Economia 19/03/2021

El pare de la serp dels mòbils

Pekka Ala-Pietilä va ser el president de Nokia durant els anys daurats del grup

3 min
Pekka Ala-Pietila. Nokia

BarcelonaEl 1992 Pekka Ala-Pietilä donava una conferència a Londres. Feia poc que s'havia incorporat a la presidència de la divisió de mòbils de Nokia i es va atrevir a llançar una predicció a la seva audiència: l'any 2000 la penetració de la telefonia mòbil hauria arribat al 25% als països de l'OCDE. "Em van considerar un llunàtic, deien que era impensable. Que pensar en un abast tan gran no era realista, creien que m'havia tornat boig", recorda el directiu. Però la va encertar, i fins i tot es va avançar una mica. Segons el mateix organisme, el juny del 1999 ja hi havia un telèfon mòbil per cada quatre ciutadans de les economies més desenvolupades del món. I una bona part portaven el nom de Nokia, durant la dècada més prolífica de la companyia finlandesa. "Érem molt ambiciosos, però ens basàvem en fets", apunta des del seu despatx escandinau, després de participar telemàticament en l'onzena edició del Fòrum FemCat sobre societat digital.

Si vau tenir un Nokia als 90, segur que vau passar estona atrapats al joc de la serp que perseguia bocins d'aliments intentant no entrebancar-se amb el seu propi cos. Darrere d'aquesta font de distracció, explica Ala-Pietilä, hi havia una lògica empresarial molt clara. "Vam veure que el mòbil no seria només comunicació per veu, sinó un ordinador per a funcions professionals i una nova forma d'entreteniment", indica. Aleshores aquests dispositius encara eren gairebé exclusius dels homes de negoci amb americana i maletí, però la companyia va investigar per confirmar la seva estratègia: la complexitat tècnica seria aviat més assequible i el cost de fabricació dels mòbils baixaria, de manera que arribarien al públic general. "Era una mica com el rock'n'roll, però sostingut per dades i estudis", admet.

Després va deixar Nokia, on va ocupar diversos càrrecs entre el 1992 i el 2005, i va decidir crear la seva pròpia empresa, Blyk, amb un plantejament que encara sona actual: mostrar als joves publicitat basada en els seus gustos i donar-los alguna recompensa a canvi, com missatges de text o minuts de conversa gratuïts.

El repte dels algoritmes

En els últims anys, però, el que ha ocupat més temps a la seva atapeïda agenda ha sigut assumir la presidència del grup d'experts de la Comissió Europea sobre intel·ligència artificial. "Som un equip de 52 persones molt divers. Hi ha professors d'ètica, representants de la societat civil, de les organitzacions de consumidors, directius d'empreses no europees... I així i tot penso que ens caldria més gent", assegura. En la seva narrativa, Europa encara no ha perdut la cursa dels algoritmes i pot plantar cara a la Xina i els Estats Units si juga bé les seves cartes. "En la intel·ligència artificial sempre hi ha un context específic i cada indústria necessitarà el seu", afegeix.

El finlandès cita l'historiador nord-americà Melvin Kranzberg i recorda que "la tecnologia ni és bona ni dolenta ni neutral". Amb aquest avís, destaca que els algoritmes són com són perquè els hem dissenyat nosaltres i haurem d'assumir que també poden cometre errors. "Un cop es posen en marxa, comencen a donar forma a la societat", raona el directiu. La pandèmia l'ha viscuda com a president d'una empresa d'envasos sostenibles i encara té un últim missatge per encarar la recuperació: "La capacitat d'aprendre és la salsa de la innovació i al final has de trobar la manera de fer servir la tecnologia millor que els altres".

stats