'Copyright', la idea que va canviar el món (per quedar-se en mans de les grans multinacionals)

BarcelonaDavid Bellos reconeix que si morís avui mateix, les idees del seu llibre encara estarien protegides setanta anys més, durant els quals l'editorial i els seus hereus continuaran explotant un assaig que critica, precisament, la deriva especulativa dels drets d'autor. A Copyright, la industria que mueve el mundo (Península, 2025), aquest professor de francès i literatura comparada de la Universitat de Princeton analitza amb l'advocat especialitzat en propietat intel·lectual Alexandre Montagu com aquest concepte s'ha acabat convertint en una eina que beneficia unes poques grans multinacionals i frena la creativitat que prometia defensar.

El llibre fa un repàs a l'evolució del copyright des que aquest va sorgir al Londres del segle XVIII, quan era objecte de discussions entre els grans pensadors de l'època. Abans d'això, a la Venècia del segle XV ja s'havia començat a recompensar l'autoria dels artesans per atraure'ls a crear a la ciutat italiana. "És una idea senzilla que es va complicar cada cop més a causa de conseqüències imprevistes, analogies extremadament dubtoses, ànsies de poder i pur creixement atzarós", sentencia Bellos en una videotrucada amb l'ARA des de casa seva a Nova Jersey. L'acadèmic recorda que la llei considerada com l'origen del copyright només feia referència als llibres i es va aprovar, justament, per posar fi a una crisi en l'incipient sector editorial. "Però aleshores va arribar un artista extremadament talentós i lleugerament perillós", afegeix. Bellos es refereix a William Hogarth, un pioner britànic dels gravats que es va alçar contra la pirateria i va exigir que les seves obres també fossin protegides. "Podríem dir que no tenia molt bons arguments, però va guanyar. És una història d'oportunisme, no de lògica".

A partir d'aquí, la idea del copyright es va anar expandint a pràcticament tots els àmbits de la vida i la cultura moderna com la música, el cinema o, fins i tot, els programes informàtics. "No hi ha absolutament cap raó fonamental que expliqui per què el codi s'hauria de considerar una obra literària", diu Bellos. Així i tot, la indústria tecnològica ha protagonitzat alguns dels litigis més sonats en aquest camp, com la demanda d'Oracle contra Google per obligar-lo a pagar per fer servir determinats aspectes del llenguatge de programació Java. De fet, el professor universitari avisa que avui dia sis de les corporacions més grans del món –Apple, Microsoft, Alphabet (la matriu de Google), Amazon, Meta i Disney– basen el seu domini sobretot en ser propietàries i controlar el copyright de pel·lícules, cançons, dissenys, patents i programari.

Hi ha poques esferes del coneixement humà que s'hagin salvat de caure en aquest entramat de legislacions relacionades amb els drets d'autor. "Hi ha forats, com les matemàtiques. No han estat mai objecte d'una llei de propietat, i crec que és absolutament fonamental perquè no hi ha un ús més creatiu i important del cervell que les matemàtiques", raona Bellos. També en queden fora totes les publicacions governamentals i les lleis, ja que ningú en pot reivindicar l'autoria. Una altra excepció seria l'ús de títols o frases curtes. Però mentre que un autor podria fer servir Guerra i pau per a la seva nova novel·la, seria pràcticament impossible que T.S. Eliot tornés a escriure el seu poema La terra eixorca. En aquests versos el poeta incorporava extrets de Charles Baudelaire, Paul Verlaine o Friedrich Nietzsche i el 2025 hauria hagut de pagar als seus descendents per fer-los servir. "Quants casos com aquest tenim avui que no s'han pogut escriure mai per aquesta raó?", incideix Bellos, per a qui aquests límits legals tallen les ales a la creativitat.

A qui beneficien els drets d'autor?

L'acadèmic defensa que la majoria d'autors –a excepció d'una petita elit molt popular– no guanyen gaires diners a través del copyright. Artistes com Bruce Springsteen o Bob Dylan han venut els seus catàlegs de música a canvi de sumes milionàries a grans grups discogràfics, que pretenen explotar-los fins a recuperar la inversió. En aquest sentit, reivindica que hi hauria altres maneres que els creadors "no es morin de fam", com ara els subsidis governamentals o els sindicats d'escriptors. "Si abolíssim el copyright, la creativitat humana no desapareixeria", remarca Bellos.

Sobre les possibilitats d'alternatives com Creative Commons, l'organització que lluita per reduir les barreres legals per compartir creacions, lloa que hagi aconseguit èxits incontestables com la Viquipèdia per fomentar el coneixement col·lectiu. Alhora, però, recorda que aquest moviment continua sense poder eliminar els drets d'autor, ja que tot i permetre el seu ús i distribució a tercers, aquestes obres encara tenen un titular. "S'ha temut pel col·lapse del copyright des de la invenció de la ràdio. Amb cada nova tecnologia hi ha pànic, però al final sempre hi ha més lleis que el limiten", lamenta.

Ara, però, la noció que les idees també tenen propietaris s'enfronta a una última amenaça: la intel·ligència artificial (IA). "No soc optimista", etziba Bellos. Justament fa unes setmanes l'Oficina del Copyright dels Estats Units va publicar una guia sobre com tractar les obres generades amb IA i va establir que només aquelles creades per humans poden quedar protegides pel copyright. "El que no diu és com es podrà implementar quan no pots apreciar la diferència entre les obres generades amb IA i les creades per humans", es pregunta. Alhora, la guia també estableix que no caldran nous canvis a la llei per adaptar-s'hi. Per a Bellos, tot plegat deixa la porta oberta a què les empreses de IA registrin aquestes obres amb el nom de la companyia i siguin elles les propietàries del copyright: "Tot acabarà, una altra vegada, en mans d'un grapat de corporacions que controlen els mitjans de producció i distribució".