El preu del lloguer a Barcelona és el segon més alt d’Europa amb relació als sous

Brussel·lesLa crisi de l'habitatge cada vegada és més greu i es va escampant arreu de la Unió Europea. En aquest context, els líders dels estats membres del bloc comunitari en parlaran per primera vegada a la història en una cimera europea aquest dijous i, la vigília de la trobada, el Consell Europeu ha publicat un informe que alerta de la magnitud del repte. L'organisme comunitari no només en remarca les conseqüències socials, sinó que també ho veu com una llosa per a l'economia i la competitivitat del club europeu.

L'estudi subratlla la gravetat de la crisi d'habitatge de Barcelona. Juntament amb Madrid, els habitants de la capital de Catalunya han de destinar un 74% del salari mitjà de la ciutat a pagar el lloguer per un pis al centre. Només la supera Lisboa, que s'ha vist molt afectada per l'arribada massiva d'expatriats: el preu mitjà d'un apartament al centre de la capital portuguesa suposa el 116% del salari mitjà d'un lisboeta.

La taxa que registra Barcelona és molt més elevada que la de capitals europees que també pateixen una greu crisi d'habitatge. El preu mitjà dels pisos al centre de Roma, París, Oslo o Berlín suposa un 65%, 45%, 42% i 40%, respectivament, del salari mitjà dels habitants d'aquestes grans ciutats europees.

L'informe del Consell Europeu adverteix que els elevats preus de lloguer i de l'habitatge en general provoquen que, per exemple, els joves europeus no es puguin independitzar quan voldrien. En aquest sentit, situa Espanya com el tercer estat membre de la Unió Europea on l'edat mitjana en què els europeus deixen de viure amb els pares és més elevada: als 30. Només la superen altres països del sud del continent, com Itàlia, que arriba als 30,1 anys, i Grècia, que lidera la taula i assoleix els 30,7 anys.

Més pressió dels alcaldes per regular l'habitatge

L'informe del Consell Europeu, que està liderat pel socialdemòcrata António Costa, s'ha publicat la vigília d'una reunió en què la família socialista europea pretén que l'habitatge sigui un dels punts més importants de la trobada. De fet, s'ha convertit en un dels seus principals cavalls de batalla a les institucions europees. La setmana passada el comissari europeu d'Habitatge, el socialista danès Dan Jørgensen, va prometre noves regulacions —sobretot contra Airbnb— i una coalició d'alcaldes de grans ciutats europees, com els de Barcelona, París o Roma —els tres també socialistes— han enviat una carta als líders de la UE aquest dimecres en què insisteixen en més normes i finançament per apaivagar la crisi d'habitatge.

La coalició de batlles, que en total són 17 i de diferents colors polítics, demanen mesures concretes, com un pla d'habitatge que compti amb un finançament de 300.000 milions d'euros per apaivagar la crisi i, entre d'altres, la identificació de zones tensionades en les quals destinin més subvencions i s'hi intervingui més el mercat immobiliari.

En la mateixa línia, l'informe del Consell Europeu, que representa els caps d'estat i de govern dels països de la UE, evita mullar-se a l'hora d'avançar cap potencial iniciativa, però sí que apunta algunes de les possibles solucions, com pot ser subvencionar hipoteques a les rendes més baixes, avantatges fiscals per a primers compradors o, fins i tot, controls als lloguers.

Tot i això, i la pressió dels pocs dirigents socialdemòcrates que queden a la UE, l'esborrany de les conclusions de la cimera europea a les quals ha tingut accés l'ARA i que es preveu que s'acordin aquest dijous només inclouen dos paràgrafs de 67 sobre habitatge i no esmenta cap de les mesures de l'informe.