Trencar l''statu quo': vuit escenaris i fins a 47.300 M€ per a Catalunya

BarcelonaUn llarg exercici multidisciplinari coordinat per l’exconseller Antoni Castells per saber quin impacte tindria per a Catalunya un canvi de model polític. El resultat, al marge del que manté l’statu quo actual, és impactant: aniria d’augmentar el finançament en quasi 4.000 milions d’euros en un escenari de federalisme dèbil a augmentar els ingressos en més de 47.300 milions amb la independència, si bé en aquest cas s’hauria de tenir en compte també l’augment de la despesa per finançar els serveis que ara paga l’Estat.

L'estudi s'ha presentat aquest dilluns al Palau de la Generalitat, amb presència del director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Joan Ridao, i hi han participat dos dels autors, Núria Bosch i Antoni Castells, i ha comptat amb una cloenda a càrrec del conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró. Tots els participants han intentat esquivar posicionaments polítics i abordar la feina com una sòlida investigació teòrica. Conseqüències econòmiques i financeres dels diferents escenaris de la relació Catalunya-Espanya és el títol d’un treball multidisciplinari en què han participat nou acadèmics de renom que analitzen des dels punts de vista polític, jurídic i economicofinancer els possibles escenaris de la relació de Catalunya amb l’Estat, des de mantenir la situació actual fins a la independència, passant per diferents graus de federalisme, relació bilateral, confederalisme o l’aplicació del sistema foral basc.

Antoni Castells no ha volgut posicionar-se sobre els escenaris que analitza l’estudi, iniciat el 2016, però sí que ha marcat una línia vermella: “Catalunya no pot quedar fora de la UE i de la zona euro”. I ha fet un altre apunt: alguns models, especialment el de la independència, tenen un cost per arribar-hi, i el resultat final ha de ser notablement millor que aquests costos de transició.

Hi ha acord, però, que la sentència de l’Estatut marca un abans i un després. “Des del 2020 hi ha provisionalitat en les regles del joc”, ha assenyalat Castells, que creu que amb la sentència “el pacte polític es va fer miques”. Ho ha recordat el conseller Jaume Giró quan ha destacat que el pacte de finançament tancat per l’aleshores conseller Castells preveia la seva revisió cada cinc anys. Tocava revisar-lo el 2014, però encara esperem l'actualització, ha lamentat l'actual conseller.

Giró ha recordat que a les eleccions franceses, Marine Le Pen on ha tret més vots és en els territoris més descontents, alguns d’ells d’ultramar. “No perquè siguin d’ultradreta, sinó perquè se senten exclosos”. A Catalunya, ha dit, aquest descontentament es va articular primer amb la Lliga, després amb el regionalisme i finalment amb el sobiranisme. El seu desig és que aquest treball “arribi on ha d’arribar, que el llegeixin els ministres catalans, que al Senat es puguin debatre aquests escenaris”. Però la reflexió final no és optimista: “Tots sabem que això no passarà. Per això cada cop més catalans perden l’esperança de reformar l’Estat”.