La vacuna contra el covid fa créixer l'optimisme del Banc d'Espanya

L'entitat estima una caiguda del PIB de l'11,6% el 2020 i un repunt de fins al 8,6% l'any que ve

Les expectatives que una gran part de la població pugui estar vacunada contra el coronavirus  a mitjans de l'any  que ve i l'arribada dels fons europeus  antipandèmia  no han passat per alt a l Banc d'Espanya. L'organisme ha presentat aquest divendres les seves previsions macroeconòmiques per al període 2020-2023, que milloren en comparació amb les estimacions presentades al setembre precisament per aquests dos ingredients.

D'una banda, l'organisme supervisor apunta a una caiguda menys forta del PIB aquest 2020, en concret d'entre un 10,7% i un 11,6%. Fa tres mesos, quan encara no es coneixien els avenços de la vacuna, l'entitat va arribar a pronosticar una caiguda de l'economia de fins al 12,6%. Aquesta millora també es trasllada a l'any que ve, quan el Banc d'Espanya apunta a un repunt de l'economia de fins al 8,6%, tenint en compte que començarà a circular l'aportació dels fons europeus - finalment  desbloquejats -, que l'organisme  calcula  que significaran 1,3 punts percentuals del total del creixement. Tanmateix, és una xifra més baixa que la que planteja el govern espanyol (2,6 punts), que el Banc d'Espanya aquest dijous ha tornat a titllar "d'optimista".

Tot i que aquesta és una crisi marcada per les incerteses (per tant, fer projeccions a futur no ha estat fàcil per a cap organisme internacional), el Banc d'Espanya estima per al 2022 un creixement de fins a un 4,8%, i en l'escenari pessimista només un repunt de fins al 3,9% (una xifra fins a dos punts millor que la plantejada al mes de setembre, quan en el pitjor dels casos preveia un creixement de només l'1,9%). Aquesta variació de xifres, però, no és nova. P er curar-se en salut, l'organisme supervisor sempre ha plantejat diferents escenaris (optimista, central i pessimista), i per això hi ha xifres més positives o més negatives tenint en compte l'evolució sanitària de la pandèmia. Finalment, com ja ha apuntat en anteriors ocasions, fins a mitjans del 2023 no arribarà una situació econòmica similar a la de la prepandèmia.

El BCE augmenta l'agressivitat dels estímuls: 500.000 M€ més per a compres de deute públic

Un mercat laboral colpejat

Amb tot, el mercat laboral espanyol (que encara arrossegava les conseqüències de l'anterior crisi amb un elevat atur juvenil, així com una taxa de temporalitat alta) sortirà de la crisi especialment debilitat. El Banc d'Espanya ha advertit que la crisi deixarà "efectes persistents" sobre l' activitat  econòmica i un impacte negatiu sobre la força de treball. Malgrat els estímuls  aprovats  pel govern espanyol, com ara els expedients de regulació  temporal  d'ocupació (ERTO) o les línies d'ajudes a empreses i autònoms a través de l'ICO, la taxa d'aturats de llarga durada s'incrementarà. Segons les estimacions del Banc d'Espanya, la taxa d'atur per a aquest 2020 pot arribar al 16,2% i augmentar fins al 20,5% l'any 2021.

"Malgrat la contundència de les mesures, hi haurà llocs de treball que no superaran la crisi i que donaran lloc a un augment de l'atur de llarga durada", ha insistit el director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya,  Óscar   Arce . De fet, el mateix organisme avisava fa dues setmanes que m és de la meitat de les empreses (50,6%) han destruït llocs de treball des del gener fins a l'octubre, un percentatge 14 punts superior al registrat un any abans.

Pel que fa a l'impacte sobre les empreses i la seva solvència, el Banc d'Espanya ha tornat a recordar que les mesures fins ara aprovades no seran suficients per impedir que moltes empreses es vegin obligades a tancar. "Les mesures no evitaran que, segons l'escenari, en alguns casos es materialitzin situacions de fallida", ha alertat Arce. 

La morositat bancària creix per segon mes consecutiu a l'agost