El Suprem confirma dues multes al Santander que sumen quasi 17 milions d'euros

BarcelonaLa sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem ha confirmat dues sancions imposades al Banco Santander, que sumen gairebé 17 milions d'euros, segons una sentència de la secció tercera del Tribunal del 23 de març coneguda aquest dilluns.

La sentència confirma una resolució del subsecretari del ministeri d'Economia del maig del 2013 que imposava les dues multes: d'una banda, una de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que, amb data de 13 de juny del 2013, va imposar una sanció de 10 milions d'euros al banc per una infracció greu de la llei del mercat de valors per no disposar de la informació necessària dels seus clients en el procés de subscripció del producte financer conegut com a Valores Santander. La segona multa, de 6,9 milions, la va imposar el juliol del 2012 el secretari d'Economia, a proposta de la CNMV, en aquest cas per una falta molt greu de la mateixa llei, per l'incompliment d'alguna de les obligacions que regulen la relació entre l'entitat financera i el seu client respecte al mateix producte.

El tribunal ha estimat el recurs de cassació interposat per l'advocat de l'Estat contra la sentència de l'Audiència Nacional que, d'una banda, va anul·lar la primera de les multes esmentades —la de 10 milions— i, de l'altra, va mantenir la segona —la de 6,9 milions.

Alhora, el tribunal ha desestimat el recurs de cassació del Banco Santander en el qual sol·licitava la nul·litat d'aquesta última sanció.

El tribunal indica que no comparteix el criteri de l'Audiència Nacional respecte a la primera de les multes i explica que els Valores Santander, d'acord amb la resolució sancionadora, van ser qualificats pel mateix banc com a producte "groc", que vol dir de risc i complexitat mitjana, cosa que suposava, d'acord amb el manual de procediments del mateix grup Santander per a la comercialització minorista de productes, que havien de comercialitzar-se de manera generalitzada entre els clients que, al marge dels seus objectius d'inversió i experiència inversora, tinguessin un patrimoni superior a 200.000 euros.

La sentència també afegeix que els podia comercialitzar —encara que de manera no habitual— entre clients amb patrimoni inferior a 200.000 euros sempre que complissin dues condicions: la primera, que els comercials consideressin que el producte s'ajustava al perfil del client, i la segona, que el client signés un document en el qual reconeixia haver sigut informat de les característiques i riscos del producte, haver fet la seva pròpia anàlisi i haver decidit procedir a la seva subscripció.

La sentència assenyala que el banc va procedir seguint "criteris merament patrimonials", de manera que, sense tenir en compte ni l'experiència inversora ni els objectius d'inversió dels clients, va procedir únicament a segmentar en tres categories: categoria A (banca privada), per a aquells amb patrimoni superior a 500.000 euros; categoria B (banca personal), per a patrimonis entre 200.000 i 500.000 euros, i categoria C (banca de particulars), per a patrimonis inferiors a 200.000 euros.

Adequació del producte al client

El tribunal conclou que "no hi ha en l'expedient cap dada o document que acrediti el compliment de l'obligació de recaptar informació i perfilar els clients, ni consta que el banc donés als comercials cap instrucció o directriu que tingués com a finalitat impartir criteris objectius perquè la determinació l'adequació del producte al perfil de client es fes per tots els comercials de manera relativament homogènia".

"Per tot això, considerem que encara que la data de l'emissió del producte denominat Valores Santander és anterior a la transposició de les directives MiFID", que va introduir una regulació més detallada de l'obligació de recollir informació dels clients, "aquesta obligació ja es recollia en l'anterior redacció de l'article 79 de la llei del mercat de valors, que és l'aplicable al cas, i Banco Santander SA la va incomplir", subratlla la sentència.

Respecte a la segona multa, el Suprem la manté perquè, entre altres coses, considera que el banc no va recollir la informació necessària sobre els clients. La sentència indica que el denominat "test de conveniència" per determinar si el producte s'adequava al client el va començar a fer el banc a partir del 30 de juny del 2009, és a dir, més d'un any després de l'entrada en vigor del decret que el feia obligatori, i "de l'1 de gener del 2008 fins al 30 de juny del 2009 es van fer 25.601 operacions de compra del producte Valores Santander per un import de 1.085 milions d'euros".