La sentència sobre els interins amenaça les administracions
Més de la meitat d’aquests treballadors són públics
BarcelonaEl mercat laboral espanyol ha viscut aquesta setmana una important sacsejada després que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid s’hagi acollit a un dictamen europeu i hagi decidit equiparar la indemnització per acomiadament d’un interí a la d’un treballador amb contracte indefinit. El cas, que s’ha desencadenat arran del d’una treballadora del ministeri de Defensa, Ana de Diego Porras, que va substituir com a interina durant més de set anys una alliberada sindical i va ser acomiadada sense indemnització, afectarà especialment l’administració pública.
Així ho fan pensar les dades de l’última Enquesta de Població Activa, corresponent al segon trimestre d’aquest any. A Espanya hi ha un total de 276.800 interins treballant en el sector públic, mentre que només 210.000 treballadors que cobreixen l’absència d’un altre empleat ho fan al sector privat.
De fet, gairebé la meitat dels empleats temporals que té l’administració són interins. El sector públic té a Espanya tres milions de treballadors, dels quals un 22%, 668.600, són temporals, i d’aquests, 276.800 (un 41%) són interins i tenen, per tant, una plaça que depèn d’un altre treballador. Al sector privat la proporció és netament inferior: dels 12 milions d’assalariats que hi ha, 3,2 són temporals, i d’aquests, només 210.000 (un 6%) són interins.
Rere aquestes dades hi ha un probable impacte econòmic que uns i altres hauran d’assumir. Els contractes interins no tenen indemnització a final de contracte, en contrast amb els contractes temporals (entre 8 i 12 dies d’indemnització per any treballat) i els contractes fixos (20 dies de compensació per any treballat si hi ha causes objectives per a l’acomiadament i 33 dies si l’acomiadament és improcedent). La recent sentència del TSJM, però, fa que els interins tinguin una indemnització de com a mínim 20 dies per any treballat.
Un fort impacte esperat
Aquesta situació obre un escenari de probables reclamacions judicials. D’entrada, tots els treballadors eventuals acomiadats fa menys d’un any ja poden dur el cas davant d’un jutge per intentar millorar la indemnització que van rebre.
Però l’impacte no acaba aquí. El catedràtic de dret del treball i de la seguretat social de la Universitat de Jaén, Cristóbal Molina, va assegurar a Efe que aquesta sentència pot acabar afectant també els treballadors eventuals i els contractats per obra i servei, que són la majoria dels temporals (2,4 milions).
Segons aquest expert, aquests empleats tenen “força expectatives” d’aconseguir també indemnitzacions per acomiadament equiparables a les dels treballadors fixos, de 20 dies, netament superiors als 12 dies que tenen. Molina va afegir que aquesta decisió l’haurà de prendre un tribunal tenint en compte la durada dels contractes o el seu encadenament. En qualsevol cas, el catedràtic va afirmar que l’impacte de les sentències sobre el mercat laboral serà “enorme”, i va advertir que pot propiciar situacions de conflictivitat laboral i d’inseguretat jurídica.
Tot plegat podria atiar l’anhelada simplificació dels tipus de contractes per reduir-ne la varietat, una proposta que és damunt la taula dels juristes des de fa temps. Patronals com la CEOE, però, defensen la necessitat de mantenir el contracte temporal perquè l’estacionalitat d’algunes feines no permet que desaparegui. Els sindicats tampoc no volen el contracte únic.
