Suez nega que vulgui vendre Agbar a setmanes d’una sentència clau

BarcelonaAgbar no feia comentaris. Criteria, tampoc. I Suez ho negava tot. Però la notícia publicada aquest dijous a El Confidencial, segons la qual Suez vol vendre’s Agbar, el gegant català de la gestió d’aigües, va posar en el centre de l’atenció mediàtica una companyia que viu un moment decisiu.

Una portaveu de Suez, l’empresa francesa de gestió d’aigües, que té entre els seus accionistes de referència La Caixa (amb un 6% a través de Criteria), negava a la tarda que aquesta possibilitat estigui sobre la taula. “El pla de negoci parla de desinversions, però no concreta quines”, deia aquest portaveu.

La informació de l’esmentat mitjà es basa en el pla estratègic presentat per Suez al mercat, en el qual s’apunta a una “rotació d’actius ja identificats” per un valor d’entre 3.000 i 4.000 milions d’euros. Aquest rang de preus coincideix amb la valoració que el fons Amber, un dels principals accionistes de Suez, fa d’Agbar. Però en cap cas el pla estratègic fa al·lusions explícites a la intenció de posar l’empresa que presideix Àngel Simón al mercat.

Potser per això ni Agbar ni Criteria feien cap comentari sobre la qüestió. Però fonts del sector sí que van explicar a l’ARA que aquest presumpte interès de Suez podria en realitat ser la voluntat d’un altre accionista, que podria ser el mateix fons Amber. Amb tot, la presentació del pla de Suez (que inclou una forta retallada en la despesa) va ser rebuda amb una caiguda del 7% en el preu de l’acció del gegant francès.

Pendent del Tribunal Suprem

A Agbar, empresa d’origen belga que va situar la seva seu social a Barcelona el 1919, el debat l’agafa en un moment decisiu. El Tribunal Suprem es pronunciarà a finals de mes sobre un dels dos grans conflictes que han afectat la companyia en els últims anys (el segon va ser la pugna amb Acciona per l’ATLL). El tribunal podria ratificar l’anul·lació de l’empresa mixta que gestiona l’aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquesta empresa, creada durant el mandat de Xavier Trias (en una decisió que va comptar amb el suport de CiU i el PSC), es va crear sense concurs, extrem que la llei no preveia. Aquesta empresa, participada en un 70% per la mateixa Agbar, en un 15% per Criteria i en un 15% més per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, podria convertir-se en un veritable forat per a Agbar (i, per tant, per a Suez, que n’és l’accionista únic).

Al març, qui era regidor de presidència de l’Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia, va manifestar que si el Suprem ratificava l’anul·lació de l’empresa que porta l’aigua a les aixetes de l’Àrea Metropolitana Agbar no només no podria reclamar cap compensació econòmica sinó que a més hauria de pagar uns 210 milions a l’AMB. El càlcul sortia d’una valoració a la baixa dels actius aportats per Agbar a l’empresa, de la resta de dividends i pagaments que no li corresponien i dels diners que no va pagar per conservar el servei en alta (el de l’aigua no potable).

Aquest avís de Badia -que repeteix com a regidor en la nova legislatura- arriba en ple debat sobre la remunicipalització de l’aigua, un fenomen que afectaria directament Agbar. L’empresa que presideix Simón va endur-se l’octubre del 2017 la seva seu a Madrid en plena tempesta post 1-O però la va retornar a Barcelona un any després.