Opinió
Economia 15/08/2021

Podries descriure el teu pla de pensions?

Més competència podria millorar la rendibilitat de les inversions per a la jubilació

3 min
CaixaBank ha impulsat un pla especial d'atenció als pensionistes

Barcelona"La meva nevera és A+, el meu cotxe és B i, quant al meu pla de pensions, no sé què és”. Com se sap, cap partit està disposat a perdre les eleccions per la reforma del sistema de pensions. Mentre esperem que la Unió Europea ens obligui a fer el pas necessari, podem millorar el funcionament dels plans de pensions privats que complementen les pensions públiques.

A Espanya, el volum dels fons de pensions correspon a un 10,5% del PIB, lluny del dels Països Baixos, per exemple. Però és un volum significatiu, que ha anat augmentant gràcies als incentius fiscals en forma d’impost diferit: es desgrava avui, però s’haurà de pagar en el moment de la jubilació. L’avantatge per a l’estalviador és que en el moment de la jubilació els seus ingressos se situaran possiblement en un tram inferior de l’IRPF: desgravo avui al 45% i pago més endavant sobre la quantitat invertida més els seus interessos i plusvàlues al 37%. Si, per exemple, el 2016 hagués invertit 8.000 euros en un fons de poc risc, com CABK Ambición Corto Plazo, que ha tingut una rendibilitat acumulada a cinc anys del -0,39%, hauria obtingut 7.845 euros en el moment del rescat, però tot i això l’operació hauria sigut rendible si en el moment del rescat el meu tram de l’IRPF hagués sigut inferior (he invertit 8.000 però al desgravar al 45% només em costa 4.400 euros, i si pago al 37% l’IRPF sobre 7.845, pago a Hisenda 2.902 euros, i he obtingut nets 4.743 euros –7.845 menys 2.902– sobre una inversió de 4.400 euros).

En aquest període, l’entitat gestora ha ingressat cada any una comissió del 0,92%, per la qual cosa l’operació també és rendible per a ella, tot i l’entorn desfavorable que ha afectat la renda fixa.

¿Estan ben dissenyats aquests incentius? El cost de l’operació l’assumeix Hisenda. Possiblement són uns diners ben invertits per incentivar l’estalvi a llarg termini, però seria un escàndol si, amb aquest mecanisme fiscal, Hisenda subvencionés les entitats gestores.

Aquí el doctor Pangloss de Voltaire ens diria que tot va bé en el millor dels mons: el mercat és competitiu i les societats gestores no obtenen beneficis amb la gestió, sinó que cobreixen les despeses. Verifiquem-ho. La mitjana de les comissions dels plans de pensions individuals a Espanya se situa en un 1,25%, quan veiem que les comissions de les gestores automatitzades, com Indexa o Finizens són del 0,45% i el 0,54%. No obstant això, l’argument no és concloent, ja que la diferència es podria explicar per un millor servei per part dels gestors humans que no pas pels sistemes automatitzats.

Més preocupant és observar que en països pròxims, com Noruega, Itàlia o els Països Baixos, les comissions són inferiors al 0,2%, però, de nou, els costos podrien estar relacionats amb el volum més elevat dels seus fons.

Molt més alarmant són les bonificacions que ofereixen gairebé totes les entitats pel traspàs de plans de pensions, incentius que no tenen cap sentit si no hi ha un benefici associat. Les nostres sospites augmenten quan veiem que la regulació imposa un màxim per a les comissions: si el mercat és competitiu, aquesta regulació és inútil.

Diferents comissions

La prova definitiva de l’obtenció de rendes per part de les entitats gestores és que les comissions de mitjana dels plans de pensions col·lectius d’empresa se situen en un 0,5%, molt lluny de l'1,25% dels plans individuals, quan no difereix el tipus de gestió, i la diferència és en el volum dels fons.

El pla del ministre Escrivá de desincentivar els plans de pensions individuals en benefici dels plans col·lectius d’empresa intenta reduir la subvenció a les entitats gestores. Castiga el segment menys competitiu del mercat. Però això obliga tots els empleats a adoptar el mateix tipus de fons, independentment del seu termini d’inversió, sense tenir en compte que uns empleats són joves i uns altres estan cada cop més a prop de la seva jubilació. ¿No seria millor incrementar la competència en aquest sector? Més competència podria afectar favorablement la rendibilitat dels fons de pensions.

Per fer-ho, a més de millorar l’educació financera dels ciutadans, només seria necessari donar més transparència als resultats obtinguts per fons i plans de pensions, cosa que avui és possible. En lloc de rebre un avorrit fulletó informatiu que descriu la conjuntura de l’últim trimestre, l’estalviador rebria una informació concreta que permetria comparar el seu fons de pensions amb altres alternatives: “La meva nevera és A+, el meu cotxe és B i el meu pla de pensions és del 0,1%”.

Catedràtic de la UPF
stats