MACROECONOMIA

El tango que no sap ballar l’economia argentina

Macri, lluny de seduir els mercats, els ha espantat i ha perdut la credibilitat davant els ciutadans

L’abril passat, el llavors ministre de Finances de l’Argentina i actual president del Banc Central del país, Luis Caputo, ho va deixar molt clar en un col·loqui celebrat a l’ambaixada d’Espanya a Buenos Aires davant d’empresaris i dels presidents de les filials argentines del BBVA i Gas Natural: “Hem de posar-nos la samarreta i sortir nosaltres a invertir primer en el país; depèn de nosaltres mateixos, dels argentins, però som també el nostre obstacle més gran, hem de lluitar contra la nostra pròpia idiosincràsia”. El que va dir sense embuts Caputo era que l’Argentina té l’enemic a casa, cosa que ratifica en una conversa amb l’ARA l’empresari de Burgos José Manuel Ortega Fournier, que des del 2002 i fins fa pocs mesos ha tingut un celler a la regió vitivinícola de Mendoza: “Els empresaris argentins han de ser menys patriotes de bandera i més de talonari”. Això vol dir que han d’apostar clarament pel seu propi país, perquè la gran majoria dels inversors estrangers estan a l’expectativa de les decisions d’inversió del seus col·legues argentins.

Dijous passat el Banc Central de l’Argentina va situar els tipus d’interès en el 60% per evitar una caiguda estrepitosa de la cotització del peso respecte al dòlar. Però no es va poder evitar que la devaluació fos del 15% de cop. Des del gener el peso ja ha perdut més d’un 90% del seu valor enfront de la divisa nord-americana, i el que va intentar el Banc Central posant pels núvols els tipus d’interès, a la desesperada i per segona vegada en pocs mesos, va ser evitar una fuga de capitals de pesos col·locats en lletres del tresor i bons estatals. La sotragada ha passat, però l’economia argentina està ferida. No es pot seguir frenant l’alça del dòlar venent reserves del Banc Central gairebé cada dia; es tracta de milions de dòlars a disposició del mercat de divises perquè hi hagi oferta de bitllet verd i s’eviti que els preus es disparin de nou.

Quan l’empresari conservador Mauricio Macri va arribar a la presidència de l’Argentina, el desembre del 2015, un dòlar costava 15 pesos. Ara en costa quasi 40. Això vol dir que l’impacte de la devaluació ha tingut un efecte brutal en la butxaca dels argentins, que veuen com els seus pesos van perdent valor, també a causa de la inflació, que és de més del 30%. Res del que va prometre Macri en campanya electoral ha passat: la inflació no és ni de bon tros d’una sola xifra, el dòlar s’ha disparat com mai, la pobresa no ha disminuït sinó que creix, les tarifes dels serveis bàsics com l’aigua, el llum i el gas han triplicat el preu i la tan anunciada “pluja d’inversions estrangeres” no ha arribat en els quasi tres anys que porta a la Casa Rosada. La falta de credibilitat de Macri és ara mateix total. “Avui el que es necessita és confiança, i això és molt difícil d’aconseguir, sobretot quan el que està devaluat és la paraula del president”, diu Lorenzo Sigaut Gravina, economista de la consultora Ecolatina, en declaracions al portal de notícies Infobae.

Ajut de l’FMI

El president argentí ha comptat amb una circumstància a favor seu en els seus gairebé tres anys de mandat presidencial: no existeix l’oposició. Macri governa en minoria parlamentària i ha aconseguit pactar puntualment reformes legislatives amb els partits opositors, però no hi ha a l’Argentina cap polític que li planti cara. El peronisme està dividit i en procés de reconstrucció i el kirchnerisme passa per hores baixes arran de les sis causes penals que afronta l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner per corrupció, associació il·lícita, evasió fiscal i blanqueig de capitals.

Per avui està previst que el ministre d’Hisenda argentí, Nicolás Dujovne, anunciï un nou paquet de mesures per fer front a la delicada situació econòmica que travessa l’Argentina.

El juny passat i amb l’objectiu d’evitar l’inevitable, la Casa Rosada va pactar amb el Fons Monetari Internacional un préstec de 50.000 milions de dòlars. Es tractava de tenir liquiditat per demostrar capacitat de pagament als creditors, els mercats i els inversors. Però la lectura que n’han fet tots és la contrària, és a dir, es veu l’Argentina feble i amb risc de morositat. I és que un dels grans problemes de l’Argentina és el seu dèficit fiscal -gasta molt més del que ingressa-. En aquest sentit s’espera que el govern argentí dugui a terme fortes retallades en la despesa pública, un aprimament ministerial i una pujada d’impostos al sector agrari, el motor de l’economia argentina i gran sector exportador. Tot per encaminar el país cap al dèficit zero.

Més continguts de