FINANCES

Les targetes ‘black’ de Caja Madrid acosten Rato i Blesa a la presó

La Fiscalia Anticorrupció demana penes de quatre anys i mig i sis anys per als dos exbanquers

La causa contra Rodrigo Rato, Miguel Blesa i 64 exdirectius més de Caja Madrid i Bankia avança. I acosta l’exministre d’Economia i expresident de l’entitat a la presó. Després que el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu donés per conclosa la fase d’investigació de la causa el 24 de desembre, Anticorrupció ha començat ja a moure peça i va sol·licitar ahir quatre anys i mig de presó per a Rato i sis anys per a Blesa per dos delictes d’apropiació indeguda, a més de multes milionàries.

El fiscal els acusa d’haver autoritzat l’emissió d’aquestes targetes opaques, que, segons Anticorrupció, no servien per pagar les despeses de representació. D’aquesta manera, la Fiscalia s’alinea amb el jutge Andreu, que va dir en la interlocutòria de tancament d’investigació que les targetes estaven “fora del circuit ordinari de targetes d’empresa”. A més, Andreu va certificar que les despeses realitzades amb aquestes targetes opaques no tributaven. Per tot plegat, a més de les penes de presó, la Fiscalia, demana que Blesa i Rato restitueixin les quantitats que els directius es van gastar durant els seus mandats, més les que es van gastar ells mateixos. Això vol dir que Blesa hauria de pagar 9,3 milions d’euros i Rato 2,6 milions. Bankia o el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, actual propietari de l’entitat, rebrien la quantitat.

El ministeri fiscal considera que Blesa va encarregar a l’exdirectiu de Caja Madrid Ildefonso Sánchez Barcoj que repartís les targetes opaques entre els directius. Aquestes targetes, recorda el fiscal, no van ser objecte de retencions i van ser gestionades amb “opacitat” perquè suposaven una “retribució improcedent”, situació que “era coneguda pels seus beneficiaris”. Posteriorment, Rato va perpetuar el model a Bankia.

A més de les penes de presó, en l’escrit remès al jutge Andreu, la Fiscalia demana per als dos acusats una multa de 300 euros diaris durant dotze mesos (110.000 euros més), que allargarien la condemna en mig any de presó més en cas que no es pagués.

Pel que fa a la resta d’acusats, Anticorrupció demana penes d’entre quatre i un any de presó més el retorn de les quantitats gastades, i rebaixa les penes a 11 dels 64 usuaris de les targetes que van tornar els diners al jutjat quan es va iniciar el procediment. D’aquesta mesura en queda fora Rato, que també va retornar els gairebé 100.000 euros que es va gastar, però que no rep cap atenuant, perquè Anticorrupció el responsabilitza també dels diners que es van gastar els directius durant el seu mandat. Blesa, per la seva banda, no ha dipositat al jutjat ni un euro dels 437.000 que es va gastar amb les targetes opaques. Les penes econòmiques que demana Anticorrupció van en la línia de la fiança imposada per Andreu a tots dos exbanquers.

Garbuix de casos

El panorama per a Rodrigo Rato es comença a tenyir de negre. L’exbanquer té dues causes obertes més amb la justícia. Són la sortida a borsa de Bankia i l’entramat d’empreses vinculades a ell que van ingressar milions d’euros d’origen desconegut i que no van pagar a Hisenda. Per aquesta última causa, el jutge li va retirar el passaport al mes d’octubre, però cap dels magistrats ha demanat per a ell presó provisional -sí que ho ha fet per als seus presumptes testaferros en la causa d’evasió d’impostos.

Andreu, de moment, està rebent les peticions de les parts. Ahir es va saber que UPyD, que exerceix d’acusació en la causa, demana la màxima pena, de 10 anys de presó, per als dos banquers, una sanció que Anticorrupció rebaixa a menys de la meitat en el cas de Rato.

Més continguts de