Els sous encadenen un any a l'alça a Catalunya

MadridJa fa quatre trimestres que els sous pugen a Catalunya, segons l'enquesta salarial que ha publicat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística. Els costos salarials, que inclouen el salari base, a més dels complements salarials, els pagaments per hores extres, els pagaments extraordinaris i els endarrerits, van escalar un 2,7% en termes interanuals entre l'octubre i el desembre de l'any passat, un punt més que a la mitjana espanyola, on l'augment va ser de l'1,7%. La primera pujada interanual es va produir al primer trimestre.

Aquesta variació suposa una acceleració de la recuperació de les retribucions, després que al penúltim trimestre de l'any l'increment de salaris fos només del 0,8% a Catalunya i del 0,5% a Espanya. De fet, l'increment salarial de l'últim trimestre de l'any és el més alt des del 2009, quan encara no s'havia revertit la tendència a l'alça, tot i l'esclat de la crisi, el 2008.

Competitivitat vs. més diners a la butxaca

El ritme de creixement dels salaris és "una bona notícia", segons l'economista Miquel Puig, perquè vol dir "que les empreses s'ho poden permetre". "L'objectiu d'una economia ha de ser pagar millor als treballadors i donar-los un bon nivell de vida", argumenta.

Tot i així, l'increment dels salaris suposa una pèrdua potencial de competitivitat. De fet, a la zona euro, principal mercat de les exportacions espanyoles, els costos laborals van augmentar un 1,3%, per sota de la mitjana espanyola, segons dades publicades aquest divendres per l'insititut d'estadística comunitari, Eurostat. Aquesta diferència suposa una teòrica pèrdua de competitivitat però, segons el professor de la UPF Sergi Jiménez això no és preocupant encara, perquè els salaris "estan tornant a la normalitat" després de les baixades molt destacades dels anys de la crisi.

A l'últim trimestre del 2014 els sous van caure un 2,5%, pràcticament el mateix terreny que han guanyat aquest any, i els salaris són encara més baixos que al 2013. "Si els salaris creixen a aquest ritme de manera molt sostinguda serà un senyal negatiu", afirma Jiménez. Puig, per la seva banda, crida a "no confondre els objectius", que han de ser donar benestar a la població i per tant, augmentar salaris, i no tenir com a única fixació augmentar la competitivitat.

En termes absoluts, la retribució mitjana als treballadors va ser de 2.136,56 euros a Catalunya, tenint en compte que en aquestes xifres s'inclou la paga extra de Nadal, i són més elevades que en els trimestres sense extra. Al conjunt de l'Estat, per la seva banda, la retribució mitjana es va situar en els 2.026,14 euros.

Aquestes dades situen Catalunya com la segona comunitat autònoma amb un cost salarial més alt, només per darrere de la Comunitat de Madrid, on aquest indicador es va situar en els 2.422,79 euros.

Un cop s'inclouen en aquesta estadística les cotitzacions socials i altres costos, i s'obté el cost laboral per treballador, segons l'INE, la pujada va ser més moderada, amb un increment de l'1,7% a Catalunya i de l'1,2% a Espanya. En termes absoluts, aquest indicador escala fins als 2.800,21 euros a Catalunya i els 2.671,39 euros a Espanya.

La diferència entre l'evolució d'un i altre indicador s'explica perquè els costos no salarials (allò que no percep el treballador) van disminuir al quart trimestre. El principal component d'aquests costos, les cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social, van augmentar en menys mesura que els salaris, un 1,1%, però les indemnitzacions per acomiadament, incloses en aquesta estadística, i les cotitzacions socials directes van caure.

Per sectors d’activitat, a Catalunya destaca el creixement del cost laboral per mes en el sector serveis, que s’enfila el 2,53% en tasa interanual mentre que a la indústria l’augment és de l’1,16%, cinc punts percentuals per sota de la mitjana catalana. Per contra, la construcció veu com el cost laboral per treballador i mes cau un 8,12%.