandèmia. I el Regne Unit, a sobre, paga el preu de la falta de previsió del govern Johnson. Aquest dimarts, el Financial Times està informant que la companyia Maersk està desviant grans vaixells de càrrega amb destinació final al Regne Unit a altres ports europeus a causa de l'acumulació de mercaderies als ports que ningú no pot dur al destí final. Un portaveu de Maerks informa el diari que "el pic previ a Nadal, combinat amb l'escassetat de transport, les terminals interiors congestionades, la poca fiabilitat de l'horari dels vaixells i la pandèmia, ha provocat una acumulació de contenidors al port" molt difícil de gestionar.

Dilluns, a Manchester, algunes imatges en grans supermercats feien pensar en els primers dies de la pandèmia. El públic, espantat, acumulava sobretot paper higiènic. El programa satíric setmanal Spitting image l’ha clavat quan ha caricaturitzat l’opinió del govern: el problema és de la gent, que ho acapara tot, no només gasolina; el govern ho fa tot bé.

I potser per això Boris Johnson ha decidit marxar de vacances quinze dies . Al cap i a la fi, com deia el Daily Express, és feina de Sir David Lewis, el nou Pare Noel d'anunci publicitari que ha arribat abans d'hora per salvar el Nadal.

stats