Economia 31/12/2018

Itàlia aprova 'in extremis' els pressupostos avalats per Brussel·les

Són els primers comptes de l'executiu populista format pel M5E i la Lliga

Efe
2 min
Encaixada de mans entre el primer ministre italià, Giuseppe Conte, i el seu ministre d'Economia, Giovanni Tria, en el debat previ a l'aprovació definitiva dels pressupostos

RomaEl govern d'Itàlia va aconseguir ahir aprovar els pressupostos generals del 2019 avalats per la Comissió Europea. L'aprovació 'in extremis' dels comptes, un dia abans que s'acabi l'any, es va fer al Parlament amb 313 vots a favor i 70 en contra, després d'haver passat pel Senat el 23 de desembre. Els comptes tenen l'aval de la Comissió Europea, després que Roma accedís a rebaixar la previsió de dèficit per al 2019 fins al 2,04% del PIB, respecte al 2,4% proposat en un primer moment i rebutjat per Brussel·les en una decisió sense precedents.

El resultat ja s'esperava després que l'executiu populista format pel M5E i la Lliga va superar dissabte una votació de confiança a la cambra baixa, una mesura a la qual es recorre per accelerar la tramitació de lleis i evitar possibles esmenes. Precisament aquesta modalitat ha suscitat la ira de l'oposició, que ha denunciat que no han pogut proposar ni discutir esmenes al text.

El govern presidit per Giuseppe Conte ha aconseguit, doncs, aprovar abans del límit de Cap d'Any els seus primers comptes, batejats com els "pressupostos del canvi". Amb aquesta nova llei de finances públiques, l'executiu aspira a posar fi a la política d'austeritat que es va imposar durant la crisi i a aplicar receptes expansives optant per les inversions, els subsidis i la millora de les infraestructures. L'objectiu és finançar les promeses electorals dels partits al govern des de l'1 de juny, com ara un subsidi d'atur conegut com a "renda de ciutadania", proposat pel M5E, i la reforma del sistema de pensions i un impost únic als autònoms, obra de la Lliga de Matteo Salvini.

L'aprovació dels comptes ha sigut un tema candent a Itàlia des del setembre. El text va ser objecte d'una doble pugna: d'una banda, entre el M5E i la Lliga, obstinats a incloure-hi les seves pròpies mesures; i, de l'altra, entre Roma i Brussel·les, atesa la intenció del text d'augmentar la despesa, en un país amb un deute del 131% del PIB.

stats