El Suprem diu que les comunitats han de provar el valor real dels immobles a efectes fiscals
Considera inadequat el mètode habitual d'aplicar un coeficient al valor cadastral
BarcelonaEl Tribunal Suprem ha dictat una sèrie de sentències en què estableix doctrina i considera que les comunitats autònomes han de provar el valor real dels immobles a efectes fiscals, i no val aplicar simplement un coeficient sobre el valor cadastral.
Per a l'alt tribunal, "no és idoni ni adequat" el mètode habitual per comprovar el valor real dels immobles de multiplicar el valor cadastral per un coeficient a efectes del càlcul de l'Impost de Transmissions Patrimonials (ITP), a menys que, a més, per part de l'Administració, es complementi aquest sistema amb un sistema de comprovació directa del valor de l'immoble, per exemple una taxació.
El Suprem, en quatre sentències, ha desestimat diversos recursos de la junta de Castella-la Manxa, en el cas de l'ITP de la compra de pisos de diversos particulars a la immobiliària del Banco Santander a Seseña, a la coneguda promoció del Pocero.
Són pisos que el banc es va adjudicar i va vendre l'any 2012, en el pitjor moment de la crisi del mercat immobiliari, amb grans descomptes. Els compradors van escripturar les compres per valors que van de 65.000 a 82.000 euros. Però a afectes de l'Impost de Transmissions, la junta de Castella-la Manxa va elevar el preu de les transaccions a entre 120.000 i 130.000 euros, i va aplicar el sistema de multiplicar el valor cadastral per un coeficient establert per l'Ajuntament, tal com preveu la llei general tributària. El govern autonòmic argumentava, a més, que aquests pisos havien tingut una hipoteca per aquest valor, tot i que ja havia estat cancel·lada.
Però el Suprem creu que el mètode de valoració dels immobles "no és idoni" i, a més, indica que la llei estableix que a efectes fiscals cal estimar el valor real. Per això, creu que si la valoració es fa en base al valor cadastral cal fer una valoració complementària directament de cada immoble.
A més, el tribunal creu que el sistema de multiplicar per un coeficient pel valor cadastral "no dota a l'Administració d'una presumpció reforçada de veracitat i encert en els valors inclosos en els coeficients".
El Suprem posa deures a les administracions, ja que indica que són les que han de carregar amb la prova. "L'interessat no està legalment obligat a acreditar que el valor que figura a la declaració o autoliquidació de l'impost coincideix amb el valor real, sinó que ha de ser l'Administració la que ha de provar la falta de coincidència", indica la sentència, de manera que deixa clar que l'Administració és qui hauria de demostrar que el valor de l'escriptura està per sota del valor real.
Ens els casos de les sentències, els compradors argumentaven que la immobiliària del banc, en un moment de forta crisi i desplomament dels preus immobiliaris, va fer uns grans descomptes, i això ho posava en la seva publicitat. Els compradors defensaven que el preu escripturat era el real de la transacció.
