La recuperació postpandèmia
Economia 26/12/2021

"Vam enganxar els fons europeus perquè vaig mirar el BOE durant les vacances"

Les primeres empreses catalanes en rebre recursos dels Next Generation expliquen com ha sigut el procés

3 min
Una de les fàbriques de Vall Companys on es durà a terme el projecte de pinsos finançat parcialment amb fons europeus.

BarcelonaS'han convertit en el Sant Grial de la recuperació postpandèmia i una de les consignes més repetides per governs de tots colors com a garantia de la reconstrucció econòmica. Els fons europeus Next Generation tenen l'objectiu d'afrontar el camí de sortida amb projectes basats en la sostenibilitat, la digitalització i sectors amb alt valor afegit. L'engranatge es va posar en marxa a mitjans d'agost, quan, després de molts mesos de tràmits, Espanya va rebre una primera tongada de 9.000 milions d'euros. Aquest mateix estiu començaven a aparèixer al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) les convocatòries per optar a les ajudes a fons perdut i préstecs que —segons insisteixen les administracions— també arribaran a les pimes. A l'ARA hem parlat amb algunes de les primeres empreses catalanes a les quals ja els han assignat recursos d'aquest mannà de diners europeus per conèixer quins projectes volen impulsar.

Maquinària més sostenible

La "casualitat" de Josep Muntasell, director financer de l'empresa de components per a motocicletes de Caldes de Montbui Blow Molding System, va ser mirar el BOE durant les vacances. "Ens va agafar de sorpresa, però vam tenir la sort que jo ho veiés i que ja teníem un projecte que hi podia encaixar", explica el directiu. La companyia feia un temps que estudiava renovar la maquinària i es va adonar que podia enfocar aquesta millora cap a l'eficiència energètica perquè la inversió pogués optar als fons europeus. Tenien un marge de només deu dies per redactar la proposta, però se'n van sortir.

El cost de les noves màquines —l'empresa fabrica dipòsits i conductes d'aire per a marques com Piaggio o BMW— és de 600.000 euros i en rebran 95.000 a fons perdut i un préstec de 15.000 euros. "És poca cosa", admet Muntasell. Per poder rebre la transferència, que esperen després de Nadal, també han hagut de deixar un import com a dipòsit. "Ens hi hem llançat perquè la previsió d'augment de les vendes ja la teníem", afegeix. BMS, que té una plantilla d'uns 40 treballadors, espera facturar entre un 20% i un 25% més fins al 2023.

Innovació en les bateries

"Sembla que la transferència és imminent", celebra Héctor Ortiz, director general de DETNOV, una empresa de Viladecans que fabrica sistemes de detecció d'incendis. En el seu cas, la publicació al BOE de la primera tongada d'ajudes també els va agafar amb diversos projectes d'innovació de producte en ment i la companyia va acabar fent un "collage" que encaixava amb les línies generals dels Next Generation. Concretament, una inversió d'un milió d'euros per millorar les bateries que fan servir els seus productes, de manera que requereixin menys manteniment i es redueixi la despesa energètica. Amb l'ajuda dels fons europeus rebran 390.000 euros de subvenció, és a dir, una mica més d'una tercera part del cost total del projecte. "No ens regalen res, però ens dona empenta per tirar-ho endavant", explica Ortiz.

Una nova planta a Blanes

Al grup Ros feia un any i mig que buscaven ajudes per a una inversió important. La seva empresa de preparats de peix, Freskibo, necessitava créixer i obrir una nova planta a Blanes al costat de l'actual. El projecte eren més de 9.000 metres quadrats per triplicar la producció actual d'hamburgueses de bacallà, safates de salmó tallat o sípia en porcions amb una inversió de 14 milions d'euros. "Vam contactar amb consultores i amb Acció [la Generalitat ha obert una oficina específica per als fons] per saber a què podíem optar", explica el seu director general, Salvador Ros.

Quan es van obrir les primeres convocatòries dels Next Generation ja tenien la documentació preparada, tot i que van viure igualment 14 dies "dramàtics" abans d'entregar-la a temps. Finalment rebran una ajuda de 200.000 euros per fer la planta "el més sostenible possible" i "a l'última" en automatització de processos. Els diners, assegura Ros, no els veuran fins que completin les inversions. "De la manera com s'han gestionat fins ara és impossible que arribin a les pimes amb un termini tan curt i sense acompanyament previ", critica el responsable de Freskibo.

Pinsos amb menys petjada de carboni

Encara que amb una quantitat petita, els fons europeus també han arribat a una empresa catalana que factura més de 2.000 milions d'euros a l'any. El grup agroalimentari Vall Companys cofinançarà un projecte per elaborar pinsos amb menys petjada ecològica, en part a través d'una subvenció de gairebé 20.000 euros entre el ministeri d'Indústria i els Next Generation. Tot i així, el cost total s'enfila cap als 393.387 euros. "En fem una valoració positiva tot i ser una quantitat minsa", asseguren fonts de l'empresa, que ha coordinat aquesta iniciativa a través del seu departament de R+D.

stats