Pantalles estranyes, botigues sense caixers i rellotges atòmics japonesos

L’estand de les pantalles rares

Més enllà de la plaga dels robots humanoides i dels cotxes elèctrics de Xiaomi, si al MWC hi ha un estand fotogènic és el de Lenovo i Motorola. Enlloc trobareu tants ordinadors de formats estranys, sobretot portàtils: que s’estiren automàticament cap amunt per mostrar una pàgina completa, o a banda i banda per donar més espai als videojocs. Pantalles desenrotllables que, per cert, són fabricades per Samsung Display. Lenovo també exposa al MWC un portàtil amb dues pantalles interiors, una de les quals amb efecte tridimensional, i un model doblement modular: té una pantalla exterior separable que funciona com a tauleta, combinada amb el teclat també extraïble, i ports de connexió intercanviables per a quan no cal un USB-C, però es necessita un HDMI. Motorola, la marca de mòbils de Lenovo, ha anunciat a Barcelona un telèfon intel·ligent des-googlitzat que fa servir el sistema operatiu alternatiu GrapheneOS. La cosa té un petit toc de venjança, perquè Motorola Mobility va ser entre 2012 i 2014 propietat de Google, que se’n va desfer sense contemplacions per substituir-la per la marca pròpia Nexus (ara Pixel).

Botigues automàtiques

Bona part dels dos estands més grans del MWC, Huawei al pavelló 1 i Ericsson al 2, són les respectives zones interiors, reductes inexpugnables on només es pot entrar amb invitació perquè estan reservades als grans clients com operadores de telecomunicacions i governs de tot el món. Aquest dimecres tinc previst visitar-los tots dos, però ja m’he passejat per les zones exteriors obertes a la resta del públic, on s’exposen els productes i serveis menys estratègics. Les dues marques coincideixen a mostrar-hi botigues simulades: el gegant xinès, un mini supermercat automàtic on no cal passar per caixa perquè les càmeres detecten quins productes agafes dels prestatges –i s’afanyen a aclarir que no capten cap imatge facial del comprador–; la firma sueca demostra les bondats de la segmentació de xarxes 5G, una tecnologia que ofereix als clients amplada de banda garantida, en aquest cas per a la funció més crucial d’un comerç: els datàfons de cobrament. Segons Ericsson, en el mateix temps que una 5G normal pateix 332 transaccions fallides, la 5G segmentada només en pateix tres; la diferència en facturació són més de 24.000 euros. Al MWC hi ha un tercer comerç de mostra: el carret de les begudes per als avions que Airbus exposa a la zona Aeroport del Futur, amb una càmera que detecta quin producte serveix l’auxiliar de vol al passatger, li cobra i el descompta de l’estoc disponible a bord.

El sol naixent de les comunicacions avançades

Si t’interessa la tecnologia punta, al MWC és obligat visitar algun expositor japonès. En aquesta edició, l’Institut Nacional de Tecnologies d’Informació i Comunicació (NICT, per les seves sigles en anglès) presenta exemples recents dels seus dos vessants: la recerca pura en aquest àmbit i el finançament de projectes a empreses del sector, com NTT, KDDI i Softbank, amb fons aportats per l’estat. Un model d’èxit que potser ens hauríem de plantejar a la UE. Entre els exemples que es poden veure al pavelló 6 hi ha un servidor Toshiba de distribució de claus quàntiques que allà ja fan servir bancs i l’exèrcit; un sistema de monitoratge de ciberatacs; un servei per sincronitzar amb precisió l’hora de la xarxa gràcies a un rellotge atòmic, que evitarà col·lisions entre robots connectats amb la futura 5G; i un altaveu multidireccional que emet simultàniament les traduccions dels missatges en japonès a l’anglès, el xinès i l’espanyol de manera que l’oient sent només la seva.