Un terç dels habitatges de Girona els compren estrangers
La venda de cases a compradors de fora creix un 17% a Catalunya el 2017
BarcelonaUn terç dels habitatges que es compren a la província de Girona van a parar a mans estrangeres, sobretot de francesos. Les dades del Col·legi de Registradors no deixen dubtes. L’any 2017, dels 10.353 habitatges venuts a la demarcació, 3.183 els van comprar estrangers, és a dir, un 30,7% del total. Un percentatge que és més del doble que la mitjana estatal, del 13,5%, i que la mitjana de Catalunya, del 13,7%. Però, a més, la venda d’habitatges a estrangers a la província va augmentar gairebé un 20,5% l’any passat.
Així, a Girona torna a guanyar pes la venda d’habitatges a estrangers, després d’un retrocés l’any 2016, i se situa entre les demarcacions espanyoles preferides pels compradors de fora. De fet, el quart trimestre del 2017 només superaven Girona les províncies d’Alacant, amb un 42,8% de compradors estrangers; Tenerife, amb un 38,5%, i les Balears, amb un 35,4%.
El president dels agents de la propietat immobiliària (API) de Girona, Joan Company, va assegurar durant una jornada organitzada per la Federació Internacional de Professions Immobiliàries (FIABCI) que els compradors estrangers, sobretot francesos i en menor mesura belgues, van ajudar molt a dinamitzar el mercat en el moment de la sortida de la crisi i ara s’entra en la normalitat. Company recorda que els compradors francesos havien tingut molt de pes als anys 60 i 70, però després van anar perdent força, sobretot quan va entrar en circulació l’euro com a moneda comuna. “Ara estem recuperant aquest client tradicional francès”, diu Company.
Aquest expert immobiliari gironí indica quines poden ser les causes d’aquesta tornada dels francesos al mercat immobiliari de la província. Una de principal és el preu. Segons diu, pel mateix preu a Girona poden accedir a un pis de dues o tres habitacions, i a França només aconseguirien un estudi de 30 metres quadrats com a màxim. Però hi ha altres factors, indica, que hi poden incidir. Per exemple, els motius fiscals. L’impost sobre la fortuna -l’equivalent al nostre de patrimoni-és molt elevat a França i, en canvi, si compren a Girona no han d’incloure aquest habitatge en el seu impost. Per motius fiscals, també, hi ha alguns francesos que compren un habitatge a Girona, sobretot a la zona de Figueres, per tenir-hi una segona residència però també per posar-hi la seu social de les seves empreses, perquè els surt millor que tenir el domicili fiscal a França.
Les xifres no es poden extrapolar però Company, d’entre els seus clients, dedueix que el 90% dels compradors francesos volen l’habitatge que compren a Girona com a segona residència, majoritàriament per a ús propi (70%), tot i que alguns (un 15%) el compren per llogar-lo a compatriotes i uns altres (15%) l’aprofiten per al seu ús, però també el lloguen per temporades.
Augment a Catalunya
Girona és al capdamunt del podi de la venda d’habitatges a estrangers, però aquesta mena de vendes creixen a tot Catalunya. Segons el Col·legi de Registradors, el 2017 van ser un 13,7% de totes les vendes d’habitatges a Catalunya. Després de Girona, Tarragona és la província catalana amb més pes de vendes a estrangers, un 14,4% del total, mentre que a Lleida i a Barcelona són un 9,4%.
Però en nombres absoluts, Barcelona va al capdavant, amb 10.682 habitatges adquirits per estrangers el 2017, mentre que a Girona van ser 3.183, a Tarragona 1.487 i a Lleida 323. Respecte a l’any anterior, l’increment de les vendes a estrangers a tot Catalunya va augmentar un 17%, amb augments també del 14,7% a Barcelona, del 20,4% a Girona, del 13,3% a Lleida i del 19,4% a Tarragona. Crida l’atenció l’evolució a les terres de Ponent, on els compradors estrangers han crescut molt, passant d’un 5,6% el 2014 a quasi un 9,5% ara.
Respecte a l’Estat, hi ha una diferència important en la nacionalitat dels compradors. En el conjunt espanyol, els habitants del Regne Unit són els primers, amb un 15,6% de totes les compres, seguits de francesos, alemanys, suecs, belgues i italians. A Catalunya, segons les últimes dades disponibles (del 2016), els primers són els francesos, amb el 22,6%, seguits de xinesos (8%), italians (5,4), marroquins (4,9%) i russos (4,4%).