El lent relleu generacional a les grans empreses espanyoles

BarcelonaDesprés de les últimes eleccions espanyoles, a finals de l’any passat, el Congrés espanyol es va rejovenir fins a una edat mitjana que voreja els 48 anys, la mateixa que té el rei espanyol, Felip VI, que un any abans havia agafat el relleu al seu pare, 30 anys més gran. La vida pública espanyola s’ha rejovenit a passes de gegent amb la irrupció de personatges com Albert Rivera o Pablo Iglesias, tots dos amb menys de 40 anys, i amb notables excepcions. En el món empresarial, aquesta tendència arriba amb comptagotes. L’adéu de César Alierta de la presidència de Telefónica, anunciat aquesta setmana i que es farà efectiu al maig, és un pas més en aquest relleu generacional que és especialment lent a les empreses de l’Íbex: els 35 primers executius de les empreses cotitzades més importants d’Espanya tenen una edat mitjana de 61 anys, segons càlculs de l’ARA. Aquesta mitjana es veurà reduïda fins als 60,5 anys quan el septuagenari Alierta deixi pas al seu substitut, José María Álvarez-Pallete, de 53 anys.

Més d’un terç dels primers executius (consellers delegats o presidents amb funcions executives) de les principals empreses espanyoles estan per sobre o a punt de superar l’edat de jubilació, i fins i tot hi ha presidents amb més de 80 anys, com el d’OHL, Juan Miguel Villar Mir, o el de Técnicas Reunidas, José Lladó. Amb aquesta mitjana, les grans empreses espanyoles estan més envellides que les d’altres països, com els EUA.

Segons un informe de la consultora Spencer Stuart, els consellers delegats de les empreses del S&P 500 tenien 57 anys de mitjana. Això significa un increment de gairebé un any respecte al 2014 (que indica que va ser un any de pocs relleus), però tot i això suposa que es mantingui una diferència de tres anys respecte a la mitjana espanyola. Cal tenir en compte, però, que hi ha moltes més empreses. A Espanya, el càlcul varia molt més amb la sortida d’un primer directiu. “En general l’edat de jubilació dels directius és excessiva i es produeix un tap generacional”, apunta el professor de l’IE Business School Rafael Pampillón. El debat experiència vs. joventut està servit.

Els rècords de l’Íbex

Els més grans gairebé doblen l’edat dels més joves

Villar Mir i Lladó són els dos presidents de l’Íbex amb funcions executives de més edat, amb 84 i 82 anys. I gairebé doblen els més joves, que són Ismael Clemente, president de Merlin Properties, i José Manuel Vargas, d’Aena, nascuts el 1970. En la setantena, a més d’Alierta, hi ha quatre directius més. El més gran és el president de CaixaBank, Isidre Fainé, amb 73, seguit de José Antonio Tazón, d’Amadeus, que té 72 anys, Francisco González, del BBVA, amb 71, i José Folgado, de Red Eléctrica, que en té 70. I a punt d’entrar en aquest club hi ha el president d’ACS, Florentino Pérez.

Els últims relleus

Processos coordinats des de dalt o sobrevinguts

L’edat més habitual dels primers executius se situa en la cinquantena. Fins a 13 dels primers executius de l’Íbex són dins d’aquesta categoria, com Francisco Reynés, d’Abertis, o Pablo Isla, d’Inditex: tots dos han sigut triats per substituir un president de més edat (Salvador Alemany i Amancio Ortega, respectivament) en un procés ordenat i comandat pels qui van passar el relleu. En els últims anys també hi ha hagut casos similars, com el d’Antoni Brufau, que ha delegat les funcions executives en el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, per a una transició sense sotracs. Hi ha hagut casos en els últims anys en què el relleu ha sigut sobrevingut, com el del Santander. La mort el 2014 del president de l’entitat, Emilio Botín, als 79 anys, va forçar el relleu, i el timó de l’entitat va caure en mans de la seva filla Ana, que en l’actualitat té 55 anys. Fora de l’Íbex, a El Corte Inglés també es va haver de buscar el relleu d’Isidoro Álvarez després de la seva mort, que es va produir setmanes abans que la de Botín. La presidència d’El Corte Inglés va caure a mans del seu nebot, Dimas Gimeno Álvarez, que havia anat guanyant protagonisme en els mesos anteriors a la mort.

Els que vindran

Un possible efecte crida al relleu generacional

Com ha passat en el cas de la política, alguns experts apunten a la possibilitat que l’adéu d’Alierta generi una mena d’efecte dòmino en les grans empreses espanyoles i se succeeixin els relleus. Algunes companyies de l’Íbex, de fet, ja fa temps que el preparen, com la catalana Grifols: l’actual president, Víctor Grífols, de 66 anys, abandonarà el càrrec el 2017 i cedirà el comandament al seu germà i el seu fill. També està decidit que Folgado deixarà la presidència de Red Eléctrica en els pròxims mesos a favor del conseller delegat, Juan Lasala, tot i que mantindrà el càrrec de president sense atribucions executives. Isidre Fainé també haurà de pensar en el seu relleu aquest any si opta per quedar-se a la Fundació Bancària La Caixa i no a CaixaBank, després que Brussel·les l’hagi obligat a triar.

Allargar mandats

Alierta i González han hagut de modificar estatuts

Si l’edat de jubilació dels caps de l’Íbex s’ha anat allargant és, en la majoria dels casos, per decisió dels mateixos afectats. Alierta va modificar els estatuts de Telefónica per poder retirar-se després dels 65 i González (BBVA) va fer el mateix, però dues vegades. Té previst deixar el càrrec el 2020, amb 75 anys.