Antoni Cañete: "O rescatem les empreses o el tsunami serà d'unes dimensions insuportables"

5 min
Antoni Cañete, president de la patronal de la petita i mitjana empresa Pimec

BarcelonaÉs president de Pimec des de fa tres setmanes i ja ha organitzat juntes, ha aprovat canvis a la patronal i ha discutit tres cops amb Pere Aragonès sobre la importància de les ajudes a les empreses més afectades per la pandèmia. Ara toca explicar als mitjans quins són els seus plans i l'estratègia de futur. Ho fa amb la seguretat de saber-se secundat pel 84% dels socis que van votar en unes eleccions on hi va dir la seva la meitat del cens, una xifra de participació com n’hi ha poques al sector patronal. 

Com va viure aquella jornada? 

— Va ser un dia que va posar de manifest una cosa que no s'esperava ningú: un nivell de participació extraordinari que ens va desbordar a tots. Sobretot quan van arribar els vots delegats. Vaig prendre la decisió d'anar a votar a una altra seu i donar pas perquè la gent pogués votar. 

En aquestes eleccions hi havia una candidatura independentista. Pot ser que l’allau fos per això?

— Eines Pimec va fer un plantejament de governança més política i crec que en el moment en què els socis de Pimec van veure que es pretenia instrumentalitzar l’entitat, la resposta va ser extraordinària. Estic segur que no hauria sigut tan important si s’hagués fet una proposta diferent de la que plantejaven.

¿Això vol dir que no hi ha socis independentistes, a Pimec?

— És una de les equivocacions. No era una candidatura independentista contra una d'unionista. La meva candidatura és una candidatura plural, no hi ets pel que penses sinó pel que ets, i podia tenir tants o més independentistes que l’altra, perquè som 90.

Si hi hagués un referèndum, ¿el president de Pimec votaria a favor de la independència de Catalunya?

— El president de Pimec ha de mantenir una discreció sobre el seu pensament personal: igual que li passa al president de la Generalitat, Pimec no representa els seus socis, que també; Pimec, com a organització més representativa de Catalunya, representa les empreses. 

¿Considera que Catalunya té un problema de finançament?

— Absolutament sí. Un dels ajustos que s’han de fer és des de l’òptica de l’ordinalitat: si Catalunya és la comunitat número 1 o 2 o 3, ha de fer una aportació solidària, però no pot passar a ser la vuitena que més rep.

¿A Pimec li preocupa l’onada d’empreses que van treure la seu social de Catalunya arran de l’1-O?

— A Pimec li preocupa que hi hagi el màxim nombre d’empreses a Catalunya, que en vinguin el màxim nombre. El que m’agradaria és que tinguéssim les condicions perquè cap empresa en volgués marxar: condicions fiscals, d’inversió, infraestructures...

¿Tenen algun pla previst per intentar que les empreses que se'n van anar tornin?

— No, si les empreses prenen la decisió de marxar han de prendre la decisió de venir. Ens semblaria fins i tot injust donar condicions favorables a gent que pel motiu que sigui va decidir anar-se'n.

Creu que van fer política, les empreses, quan van marxar?

— Les empreses prenen decisions empresarials, el que volen és poder tenir les condicions que les facin més viables, competitives i rendibles. Una altra cosa és que una empresa sàpiga que la situació que s’està produint políticament la pugui afectar. Per exemple, un empresari independentista amb una empresa que no és viable per les condicions del territori o per fiscalitat, estic convençut que prendrà la decisió de marxar al lloc que li generi competitivitat.

En els últims anys hi ha hagut molt de canvi al capdavant de les patronals, però han sigut canvis molt continuistes. Quina lectura en fa?

— Jo estic trencant. No en el que hem fet ni d’on venim, però sí fent un canvi de model de governança. Pimec és tres vegades Foment en volum de facturació, té mes gent treballant que la CEOE i fa més activitat, i això necessita una dedicació exclusiva. Ahir [dimarts] vaig fer la junta i he plantejat tota una sèrie de canvis. He fet un comitè executiu i he inclòs elements de digitalització a l’hora de la participació institucional.

¿Trenca amb Josep González o és una línia natural de canvi?

— És una línia natural de canvi i una resposta a la nova realitat. Pimec necessitava consolidar la seva posició i probablement durant el llarg mandat del president González ha sigut necessari per consolidar l’entitat. Dit això, jo no m'hi estaré més de vuit anys.

Un dels canvis és el sou: se sap ja quin serà?

— Quan vam fer el canvi de model, una de les qüestions fonamentals va ser decidir que el president de Pimec no tingués la capacitat de fer el que vulgui: no hi pot haver ningú que tingui la clau per obrir totes les portes. Per tant, s’ha muntat una comissió per decidir aquesta mena de qüestions. No sé quin serà el meu sou, però és que jo no me l’he de posar. 

¿Creu que les empreses se senten representades o hi ha una certa desafecció?

— L’eslògan de la meva campanya ha sigut activisme empresarial. La paraula activisme és una crida als empresaris i les empresàries perquè no ens facin la política els altres. Espanya no té una representació real de petites i mitjanes empreses. ¿Saps què significa que no hi siguin al diàleg social, una pota de la democràcia, el 99% de les empreses, el 70% de l’ocupació i més del 60% del PIB? Això és una anomalia. Com pot ser que les pimes paguin més impostos que les grans? Com és possible que les pimes, que són més del 60% del PIB, només accedeixin al 19% de la contractació pública? La desafecció hi és perquè hem d’explicar a les empreses que han de ser participatives: algú s’està menjant el nostre formatge.

¿Serà bel·ligerant amb Foment i amb certes maneres de fer?

— Seré absolutament respectuós. Entenc que també hi ha d’haver representació de les grans empreses i en aquest cas la més forta i la millor possible. Això sí, que no tingui capacitat d’imposició als altres. No sempre estarem d’acord amb Foment: quan hi estiguem d'acord, farem unitat d’acció; quan no, negociarem, i si no ens entenem (que amb la morositat i la contractació pública, no ho farem) hem de ser capaços de poder lluitar en igualtat de condicions. Fins ara hi ha hagut imposicions o posicions avantatjoses.

¿Ha parlat amb Pere Aragonès sobre les ajudes a les empreses des que és president?

— Hi he parlat per activa, passiva, reflexiva... no sé quantes formes perifràstiques hi ha. Ens vam aixecar l’altre dia de la taula del diàleg social de Catalunya perquè demanaven que les empreses mantinguessin onze mesos els treballadors si rebien alguna ajuda. La demanda fa impossible mantenir això. S’ha de rescatar de manera directa l’activitat econòmica. Igual que van salvar el sistema financer perquè, si no, queia el sistema, doncs ara o rescatem les empreses o el tsunami que tindrem serà d’unes dimensions que no podrem suportar. A Aragonès li he demanat tres vegades personalment que es formi govern com abans millor, que sigui un govern fort i que la primera cosa que faci sigui uns pressupostos amb sensibilitat econòmica.

El va trobar receptiu?

— El vaig trobar preocupat i ocupat per constituir govern. El que va manifestar va ser que el diàleg social i les pimes serien un dels seus eixos de treball.

¿Hi ha res que li faci vertigen, a vostè, de ser el president de Pimec?

— El que em fa respecte és no ser útil als associats, a les empreses, a la nostra economia i al nostre país. Em passa com amb el mar: soc submarinista i tinc molt de respecte al mar, però cada vegada que puc hi entro.

stats