Perilla el nou intent de fusió de les patronals catalanes

BARCELONAAl gener s'han de reprendre formalment les converses entre les patronals Foment del Treball, Fepime -que agrupa les petites i mitjanes empreses de Foment- i Pimec per continuar negociant la seva fusió. La situació, però, no és gens propícia. D'una banda, han aparegut noves dificultats, com el reconeixement de Fepime com a patronal amb representativitat (fins ara es considerava una mera filial de Foment), cosa que ha afegit complicació a l'operació. De l'altra, han reeixit velles dificultats, que ja han frustrat anteriors intents de fusió i que amenacen seriosament de frustrar l'actual. Són la prestació de serveis a empreses que fa Pimec -que molesta molts socis de Fepime perquè els fa competència- i l'encaix territorial.

Oficialment, Foment i Pimec es van agafar un descans en les negociacions coincidint amb les eleccions a Catalunya. Tot i així, fa unes setmanes el president de Fepime, Eusebi Cima, i el president de Pimec, Josep Gonzàlez, van tenir una trobada per intentar fer avançar les negociacions. No va ser una simple presa de contacte, sinó que Cima va fer dues propostes concretes per a l'encaix de les dues organitzacions. "D'acord amb les seves declaracions, entenc que no li va agradar la meva proposta, però no m'ha fet arribar cap resposta", va explicar Cima a l'ARA. El president de Fepime feia referència a les declaracions de dimecres de Gonzàlez, habitualment gran defensor de la unió patronal però que aquesta setmana va refredar les expectatives de fusió. El president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, havia dit dilluns que la fusió es podria tancar en el primer trimestre del 2013, però Gonzàlez va deixar entreveure que no serà així.

Les propostes de Fepime passen per resoldre les dificultats territorials i de la prestació de serveis. Respecte al primer punt, proposa tancar la quinzena de delegacions de Pimec arreu de Catalunya i que les empreses sòcies de Pimec s'uneixin a les patronals o gremis corresponents al territori. La prestació de serveis de Pimec, sobretot de gestoria, s'acabaria o s'hauria de gestionar en cada gremi.

El problema d'aquest encaix és doble. D'una banda, l'acceptació, per part de Pimec -que ha perdut poder negociador- de les propostes de Fepime. Mentre es negocia la fusió, i mentre es posa sobre la taula que Pimec es replegui territorialment, la mateixa Pimec ha seguit obrint delegacions i ha anunciat nous serveis per als associats per a l'any que ve. D'altra banda, la desconfiança en Pimec de les patronals adherides a Fepime. "Hi ha molta gent de Fepime a qui la fusió els continua contrariant", van afegir les mateixes fonts.

El reconeixement de Fepime

Aquestes desconfiances han topat amb un nou problema. A l'octubre Fepime va ser reconeguda pel Tribunal Suprem com a organització representativa de les pimes, una condició que fins llavors tenia Pimec en solitari. Això va canviar la correlació de forces del mapa patronal català i, malgrat que Pimec no ho digui obertament, va complicar encara més les negociacions amb Foment i Fepime. De fet, a dins d'aquestes últimes patronals es considera que la fusió de Pimec ha de ser amb Fepime, no amb Foment, com s'havia plantejat anteriorment.

Fins a la sentència, es donava per fet que Fepime desapareixeria i Pimec, amb Gonzàlez al capdavant, seria la representant de pimes sòcia de Foment, però ara això no és tan clar. D'entrada, alguns qüestionen que Foment i Pimec es reparteixin la representativitat al 50%, com vol Gonzàlez, i demanen que sigui del 80% per a Foment i del 20% per a Pimec.

L'èxit de la fusió depèn de com acabin casant tots aquests interessos, però també de la informació que Foment i Fepime donen als seus socis. El 2009 un dels motius del fracàs va ser que Joan Rosell va tancar un acord sense el vistiplau de l'assemblea, i molts socis es van revelar.