El BBVA, el nou gegant financer 'català'

Té un 25% de quota i amb el Sabadell ja tindrà 8 de les 11 entitats catalanes que hi havia el 2008

Magnitud

Un gegant espanyol que està de retirada en l'aventura internacional

El BBVA ha estat en els últims anys la segona entitat més gran amb seu a Espanya. A més de ser la segona més gran al mercat espanyol, per darrera de CaixaBank, és també la segona en presència a l'estranger: fins aquesta mateixa setmana, tenia filials als Estats Units ( aquest dilluns n'anunciava la venda per 9.700 milions d'euros), Turquia, Colòmbia, Mèxic, Perú o l'Argentina. En els últims anys ha sortit de la Xina, Puerto Rico o Xile. Amb dades de finals del primer trimestre tenia uns actius de 730.000 milions, 78 milions de clients i 126.000 treballadors.

Situació actual

Els Estats Units i la pandèmia impacten de ple en els resultats

Els baixos tipus d'interès, la situació econòmica espanyola que ja no acabava d'enlairar-se abans de la pandèmia i la nova crisi han impactat en el BBVA, com en la resta de bancs europeus. L'any passat va guanyar més de 3.500 milions d'euros, i aquest any fins al setembre en guanyava només 15. Però la major part d'aquests fluixos resultats es deu al deteriorament de la seva marca als Estats Units, que va propiciar pèrdues de més de 2.000 milions el primer trimestre.

Els tipus d’interès mínims forcen les fusions bancàries

Lideratge

Un pioner digital i un conseller delegat turc

L'abrupta sortida de Francisco González va deixar Carlos Torres com a president del banc a inicis de l'any passat. Torres és un pioner del sector fintech a Espanya i amb l'interès pel Banc Sabadell demostra que manté l'interès per Catalunya del seu predecessor. La seva mà dreta és el turc Onur Genç, fitxat el 2018.

Aposta catalana

Ningú ha cregut tant en el potencial de l'economia catalana

La presència del BBVA a Catalunya ha anat a més de manera imparable en l'última dècada. I això ha estat així gràcies a una agressiva política d'adquisicions al Principat. El BBVA va comprar Unnim el 2012 i CatalunyaCaixa el 2014. Així, l'entitat té sota el seu perímetre sis de les antigues deu caixes d'estalvi catalanes (Catalunya, Tarragona, Manesa, Sabadell, Terrassa i Manlleu). Però amb l'absorció del Banc Sabadell es quedaria el propi banc, que en el seu moment s'havia fet amb Caixa Penedès. El resum és impactant: de les 11 grans entitats financeres que hi havia a Catalunya el 2008, vuit quedarien ara sota el paraigua del BBVA. Només tres (CaixaBank i les caixes de Girona i Laietana) queden a l'entorn de La Caixa. Actualment té aproximadament un 25% de quota de mercat i amb la compra del Sabadell (un 17%) pot aspirar fins a tot a discutir el liderat de CaixaBank, que acaba d'anunciar la fusió amb Bankia. 

Malgrat la seva decidida aposta per Catalunya, els treballadors provinents de CatalunyaCaixa han denunciat certs aspectes de la integració, com ara l'arraconament del català en les comunicacions al banc. 

Viatge a les clavegueres de la banca

Tarannà

Una llarga rivalitat amb el Banco Santander

Malgrat els orígens biscaïns del BBVA, les prop de dues dècades de poder de Francisco González l'han convertit en un banc arquetípicament madrileny. Això ha portat a una cultura d'empresa que el sector defineix com "agressiva". Durant un temps, hi va haver una pugna entre José Ignacio Goirigolzarri, número dos de González, i el president. Els que ho van viure expliquen que aquell xoc dirimia un conflicte entre els que volien un banc emmirallat en la dura City de Londres i els que volien una entitat de tracte més familiar. González va guanyar i el BBVA és un banc molt centrat en objectius i de tracte agressiu amb clients i treballadors. Fruit de tot plegat, la rivalitat amb el Santander ha estat llarga i profunda al llarg dels anys. El Santander, que segueix sent més gran a escala mundial, s'ha vist superat a Espanya tant per CaixaBank com per la probable fusió BBVA-Sabadell.

El banc d'Oliu, una història recent de compres i declivi borsari

Polèmiques

L'allargada ombra d'FG

FG eren les sigles de Francisco González i a Madrid són sinònim de problemes. El tempestuós caràcter del president de l'entitat va ser ben conegut durant anys. Per arribar a la presidència va fer ús de la seva complicitat amb Aznar i el seu govern i va haver d'abandonar la presidència d'honor del banc arraconat pel cas Villarejo. La investigació segueix en marxa, però les gravacions que s'han conegut fins ara proven que FG va contractar durant anys el controvertit comissari Villarejo per atacar els seus rivals pel poder del banc.