Sexisme a 10.000 metres d’altitud
Les hostesses de vol segueixen patint polítiques de contractació basades en la seva imatge
Cada mes de desembre, més de 1.000 noies de secundària, algunes de només 15 anys, participen en un “concurs de biquinis” a la ciutat de Qingdao, a l’est de la Xina. L’esdeveniment, patrocinat per l’agència de models Oriental Beauty, serveix de plataforma perquè les aspirants a hostesses de vol puguin mostrar el seu cos en biquini als àvids seleccionadors de la indústria aèria xinesa. Les que han consideren més atractives les conviden a apuntar-se a un curs de formació ràpida per a assistents de vol, que els pot obrir la porta a una feina somniada en alguna de les grans línies aèries xineses.
Moltes aerolínies, xineses i d’altres països asiàtics, exploten la sexualitat femenina sense cap mena de vergonya. A China Southern Airlines, les hostesses han de tenir 25 anys o menys i unes cames ben formades (ni sancalloses ni arquejades). Les hostesses de Japan Airlines han de tenir un “cutis fi”. La companyia de bandera indonèsia Garuda Indonesia, valorada per Skytrax com la que té el pitjor personal de cabina de tot el món l’any 2016 (a la llista final no hi figura ni una línia aèria occidental), es nega a contractar dones més grans i casades. VietJet Air, una companyia low cost del Vietnam, exigeix que les seves hostesses tinguin menys de 30 anys, facin d’1,60 a 1,75 m i utilitzin “un maquillatge que es faci notar”. Aquesta aerolínia va ser notícia fa uns anys quan uns passatgers van filmar les hostesses en biquini fent balls sensuals en ple vol, per a gaudi del passatge masculí, que obria uns ulls com plats.
Les qualitats requerides
Si qualsevol línia aèria americana o europea adoptés avui aquestes pràctiques discriminatòries a l’hora de contractar personal és evident que li cauria una bona pluja de denúncies. La feina d’una hostessa és tenir cura de la seguretat del passatge. És evident que una conducta agradable i una certa destresa per evitar abocar el cafè damunt d’algun passatger també ajuda. Però el fet segueix sent el mateix: el sexe ven. Per a alguns passatgers, les qualitats estètiques d’una hostessa formen part de la qualitat global del servei.
Sembla que algunes línies aèries occidentals pensen el mateix, per bé que són reticents a admetre-ho públicament. Ryanair el 2008 va començar a vendre un calendari benèfic en què apareixien les hostesses més boniques, lleugerament vestides i en posat seductor. Tot i ser una idea popular entre els passatgers, la reacció pública va fer que Michael O’Leary, el propietari de la línia aèria, abandonés la idea el 2015.
Hi ha estratègies de contractació per part d’altres aerolínies que resten obertes a interpretació. Swiss International Air Lines estipula que les seves hostesses han de ser d’un “pes normal”, teòricament per raons de seguretat. Hi pot haver una raó legítima per la qual el personal de cabina no sigui excessivament obès: el passadís de l’avió a vegades no fa més de 51 cm d’amplada. Però, en el que alguns podrien considerar un lapsus freudià, a la pàgina sobre la selecció de personal s’hi llegeix: “No exigim una massa corporal concreta, però tenim en compte l’aparença global del candidat”. Un portaveu de la companyia explica que es busca personal de cabina amb bon tracte i una educació exquisida. Li podríem perdonar al cínic que en aquesta vaguetat hi veiés la llicència que li permet triar la fruita més bonica.
Queixes anònimes
No cal remarcar que el personal de cabina femení ha de ser seleccionat per les seves qualitats i no pel seu atractiu. Però, més enllà d’una igualtat bàsica, hi ha també un vessant més fosc en la sexualització de les dones que treballen a 30.000 peus d’altitud. Segons un article recent a la revista Vice, “la Federació Internacional de Treballadors del Transport (ITF), que representa més de 600.000 treballadors i treballadores de la indústria de l’aviació de tot el món, afirma que les queixes més comunes que els arriben de personal de cabina tenen relació amb “el contacte físic i les insinuacions inapropiades”. La majoria són queixes anònimes i no aporten el nom de la línia aèria, ja que moltes hostesses tenen por de perdre la feina per les denúncies.
Segons explica un treballador d’una aerolínia, la força fosca que hi ha darrere d’aquests atacs és “la malèvola metàfora de l’hostessa com a conquesta sexual”. Els concursos de bellesa i els calendaris amb noies seminues són part del problema. Els avions de passatgers moderns han canviat molt des dels anys 60. Potser també ha arribat l’hora que l’actitud de les línies aèries que els piloten també canviï.
