Totes les batalles (guanyades) de Garamendi

Barcelona / MadridEl president de la patronal espanyola CEOE, Antonio Garamendi, és tota una entitat en ell mateix. Un personatge que, en els quasi vuit anys que porta al capdavant de l'entitat, ha hagut de protegir el seu tron en diverses ocasions, i de moment se n'ha sortit. Amb tot, la seva figura es comença a debilitar, i malgrat que ja es va encarregar de modificar els estatuts de la patronal per eliminar la limitació de dos mandats de quatre anys per president per poder optar a un tercer mandat, les pròximes eleccions s'haurien de celebrar el 2026, i els darrers esdeveniments no el situen en el seu millor moment.

La darrera batalla s'ha lliurat a les eleccions de Cepyme –la patronal de les petites i mitjanes empreses d'àmbit espanyol integrada a la CEOE–, celebrades aquesta setmana, en què la candidata favorita d'Antonio Garamendi, Ángela de Miguel –fins ara presidenta de la CEOE-Cepyme a Valladolid– s'ha imposat amb un 52% dels vots al fins ara president, Gerardo Cuerva, que optava a la reelecció. Fa temps que, malgrat formar part de la mateixa organització, l'expresident de Cepyme i Garamendi s'havien anat distanciant, i de fet, aquesta campanya de Cuerva s'ha basat principalment en una crítica aferrissada contra el president de la CEOE. Cuerva, de qui s'ha fet palesa la seva proximitat i complicitat amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, criticava, precisament, la "manca d'autonomia" de Cepyme davant la CEOE, i acusava Garamendi de dividir els empresaris i facilitar l'aprovació de la reducció de la jornada laboral.

Tot i que finalment és una batalla que ha guanyat Garamendi, segons fonts empresarials consultades per l'ARA el resultat final denota que "Garamendi no en surt gaire reforçat". El marge de vots amb què De Miguel es va imposar és just –només 30 vots– i "evidencia una certa disconformitat de l'empresariat madrileny amb el president de la CEOE", apunten aquestes fonts. Un destacat coneixedor de les organitzacions patronals ho expressa de la següent manera: "Dono per fet que Cuerva no marxarà així com així [de la patronal] i amb aquest resultat tan ajustat qui sap si podria fer el salt a la CEOE presentant una candidatura a les eleccions", previstes per l'any vinent.

Un moviment polític

Fonts de l'entorn dels agents socials llegeixen la batalla de Cuerva amb Garamendi com un "moviment polític intern molt important" en la patronal espanyola per la proximitat de Cuerva al PP d'Ayuso, i fins i tot a Vox. Sense anar més lluny, la mateixa Ayuso va presentar a Gerardo Cuerva, el 5 de maig, a un esmorzar informatiu a Madrid amb aquestes paraules: "Gerardo ha destacat per la seva defensa valenta i real de les pimes espanyoles, davant de tots i abans que res, cosa que li vull reconèixer perquè no són temps fàcils".

Altres fonts veuen en la victòria de la candidata De Miguel una situació "paradoxal". Al capdavall, la CEOE com a patronal gran és qui tria el representant de la patronal de les pimes, tot i que en alguns casos poden tenir interessos diferents. "És com si Foment triés el candidat de Pimec", etziba una font. Pel que fa al perfil de De Miguel, hi ha disparitat: des de fora, alguns consideren que mantindrà un perfil baix i seguirà la línia de Garamendi, mentre que des de dintre la patronal, defensen que tindrà "un paper molt més actiu del que Cepyme ha tingut fins ara". 

Una veu molt propera al president de la CEOE a Madrid explica que la sensació general és que té el suport de l'empresa espanyola, però sobretot "de la gran gran empresa", cosa que el deixa en una situació força blindada. Al cap i a la fi, explica la mateixa font, Garamendi pot ser de dretes en l'àmbit econòmic, però "no agafa la bandera de la ultradreta". "Políticament, és més centrat del que la gent es pensa", assevera aquesta veu. 

"A la CEOE, en general, aquesta bandera [la de la ultradreta] no agrada, sobretot als sectors que es dediquen més a l'exportació i que són més dinàmics –asseveren–. Això es pot llegir com el primer combat de la patronal amb la línia més dura de la dreta espanyola". "Garamendi té el suport tancat de les grans empreses", diuen d'altres. El tema dels indults ha estat, potser, l'element de més tensió o que més l'ha exposat a l'empresariat, "també per com la premsa madrilenya ho va abordar". 

Més batalles

Aquesta no és l'única batalla que Garamendi ha hagut de lluitar en els darrers anys. El 2022, es va debatre la presidència de la CEOE amb la vicepresidenta de Foment del Treball, Virginia Guinda. Un moviment que va evidenciar la mala maror entre la patronal catalana i la madrilenya, malgrat que Foment és un dels fundadors i ocupa una vicepresidència a la CEOE. Guinda no va aconseguir prou vots, i finalment Garamendi i el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, van segellar la pau amb el segon mantenint la vicepresidència de la CEOE i anant a la una, des d'aleshores, amb la majoria dels posicionaments de Garamendi. "Hi ha una gran cordialitat amb la CEOE i complicitat amb Garamendi –asseguren fonts de Foment–. La tensió politicosocial ha fet que estiguem alineats".

També van a l'una amb la croada amb Pimec i Conpymes i la seva batalla per entrar en el diàleg social amb una cadira al Consell Econòmic i Social (CES). "Lamentem que el govern espanyol vulgui dinamitar el diàleg social fent entrar Pimec", critiquen. El mateix passa amb la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius (CCNCC), que la CEOE, amb el suport de Foment, ja ha portat als tribunals per evitar l'entrada de la patronal de les pimes.

Amb tot, Garamendi no pot abaixar la guàrdia. L'any que ve se celebraran les eleccions a la CEOE i el més probable és que Garamendi s'hi torni a presentar, tot i que el moviment d'eliminar la limitació ja no va agradar a tothom. És possible, doncs, que li surtin contrincants forts.