Les suspensions de pagaments encara tripliquen el nivell precrisi

Els concursos de creditors a Catalunya han caigut un 50% des del moment àlgid de la recessió

La recuperació econòmica ha permès que alguns indicadors tornin, o almenys s’acostin, a les xifres dels anys previs a la recessió, però aquest no és el cas dels concursos de creditors. Durant el 2017 es van registrar un total de 1.067 suspensions de pagaments a Catalunya, més del triple que les 326 del 2007, segons les dades que va publicar ahir el Consell General del Poder Judicial. Així i tot, el nombre de suspensions de pagaments presentades per empreses es va reduir l’any passat un 3% en comparació amb el 2016 i va assolir el nivell més baix des del 2008. Des del 2012, el moment amb més activitat d’entrada d’expedients als jutjats mercantils, la xifra total de concursos ha caigut un 50%.

Aquesta tendència a la baixa és similar a la que s’ha registrat al conjunt d’Espanya. L’any passat els tribunals espanyols van tramitar fins a 5.357 suspensions de pagaments, una reducció de prop del 2%. Tot i la millora de l’economia, la caiguda en la presentació de concursos es va desaccelerar el 2017, ja que el 2016 va caure un 13% al conjunt d’Espanya i un 10% al Principat.

Catalunya és la comunitat autònoma on hi ha més empreses i on es van produir més concursos. De fet, és l’escenari d’un de cada cinc concursos presentats a tot l’Estat. La segona posició d’aquest rànquing l’ocupa Madrid, on es va tancar l’any amb 918 empreses en suspensió de pagaments, tres més que l’any anterior.

Per al catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra José García Montalvo, la caiguda dels concursos s’explica per la millora del clima empresarial i la recuperació econòmica. L’acadèmic apunta que en els pròxims anys encara es notaran “els vents de cua” dels pitjors anys de la crisi, fins que s’arribi a un cicle “normal” de naixements i defuncions d’empreses, i recorda que la majoria de les empreses que van acabar en suspensió de pagaments eren de la construcció.

No obstant, també destaca que tornar als nivells precrisi pel que fa als concursos de creditors presentats no és un horitzó realista, ja que les dinàmiques empresarials han canviat molt en aquesta última dècada. “Han passat moltes coses; ara hi ha més 'start-ups', que són empreses que fracassen més de l’habitual, i això no és negatiu”, explica García Montalvo. És per això que el soci de Lexben Advocats i especialista en dret concursal Borja Pardo preveu que el 2018 el volum de concursos es mantindrà o caurà respecte a l’any passat.

Més demandes per acomiadament

El que sí que va augmentar l’any passat van ser les demandes presentades en tribunals per denunciar un acomiadament o modificacions involuntàries de les condicions de treball: se’n van registrar 18.275, un 2% més. Encara que aquesta xifra s’ha reduït gairebé un 30% respecte als màxims del 2012, la xifra total continua estant encara un 40% per sobre dels nivells del 2007. En el total de l’Estat, aquestes demandes van augmentar un 6% respecte al 2016, fins als 104.824 procediments, la xifra més elevada des del 2014. Tot i així, han caigut gairebé un 29% respecte al 2013, el moment àlgid de la destrucció d’ocupació.

LES CLAUS

1. Per què es redueixen els concursos de creditors?

Des del 2012, el nombre d’empreses que presenten suspensió de pagaments a Catalunya ha anat caient progressivament. Això es deu principalment a la recuperació econòmica i al fet que la majoria d’empreses que van fer fallida per la crisi van tancar la seva liquidació en els primers anys de recessió.

2. I com és que no s’arriba als registres del 2007?

Per al catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra José García Montalvo, que hi hagi el triple de concursos que abans de la recessió no és necessàriament un mal senyal. L’acadèmic explica que és probable que el cicle de naixement i defunció d’empreses hagi canviat en l’última dècada i, per tant, que el nombre “normal” de concursos ja no sigui el mateix que el del 2007.

3. Quin tipus d’empreses es declaren ara en suspensió de pagaments?

El soci de Lexben Advocats Borja Pardo recorda que en el primer impacte de la crisi les empreses que van caure més de pressa en aquest tipus de procediments van ser les de la construcció. No obstant, l’expert apunta que en els últims anys la tendència ha virat cap a empreses de comerç i cada cop més companyies tecnològiques. García Montalvo també apunta que el fenomen de les 'start-ups', amb una esperança de vida molt més curta, també animarà en els pròxims anys les estadístiques de suspensió de pagaments.

4. Per què hi ha més demandes per acomiadaments?

Aquesta és l’altra dada que va publicar el Consell General del Poder Judicial i que, de fet, ha augmentat en l’últim any. Per a García Montalvo, aquest efecte es pot explicar perquè hi ha més temporalitat en el mercat laboral, que també comporta més conflictes judicials.