La possible fusió entre el BBVA i el Banc Sabadell posa en alerta els sindicats

La ministra d'Economia evita pronunciar-s'hi i recorda que els supervisors aconsellen la concentració

L'anunci de l'inici de converses entre el BBVA i el Banc Sabadell sobre una potencial fusió bancària no ha passat desapercebut entre els sindicats majoritaris i entre els treballadors de les dues entitats, que han expressat la preocupació que els genera una possible fusió pel que fa als llocs de treball, i més en un moment en què el sector financer posa la lupa en la "reducció de costos", com el mateix conseller delegat del Banc Sabadell, Jaume Guardiola, ha reconegut aquest dimarts en el marc de la XXVII Trobada Financera organitzada per Deloitte. De fet, el Banc Sabadell ja va anunciar que té la intenció de retallar 1.800 llocs de treball amb prejubilacions i baixes incentivades, en una mesura que es farà afectiva el primer trimestre del 2021. Tanmateix, les negociacions amb els treballadors sobre el futur pla de reestructuració s'han aturar fins que es resolgui l'escenari de la possible fusió, han explicat des de CCOO.

El Banc Sabadell retallarà 1.800 llocs de treball amb prejubilacions i baixes incentivades

Les seccions sindicals de CCOO de les dues entitats han emplaçat tant el BBVA com el Banc Sabadell a fer que la possible operació es faci "amb plenes garanties". Per a CCOO, el sindicat més representat tant al banc basc com al banc català, "és imprescindible que si es materialitza l'operació s'articuli un acord laboral que protegeixi les condicions laborals de la plantilla", que entre tots dos bancs suma gairebé 40.000 persones, com han detallat des de CCOO.

De fet, les demandes del sindicat són quatre i molt clares: garanties laborals, sortides voluntàries si es plantegen expedients, mantenir i millorar les condicions salarials i laborals i un pla d'empresa sobre la viabilitat del futur laboral en cas que la fusió tiri endavant.

UGT també s'ha mostrat molt preocupada per la "magnitud" de llocs de treball que es poden perdre. De fet, el seu secretari general, Pepe Álvarez, ha demanat a les dues entitats que "siguin conscients" de l'esforç que van fer els ciutadans en l'anterior crisi per "sostenir-les". Álvarez també ha mostrat preocupació pel procés de digitalització cap al qual les entitats bancàries caminen, ja que per al secretari general de la UGT això aboca a una desaparició de les oficines. Sense anar més lluny, el mateix Guardiola ha reconegut aquest dimarts al matí que "la solució passa per anar cap a un model més centralitzat i digital, reduint els costos dels espais físics".

Els sindicats veuen molt probable que l'anunci de concentració s'acabi confirmant. En aquest sentit, CCOO ha assegurat que ja ha començat a treballar en una resposta davant un possible escenari de fusió entre les entitats.

El banc d'Oliu, una història recent de compres i declivi borsari

Prudència i recel en la política

Les reaccions, però, també han arribat des de l'esfera política, amb alguns missatges més contundents que d'altres. Per part del govern espanyol pesa més el silenci. En roda de premsa posterior al consell de ministres d'aquest dimarts, la ministra d'Economia, Nadia Calviño, no s'ha volgut pronunciar sobre l'anunci, si bé ha recordat que els supervisors aconsellen les fusions bancàries. "Poden contribuir a enfortir el sistema financer", ha conclòs Calviño.

Mentrestant, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha expressat el desig que la possible fusió no es tradueixi en una reducció dels llocs de treball al País Valencià. També ha mostrat optimisme respecte a la possibilitat de poder "enfortir" la relació amb els dos bancs. 

En canvi, qui ha estat més dur ha sigut el líder de Més País i diputat al Congrés Íñigo Errejón, que ha sentenciat que "veu amenaçada" la democràcia davant l'auge de les fusions bancàries. Errejón ha apuntat que la notícia deixa els clients amb "menys opcions", mentre que s'obre la porta a la possibilitat que entitats més grans tinguin "més poder". Qui tampoc ha tardat en respondre a la fusió ha estat la CUP, a través de la seva diputada al Congrés, Mireia Vehí, que ha apuntat que "porta la música del 2008", en referència a "poques seguretats i respostes".