MERCAT LABORAL

L’explotació de temporers, una xacra minoritària però real a Lleida

Els treballadors denuncien casos de contractació il·legal i situacions en què no hi ha accés a aigua fresca

La mort d’un temporer a Llorca (Múrcia) aquesta última setmana mentre treballava, i les posteriors declaracions de la seva família, que assegura que el treballador es queixava que ni tan sols rebia aigua durant la seva jornada laboral, han situat inevitablement el focus, un cop més, sobre les condicions laborals del primer sector. I la pregunta és clara: ¿podria passar alguna cosa semblant a Catalunya? ¿Els temporers de Lleida estan prou emparats perquè això no passi?

Parlar de la situació dels treballadors del camp durant la campanya de la fruita a la demarcació lleidatana significa també parlar de les altes temperatures. La pandèmia, enguany, ha sigut un problema més a afegir a la llista. Un problema, però, que no pot eclipsar els que ja existien anteriorment.

Gemma Casal, membre de la plataforma Fruita amb Justícia Social, assegura que ha rebut queixes d’alguns treballadors denunciant que no se’ls dona accés a aigua fresca durant les llargues jornades de feina sota el sol de Ponent i que molts es veuen obligats a emportar-se l’aigua de casa. Aquest fet, explica, és especialment greu per dues raons: en primer lloc, molts d’aquests treballadors no disposen d’un lloc al qual anomenar “casa”, i, a més, una ampolla d’aigua, un cop ha passat més d’una hora sota el sol, ja és calenta.

Empreses al límit de la llei

No obstant això, Casals explica que “quan un pagès contracta directament els seus treballadors s’ocupa que no els falti de res, perquè sap que serà el millor per al seu negoci; el problema apareix quan la gestió passa a mans d’una empresa externa”. El responsable sindical d’Unió de Pagesos Jaume Pedrós corrobora aquesta idea: “D’ells depèn la nostra feina, no té cap mena de sentit que els tractem malament”. ¿Sobre qui recau, doncs, aquesta responsabilitat?

En els últims anys, algunes empreses de treball temporal (ETT) han assumit la contractació de temporers en nom de grans empreses hortofructícoles, i cada cop són més les entitats que les assenyalen com les principals causants del problema, acusant-les d’aprofitar-se dels treballadors més vulnerables, que en aquest cas són els que no tenen papers.

A més a més, entre les persones del sector, és habitual parlar de les furgonetes que agafen “a dit” persones que esperen per anar a treballar i que proven sort un dia rere l’altre. “Alguns ni tan sols saben per a qui estan treballant”, afirma Casals. Pedrós, coneixedor també d’aquestes pràctiques, les condemna i nega saber per a qui treballen aquestes furgonetes amb temporers en situació irregular.

Casals explica que fa dos anys un temporer “amb una mà ferida” va aparèixer en un CAP de la zona de l’Urgell. El noi va explicar que feia dos anys que treballava per a la mateixa persona, que, a més, el tenia acollit a casa seva. El pagès va negar que el conegués. El cas continua obert. Aquell mateix any un altre noi ferit també va ser portat anònimament, en aquest cas a l’Hospital Arnau de Vilanova, en unes circumstàncies similars a les del cas anterior. Les comparacions amb la situació del temporer de Llorca esdevenen inevitables.

Inspeccions de treball

Segons Unió de Pagesos, l’any passat es van dur a terme 1.188 inspeccions de treball en aquest sector, de les quals van sortir només tres denúncies. D’aquestes, només una va acabar en sanció. Això demostra, diu Pedrós, que fan “les coses bé”. No obstant, al sector tothom parla d’irregularitats. Alguns temporers denuncien que hi ha pagesos que els tracten de manera indigna i els pagesos, per la seva banda, afirmen que si existeixen aquestes irregularitats és perquè el govern no fa la seva feina: “Si els temporers no tenen papers, sempre buscaran la manera de treballar, i si ells busquen la manera de treballar, sempre hi haurà algú que se n’aprofiti”.