Què s'hi juga Catalunya en el nou xoc comercial entre Espanya i els EUA?
Diferents experts són prudents sobre l'amenaça de tallar el comerç perquè suposaria desafiar tot Europa
MadridDesprés del nou xoc entre el govern espanyol i Donald Trump per la posició de l'Estat amb la guerra a l'Iran, que ha derivat en l'amenaça nord-americana de tallar les relacions comercials, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, s'ha afanyat a enviar un missatge de "tranquil·litat", sobretot cap a les empreses. Fins i tot ha defensat continuar "avançant" en la integració de les relacions comercials amb els Estats Units. De fet, com explicava l'ARA fa uns dies, el govern espanyol acaba d'obrir dues noves oficines econòmiques i comercials al país. I també ha dit que estan en joc "interessos creuats". Però, quins són?
La relació comercial entre els Estats Units i l'Estat, així com amb Catalunya, té dues potes: la de les exportacions i les importacions de béns i serveis. I la branca de les inversions, amb molta més rellevància.
Exportacions i importacions
En el cas de les vendes i les compres, el mercat nord-americà no és dels més significatius si es compara amb altres regions. Per exemple, els Estats Units suposen només un 4,3% de les exportacions espanyoles. En termes monetaris, l'any 2025, les vendes espanyoles van assolir els 16.716 milions d'euros, un 8% menys en comparació amb el 2024. Un descens resultat de la política aranzelària i la incertesa generades, precisament, per la nova administració de Donald Trump. Les importacions de béns i serveis dels EUA van sumar 30.174 milions, un 7% més, cosa que deixa un dèficit comercial de 13.458 milions d'euros.
Ara bé, també és cert que les exportacions als EUA estan molt marcades per la territorialitat, de manera que el xoc no afecta de la mateixa manera totes les comunitats. Catalunya és, de fet, una de les zones més sensibles als Estats Units, tot i que es tracta del seu cinquè mercat i queda molt per darrere d'Alemanya o França. En concret, el 25,2% de les exportacions d’Espanya als Estats Units de l’any 2025 van ser catalanes (4.205 milions d'euros), i el 17,5% de les importacions dels EUA a l'Estat les fan empreses també catalanes (5.034 milions), segons dades d'Acció consultades per l'ARA.
Alhora, hi ha productes concrets que depenen molt del mercat nord-americà. En el cas català, són sobretot els farmacèutics, la maquinària i els perfums i cosmètics, però també productes alimentaris com el vi. Quan es mira al conjunt de l'Estat, a la llista s'hi afegeix l'oli d'oliva.
Pel que fa a les importacions, el gruix recau en els productes energètics. En aquest sentit, els Estats Units van ser el segon proveïdor de gas natural d'Espanya, només per darrere d'Algèria: entre el gener i el desembre del 2025, el 30% del gas que va arribar a l'Estat (111.660 GWh) provenia dels EUA en forma de gas natural liquat (GNL). Però no tot és per al consum propi, sinó que després Espanya en reexporta a altres països, fins al punt que s'ha convertit en una porta d'entrada del gas natural nord-americà per a altres socis europeus. Amb tot, suposa gairebé el doble del gas natural provinent dels EUA que es va rebre el 2024 (56.435 GWh de gener a desembre). Aquesta és una de les debilitats espanyoles, però també europees.
El pes de la inversió
L'altre pal de paller de la relació comercial –si no el més important– són les inversions. Els Estats Units són el primer destí de la inversió espanyola, amb un estoc d'inversions de més de 91.000 milions d'euros el 2025. També són el principal inversor a l'Estat (l'any passat, l'estoc va ser de 117.127 milions d'euros). "Els dos països es necessiten", indicava Marta Blanco, presidenta de CEOE Internacional, en una conversa amb l'ARA.
La regulació nord-americana i el boom inversor per l'auge de les licitacions públiques en sectors estratègics com les infraestructures o l'energia han empès grans empreses cotitzades com el Banco Santander, Iberdrola, Ferrovial o ACS a continuar creixent al mercat nord-americà, on han trobat en Donald Trump un aliat. L'empresa espanyola veu en l'America first de Trump (tenir indústria pròpia en intel·ligència artificial o medicaments) una oportunitat de negoci.
Què pot fer Trump?
Amb l'amenaça ja llançada, una via per la qual podria optar Trump és la de continuar collant amb la política aranzelària. Però aplicar aranzels només a Espanya xoca amb una "barrera", en paraules del professor d'economia i investigador a EsadeGeo, Omar Rachedi, que és la de no discriminació i que regeix la legislació de l'Organització Mundial del Comerç (OMC). Aquesta regla diu que no es pot aplicar uns aranzels pitjors a un membre si el producte que ven és similar al d'altres països –de fet, l'aranzel s'aplica sobre el producte–. A més, cal argumentar una causa jurídica, com per exemple el dret antidúmping.
L'altra via és l'aplicació de la llei de Poders Econòmics d'Emergència Internacional (IEEPA) i que permetria a Donald Trump, després de declarar una "amenaça externa inusual i extraordinària", restringir o bloquejar transaccions econòmiques d'un país, en aquest cas Espanya. Això vol dir des de congelar actius sota jurisdicció nord-americana fins a prohibir pagaments o aplicar sancions, entre altres represàlies. "Seria extraordinari fer-ho a Espanya pel paraigua juridicopolític de justificar una emergència així sobre un aliat", diu Rachedi.
Amb tot, atacar només a Espanya és "difícil de sostenir", a parer de l'investigador, perquè el nucli regulador de molts àmbits està a Brussel·les. Una visió que comparteix el professor de la UOC, Carles Méndez: "La política comercial espanyola és competència europea, [...] tot plegat derivaria en una guerra comercial transatlàntica", diu Méndez en declaracions a l'ACN.
A l'espera dels moviments de Trump, algunes companyies espanyoles amb forts interessos als EUA no han dubtat en reaccionar: "Estic segura que les relacions tornaran a ser excel·lents aviat", ha indicat la presidenta del Banco Santander, Ana Botín, en una entrevista a Bloomberg. L'entitat financera no només té un gruix del seu negoci als Estats Units, sinó que acaba d'arribar a un acord per comprar un banc nord-americà. Mentrestant, la cooperativa espanyola Dcoop, principal productora mundial d'oli d'oliva i molt exposada al país, ha decidit suspendre la compra del 100% de l'empresa nord-americana Pompeian, de qui ja controla un 50%.
De fet, Méndez creu que l'hostilitat de Washington sí que podria fer trontollar les inversions, també les dels Estats Units a Espanya. Posa d'exemple l'acord bilateral entre Boeing i Vueling, aquí a Catalunya, i que suposa la compra massiva d’aparells de Boeing 737, o la recent inversió milionària d'Amazon anunciada en el marc del MWC.
Mesures fiscals
Amb tot, el govern espanyol ja ha obert la porta a adoptar mesures per afrontar el xoc econòmic pel conflicte a l'Orient Mitjà, sobretot per la pressió al preu del petroli i el gas, així com l'amenaça de Trump de tallar el comerç amb Espanya. "Ho vam fer amb Ucraïna. Vam posar sobre la taula un escut energètic i vam actuar sobre el cistell de la compra amb mesures en l’IVA dels aliments. Si cal, ho tornarem a fer", ha dit Cuerpo. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, es reunirà aquest dijous amb els sindicats i les patronals per treballar-ho.