Sánchez eleva la inversió, però no compleix

L’Estat adjudica a Catalunya el 16,8% del pressupost, per sota del 19,2% del PIB català

Ni la necessitat de seduir l’independentisme per aprovar els comptes per al 2019 no ha portat Pedro Sánchez a complir la seva promesa d’invertir a Catalunya l’equivalent al pes de la seva economia. El projecte de pressupostos del govern socialista inclou per a Catalunya una partida de 2.051,38 milions d’euros, xifra que implica un augment notable de la inversió respecte a l’any passat (+52%) però que suposa només un 16,8% de les inversions de tot l’Estat, lluny del 19,2% del PIB català.

La inversió per a Catalunya millora respecte a l’època del PP -l’any passat es va emportar el 13,3% del total- però no deixa de ser un incompliment del compromís anunciat de Sánchez amb la Generalitat. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, havia anunciat que el govern espanyol compliria amb l’Estatut, en al·lusió a la disposició addicional tercera, la que estableix que les inversions de l’Estat en infraestructures han de ser equivalents al pes de l’economia catalana.

Suport necessari dels catalans

L’obligació de complir aquesta disposició és, de fet, una de les parts de l’Estatut que el Constitucional va tombar el 2010, però l’executiu espanyol s’havia compromès a complir-la en un intent, per ara fallit, de convèncer ERC i el PDECat de votar a favor dels pressupostos. O almenys perquè no s’oposin a tramitar-los. Sánchez no podrà tirar endavant els comptes sense els vots dels diputats de les dues formacions sobiranistes i havia venut l’augment de les inversions com un gest en aquesta direcció. Però l’augment de la inversió no és un argument prou sòlid per als partits independentistes, que ahir van deixar clara la seva posició contrària, tot i que la negociació continua oberta.

Segons Montero, el seu projecte de pressupostos “compleix amb l’Estatut”. De fet, als 2.051,38 milions d’euros -el 90% correspon a infraestructures- cal sumar-hi 200 milions addicionals que també es destinen a Catalunya en compliment d’una sentència del Tribunal Suprem del 2017 referent als pressupostos del 2008. L’alt tribunal considerava que els diners s’haurien d’haver inclòs en els comptes d’aquell any perquè ja estaven compromesos i va obligar l’Estat a abonar-los.

El govern socialista, però, suma aquests 200 milions de la sentència en el còmput de les inversions per al 2019. L’argúcia eleva el percentatge fins al 18,5%, però fins i tot en aquest cas la xifra se situa per sota del pes del PIB català en l’espanyol. “Són xifres similars”, deia ahir Montero per justificar-se. La ministra, però, es va mostrar oberta a negociar amb els partits per retocar xifres i va admetre que hi ha possibilitats “de millora” durant la tramitació parlamentària. “Això és només una proposta”, va puntualitzar.

En total, els comptes de l’Estat per al 2019 s’eleven a 345.358 milions d’euros, un 5% més respecte al 2018. La inversió a les comunitats autònomes també puja, en aquest cas un 20%. Catalunya és la segona amb un percentatge més elevat d’inversió, només per darrere d’Andalusia (17,5%). En tercer lloc se situa la Comunitat de Madrid (10,3%).

Del total d’inversió per a Catalunya, 1.875 milions seran per a infraestructures. Per demarcacions, 1.549 milions corresponen a Barcelona (dels quals 453 són per a Rodalies i 259 per al Corredor Mediterrani), 87 a Girona, 17 a Lleida i 206 a Tarragona. En el conjunt de l’Estat, l’executiu de Pedro Sánchez ha augmentat la inversió en infraestructures més d’un 40%, una de les partides que puja més.

¿Com es poden incrementar pràcticament totes les partides? El projecte de pressupostos -que ara inicia un incert tràmit parlamentari- quadra les xifres perquè preveu un important augment d’ingressos. L’executiu espanyol espera una recaptació rècord de 227.356 milions d’euros en impostos, una xifra històrica que suposa un 9,5% més que l’any passat.

Tenint en compte que el PIB està frenant i que la previsió per al 2019 és del 2,2%, un increment tan gran de la recaptació sembla poc creïble. Però Sánchez confia que es complirà l’augment d’ingressos per la pujada de l’IRPF i la imposició de noves taxes, com la digital o la de les transaccions financeres. L’Estat necessita que es compleixin les previsions d’ingressos per finançar la pujada de les pensions i l’augment de les partides dedicades a polítiques socials. També per pagar l’increment de la inversió per a Catalunya.

Despesa rècord en pensions
La partida més voluminosa dels pressupostos correspon a les pensions, que aquest any s’han revaloritzat d’acord amb l’IPC. La despesa en pensions creix any rere any i per al 2019 s’hi dedicaran gairebé 154.000 milions d’euros, la xifra més alta de la història. Tenint en compte que la guardiola de les pensions està gairebé buida, el govern espanyol ha hagut de tirar de crèdits del Tresor Públic per poder-les pagar.

També augmenten els diners que l’Estat dedica a pagar sous públics (+3,9%) i els destinats als subsidis d’atur (+4%). Malgrat que les previsions apunten a una reducció de la desocupació, l’executiu socialista recupera algunes ajudes a aturats de llarga durada. En clau social, els pressupostos preveuen un augment del 41% de les polítiques d’habitatge i d’un 59% de les d’atenció a la dependència. També se suprimeix el copagament farmacèutic i s’amplia a 8 setmanes -actualment són 5- la baixa per paternitat, una mesura que costa a l’Estat 835 milions.

Lluita contra la violència sexista
El govern de Sánchez també augmenta la despesa per a la lluita contra la violència de gènere. En un moment en què guanyen terreny nous partits d’extrema dreta com Vox, que qüestionen les polítiques públiques d’igualtat, el PSOE vol deixar clar que la lluita contra la violència sexista és i serà una de les seves màximes prioritats. En matèria d’igualtat, els comptes també inclouen deduccions en l’impost de societats per a empreses que incorporin dones al consell d’administració. Les companyies es podran deduir el 10% dels salaris de les noves directives, una mesura “per incentivar la presència equilibrada d’homes i dones” a les cúpules directives.

Segons el calendari previst, el debat i la votació de les esmenes a la totalitat del projecte de pressupostos es faran la segona setmana de febrer. Si prospera alguna de les esmenes a la totalitat, els pressupostos de Sánchez quedaran en no res. En aquest cas, es prorrogarien els comptes actuals i cap de les mesures i augments anunciats es faria efectiu. És l’argument del PSOE per buscar suports.

 

LES CLAUS

1. Quants milions promet invertir el govern de Pedro Sánchez a Catalunya?

La xifra exacta és 2.051 milions, equivalents al 16,8% del total d’inversió. A més, l’executiu afirma que a aquesta xifra s’hi han d’afegir 200 milions que l’Estat està obligat a destinar a Catalunya en compliment d’una sentència del Suprem. Així s’arriba al 18,5% del PIB.

2. ¿Això equival a complir la disposició addicional tercera (DA3) de l’Estatut?

No. El govern de Pedro Sánchez ha dit i repetit que, com a gest cap als partits independentistes, recuperaria la DA3 als pressupostos. La disposició estableix que la inversió de l’Estat ha d’equiparar-se al pes de Catalunya en el PIB espanyol, però la norma no s’ha complert mai, entre altres coses perquè el Tribunal Constitucional la va anul·lar en la seva famosa sentència del 2010. Sánchez va decidir recuperar-la per a aquests pressupostos. Tot i així, ni en el cas més optimista es complirà, perquè Catalunya aporta el 19,2% del PIB espanyol. A banda, caldrà veure quin percentatge de la inversió pressupostada s’acaba executant. De mitjana, des del 2001 gairebé una quarta part del que es pressuposta a Catalunya no s’acaba invertint.

3. A més de les inversions a Catalunya, ¿són uns pressupostos realistes?

Són uns pressupostos, com a mínim, arriscats. La despesa augmenta amb força (al ritme més alt des dels anys de Zapatero) i el govern espanyol preveu que la recaptació d’impostos també creixi molt: gairebé un 10%, un augment rècord. En cap moment de l’última dècada els ingressos han augmentat amb aquesta energia, malgrat que els últims anys l’economia creixia per sobre del 3%. Ara, però, s’està desaccelerant i només creixerà un 2,2% si es compleixen les previsions del govern, que acaba de rebaixar-les.

4. ¿Però llavors el dèficit (la diferència entre ingressos i despeses) es dispararà?

Aquest és el gran risc. El govern de Sánchez sosté que aquest cop es poden complir les previsions de recaptació perquè hi ha nous tributs (com una variació de la taxa Tobin i un impost a les grans empreses tecnològiques) i una pujada de l’IRPF a les rendes més altes i de l’impost de societats a les grans empreses.

5. I què passa amb les pensions?

Segueixen sense fre: creixen un 6% i ja suposen un terç de tota la despesa de l’Estat.
 

 

Més continguts de