Al Cercle abans dels 30 anys: "Aquí s'hi ve a aportar, no a fer contactes"

BarcelonaSovint s'utilitzen les noves generacions com a arma política en campanyes electorals. Les necessitats dels joves o de rejovenir espais ocupen molts dels discursos dels líders institucionals. No va ser una sorpresa, doncs, que la joventut fos un dels eixos de les dues candidatures a les eleccions del Cercle d'Economia del passat mes de juliol, en què per primera vegada es van celebrar comicis a la institució.

Tant el guanyador, Jaume Guardiola, com la seva contrincant, Rosa Cañadas, mantenien al seu discurs la voluntat de "rejovenir el Cercle" i donar entrada als joves. De fet, part de l'estratègia va girar entorn de reclutar joves per a les juntes dels candidats.

El cert és que el Cercle d'Economia té els seus orígens al Club Comodín, un espai principalment universitari que, sota la forma de club d'escacs, fomentava la trobada de joves empresaris barcelonins. Va ser la influència de l'escriptor i historiador Jaume Vicens Vives sobre un grup de joves el que va acabar resultant en la fundació del Cercle com un espai de diàleg i renovació del pensament de l'aleshores Espanya tancada. La institució ha mantingut els valors del diàleg i proposar solucions a reptes actuals, i, tot i que inicialment era una iniciativa jove, pel camí ha anat envellint.

39 menors de 30

Els joves al Cercle són pocs però existeixen. Tot i que no hi ha una organització dels joves com a tal, amb president i junta propis, s'agrupen en el que anomenen el Cercle Obert, des d'on es proposa acostar el Cercle a la nova economia a partir de diverses activitats impulsades per part del jovent.

Dels 1.250 socis, només 39 són menors de 30 anys. De totes maneres, el soroll que van fer les eleccions a la institució sí que va servir per captar l'interès de nous joves. Fa un any només eren 24 els membres de menys de 35 anys. Des de la mateixa institució asseguren que d'ençà dels comicis "l'interès per part de gent de menys de 40 anys s'ha disparat".

Un dels reptes del Cercle, de fet, és suavitzar la sensació de tancament que sovint se li atribueix. "El Cercle té tendència a arrossegar gent del món de l'empresa i l'economia i per això se'l relaciona amb un perfil concret, però això és el que s'ha d'ampliar", explica Josep Franch, un dels joves que lideren el Cercle Obert. "Jo treballo en un fons d'inversió i reconec que estic esbiaixat, i els que ens hem anat trobant al Cercle venim d'unes feines determinades. Cal que ampliem això, és el repte: recuperar els valors fundacionals", opina Franch.

En general, els joves coincideixen en els seus motius per entrar al Cercle: els valors, la gent i l'aprenentatge. Cristina Serrate, advocada i MBA per l'Iese, va entrar al Cercle el 2018 i des d'aleshores no es perd ni una xerrada. "Guardo la carta d'admissió amb molta estima, per a mi el Cercle representa uns valors amb els quals em sento molt identificada", afirma. "Em serveix per configurar-me la meva pròpia opinió sobre l’estat de les coses, el meu propi criteri de les qüestions que es plantegen".

Per la seva banda, Pere Padrosa, que treballa en l'àrea de desenvolupament de negoci al Grup Padrosa, explica que va ser Franch qui li va recomanar el Cercle, i a més el seu pare "feia més de 25 anys que n'era soci". "Em va cridar l'atenció apuntar-m'hi perquè la meva idea era acabar portant el negoci familiar, que és a Figueres, i vulguis o no estar tan lluny de Barcelona de vegades t'aïlla una mica. Volia tenir l'oportunitat d'aprendre, observar i trencar estigmes", diu Padrosa.

Experiències

Un altre dels joves més actius amb el Cercle Obert és Gerard Garcia Esteve, economista per la UB i fundador de la start-up d'adquisicions Deale. Es va fer soci del Cercle quan tenia només 20 anys i encara estudiava, i durant molts anys ha estat el soci més jove del Cercle. "Jo vaig descobrir el Cercle perquè quan estava estudiant el que m'ensenyaven a la universitat em quedava curt i volia aprendre més. Antón Costas era professor meu i ell em va proposar que valorés el Cercle com una opció per a mi, i al cap de ben poc Costas va ser el president de la institució", explica.

Garcia s'hi va implicar des del principi, entrant en diversos grups de treball i sent un dels portaveus del Cercle Obert. La seva implicació va fer que, en la campanya electoral al Cercle, la candidata Rosa Cañadas li oferís un lloc a la seva junta com a representant dels joves. Garcia és taxatiu: "Estic segur que no seria qui soc com a professional i com a persona si no fos per la decisió d'haver-me fet membre del Cercle".

Joan Torras és dels més joves actualment i també va tenir un paper important en les eleccions del Cercle. Feia només uns mesos que s'havia fet membre i li va tocar ser secretari de la mesa electoral. "Realment és la millor experiència que m’ha aportat el Cercle. Vist amb perspectiva, vaig necessitar molt poc per aprendre molt, el valor de cada instant era incalculable. Era tot un repte i un moment històric, era el primer cop que es feia un procés electoral. A més, el president de la mesa era Salvador Alemany, i va ser brillant conèixe'l", explica.

Un altre dels ítems en què coincideixen tots és que, al Cercle, "qui hi va amb la idea d'aportar i aprendre s'hi acaba quedant; qui només hi va a buscar alguna cosa, com relacions amb gent important, no dura gaire", asseguren. "Cal fugir del tipus de perfil interessat –diu Franch–, perquè aquest un cop es posiciona, marxa".