La sorprenent ampliació del Popular

BARCELONAEls exàmens de solvència que va realitzar Oliver Wyman al sector financer fa dos mesos no van destapar gaires sorpreses. Només hi havia el dubte de veure per on passava el tall de l'aprovat, és a dir, si se salvaven el Banc Sabadell i Banco Popular. Les dues entitats s'han comparat gairebé sempre i tenen un volum similar. Els dos grups van comprar una entitat l'any passat: el Banc Sabadell es va quedar la CAM, i el Popular, Banco Pastor. I aquí es va produir la diferència. Segons fonts del sector, el primer va poder aprovar les proves d'estrès de la consultora nord-americana perquè compta amb un sistema de protecció d'actius per a deu anys i ha realitzat enguany operacions de captació de capital que han superat els 3.000 milions. En canvi, el Popular va integrar el Pastor sense demanar ajut als seus accionistes.

D'aquesta manera, l'entitat que presideix Josep Oliu va aprovar les proves d'Oliver Wyman amb un excedent de capital i el Popular va patir una greu ensopegada, en passar al grup dels bancs amb dèficit de recursos per arribar al 9% de capital de màxima qualitat que mana Brussel·les. El banc que presideix Ángel Ron va haver d'assumir que havia d'aconseguir d'on fos 3.223 milions. La primera decisió va ser anul·lar el dividend i admetre que aquest any hi haurà pèrdues (2.300 milions de números vermells), però era evident que amb això no n'hi havia prou. El que semblava més fàcil era apel·lar als diners del rescat europeu, amb les condicions ja sabudes de reduir el volum un 60% i haver d'acceptar una reestructuració forta.

Ángel Ron ha estat sempre un gran defensor de la independència del banc, i ha assegurat en públic que mai demanaria ajuts de l'Estat. Amb aquests precedents, el banc va optar per plantejar una ampliació de capital de 2.500 milions, el camí més valent i decidit. L'operació, una de les més grans dels últims anys, plantejava el valor de demanar diners als mercats en uns moments en què els inversors donen clarament l'esquena al sector financer. També és veritat que Banco Popular compta amb un esquema accionarial molt compacte. El consell d'administració controlava pràcticament el 30% dels drets de vot de l'operació, amb un nucli d'accionistes representat al consell que des del primer moment va donar suport a l'operació. Entre ells el professor de finances de l'Iese Javier Santomà. Efectivament, les asseguradores Crédit Mutuel i Allianz i els grups empresarials Americo Amorim i Unió Europea d'Inversions (UEE) no sols van aprovar l'ampliació, sinó que hi van aportar més de 500 milions.

D'altra banda, tot el sector va entendre que un fracàs de l'ampliació del Popular hauria deixat ferit de mort el rescat bancari europeu. "Hi ha hagut una clara voluntat de no tenir un altre problema", argumenta Santomà. Bona prova d'aquest compromís és que el Santander es va convertir en una de les entitats asseguradores de l'operació. Igualment és cert que el preu de l'ampliació era atractiu, amb un descompte del 31,7%, al nivell mínim de 0,40 euros fixat, i l'entrada en circulació a borsa de 6.250 noves accions. "En l'èxit de l'ampliació hi han jugat un paper important els drets de subscripció dels accionistes, que estaven un 30% per sobre del preu teòric de sortida de l'acció", cosa que significa que hi havia un elevat nivell de demanda en el mercat, assegura el professor del departament de finances d'Esade, Jordi Fabregat. L'interès que va despertar l'operació va suposar que els compradors van sobredemanar gairebé dues vegades el valor de l'ampliació.

Segons Fabregat, "ha estat bàsic que el preu de l'ampliació hagi estat barat". "Els accionistes ja presents al consell -afegeix- han valorat que més val donar suport a l'entitat que haver de complir les condicions del rescat bancari, que limiten molt la seva activitat comercial".

Així doncs, l'alleujament al final del període de subscripció d'accions ha estat generalitzat. A més d'aconseguir tornar a primera divisió, el Popular ha multiplicat el seu valor en borsa en posar en circulació 6.200 accions més. És un altre aspecte que demostra que l'entitat torna a estar entre els grans. El valor a borsa del Popular ronda els 5.000 milions, a anys llum del líder, que segueix sent el Santander, amb 60.895 milions, però amb el Sabadell més a l'abast. En tot cas, el Popular és la cinquena entitat en capitalització.

Caiguda a borsa

Hi ha el perill, però, que la cotització del banc caigui ràpidament, a causa precisament de la gran quantitat de paper (accions) en circulació. Ahir, en el segon dia de cotització dels nous títols, la companyia s'hi va deixar un 8,1% i, de fet, els títols han perdut un 68% des que es va anunciar l'ampliació, fa dos mesos i mig. Aquestes vendes vénen dels inversors que no van comprar gaire convençuts i que han venut ràpidament. També s'ha de veure el compliment del pla de negoci. El Popular preveu tornar a generar beneficis el 2013, uns 500 milions, i arribar als 1.400 milions de resultats positius el 2014. Cal recordar que l'entitat encara ha de concretar com captarà els 723 milions que li queden per arribar als 3.223 que li exigeix Oliver Wyman.