PANDÈMIA

Les trampes del teletreball durant el confinament

L’estat d’alarma complica la conciliació dels empleats i allarga les jornades

Amb el canvi a l’horari d’estiu, a les set de la tarda encara hi ha claror a casa de la Sara. Aquest petit detall també ha estirat el final de la seva jornada laboral una mica més de l’habitual. “Sembla que sigui de dia i acabo fent més hores. Potser m’hi estic fins a les vuit abans de posar-me a fer altres coses com mirar la televisió o netejar”, explica aquesta arquitecta tècnica que, com molts altres col·lectius, va canviar el despatx pel seu escriptori de manera forçada amb la declaració de l’estat d’alarma.

La instauració en condicions d’emergència del teletreball ha agafat per sorpresa i poc preparades la majoria d’empreses espanyoles. “Si una cosa és imposada, no funciona”, lamenta Aline Masuda, professora d’Eada i experta en psicologia de les empreses.

Com ja havia observat en investigacions prèvies, el teletreball “és una bona idea quan hi ha treballadors que estan disposats a provar-lo”, però també quan el seu ús no és diari, sinó que s’alterna amb la presència a l’oficina. “No podem treure conclusions sobre l’eficàcia d’aquest sistema en circumstàncies així, perquè s’ajunten altres factors del confinament que no permeten la conciliació, com ara que els nens no van a l’escola”, defensa Mar Sabadell, professora de la UOC i experta en flexibilitat laboral.

A diferència de la situació actual, treballar des de casa no implica estar aïllat de la resta de companys de l’equip, cosa que també dificulta el ritme de treball de tota la plantilla, recorda Masuda. A això s’hi afegeix el fet que Espanya sigui un país més presencialista respecte a altres estats europeus. “Es valora més que siguis al despatx, si no sembla que no estàs treballant”, coincideix Sabadell.

Que el teletreball durant l’excepcionalitat de la pandèmia implica jornades laborals més llargues encara no és un fenomen prou estudiat, però alguns indicadors comencen a donar-ne pistes. Els treballadors espanyols es van connectar almenys dues hores més al dia als servidors de les seves empreses a partir de l’11 de març respecte a la setmana anterior, segons dades del proveïdor de xarxes privades NordVPN recollides per Bloomberg. En el cas dels EUA, aquest esforç extra va ser de tres hores diàries. A més, la companyia també diu que molts empleats comencen la jornada més d’hora que de costum.

Per al Sergi, que treballa en una consultoria de projectes tecnològics, les estones mortes són el més complicat de gestionar en aquest context inèdit. “Hi ha molts moments en què depenc del que ha de fer una altra persona o tinc una reunió posposada i fa que el dia s’acabi més tard”, explica. D’acord amb les últimes dades recollides per l’OCDE, el 2018 els espanyols van treballar 1.701 hores a l’any, amb una diferència de més de 300 hores respecte als alemanys, els danesos o els noruecs, però en la línia dels italians i els portuguesos. “Passem més hores a la feina, però som menys productius i fem horaris partits que no ens beneficien”, insisteix Masuda.

Canvis culturals i tecnològics

Totes dues expertes coincideixen en dir que sovint els problemes venen de dalt. “El lideratge del teletreball requereix una cultura que fomenti la responsabilitat i la confiança en els treballadors, que no sempre hi és”, apunta Sabadell. Masuda afegeix que les empreses espanyoles són més jeràrquiques i les diferències de poder entre cap i empleat ras són més grans que en altres cultures com la nòrdica. En aquest sentit, també observa que als països del sud d’Europa -i a l’Amèrica Llatina- es dona més importància a la interacció en l’espai físic de la feina. “La gent pren el cafè o fa pauses amb els companys i, per tant, hi ha més interrupcions en la jornada”, afirma.

De totes maneres, confien que l’experiment durant l’etapa de confinament deixarà lliçons importants per a les empreses sobre la posada en pràctica d’aquest sistema. “Estalvies temps i desplaçaments, però també determinades despeses fixes”, reivindica Sabadell. L’experiència, afegeix, ha fet evident les deficiències en el procés de digitalització de moltes companyies. “No estàvem preparats i aquest canvi no es pot fer tant de sobte”, assegura. En aquest sentit, Masuda anima els treballadors a no oblidar els beneficis d’un sistema que considera “positiu”, sobretot pel que fa a la conciliació entre la vida professional i la personal. “El que estem vivint no és teletreball si hi ha nens pel mig i no podem sortir de casa”, conclou.

Planificar bé la jornada

Per aprofitar bé les estones de teletreball, Masuda recomana dividir la jornada en blocs d’un parell d’hores amb objectius concrets. Aquests s’han d’intercalar amb d’altres destinats a tasques de cures o domèstiques per evitar estar asseguts de nou a dues davant la pantalla i gestionar millor el temps.

Buscar un espai propi

Aquesta recomanació es complica en funció de les condicions del confinament de cada persona, però les expertes destaquen la importància de tenir un espai -“encara que sigui la teva butaca preferida”, diu Sabadell- reservat per al teletreball i marcar els límits amb les persones amb qui es conviu.

Mantenir la camaraderia virtual

Encara que els caps i els seus equips ja no puguin fer reunions presencials ni es trobin pels passadissos de l’empresa, Masuda suggereix deixar temps per fer “cafès virtuals” amb els companys de feina per evitar la sensació de sentir-se aïllat durant la jornada. També incideix en el fet que els càrrecs directius han de mantenir el contacte un a un amb els seus empleats però deixar les crítiques més serioses per a les videoconferències individuals en lloc de fer-les en trucades massives.

Separar la vida personal

La tecnologia és un obstacle cada cop més gran en aquest punt, però Sabadell insisteix en separar els moments de teletreball dels personals. Per exemple, fent ús del mòbil de la feina i evitant consultar el correu un cop s’ha acabat la jornada per evitar que la feina envaeixi la vida privada.