Un nou veto nord-americà plana sobre les empreses xineses
Trump podria aplicar una prohibició d’invertir en companyies del país i excloure-les també de les borses
El mes passat Steve Bannon, l’excap d’estratègia del president Donald Trump, parlava del “monstre de Frankenstein” que Amèrica havia de “destruir”. “[L’ha creat] el nostre capital”, deia. Ja feia temps que havia expressat el desig de netejar les borses nord-americanes d’empreses xineses i forçar els inversors a desprendre’s de títols que cotitzen a la Xina continental. El 27 de setembre Bloomberg avisava que Trump havia “donat llum verda” a la idea. El preu de les accions de les empreses xineses que cotitzen a les borses nord-americanes va experimentar una davallada.
Aquestes empreses havien guanyat més de 70.000 milions de dòlars amb la venda d’accions als Estats Units des del 2000, segons Refinitiv, un proveïdor de dades. El valor de mercat total d’aquestes aproximadament 300 empreses és de 860.000 milions de dòlars, o 1,3 bilions si hi incloem certificats de dipòsit d’empreses amb cotitzacions principals a la Xina o Hong Kong. Aquest any 24 noves empreses han sortit a borsa, una excepció en la guerra econòmica que Trump està tenint amb la Xina. Que això pugui deixar de passar ha inquietat els inversors.
Els reguladors nord-americans se senten frustrats per la reticència de la Xina a publicar algunes dades financeres de les seves empreses (al·leguen que són secrets d’estat). Al juny el legislatiu de Washington ja va introduir un projecte de llei que permetia que qualsevol empresa xinesa que es negués a fer públics els seus informes auditats quedés exclosa de les borses. Segons Reuters, l’índex Nasdaq ja està endurint les normes per fer més difícil que empreses xineses més petites surtin a borsa. Matthew Doull, de Wedbush Securities, una empresa d’inversions, afirma que algunes empreses xineses estan “considerant seriosament” adoptar un pla B (la borsa de Hong Kong, en el cas de moltes).
“Accions radicals”
No està gens clar quins resultats tindria aquesta exclusió massiva a les borses, per no parlar d’excloure valors xinesos d’índexs borsaris globals gestionats per Amèrica i seguits per molts fons d’inversió. Els nord-americans controlen actius per un valor de 160.000 milions de dòlars en borses continentals xineses. Aquesta mateixa setmana Ray Dalio, fundador de Bridgewater Associates, el fons d’inversió lliure més gran del món, escrivia a LinkedIn que aquest rumor de l’administració Trump li havia fet pensar si no “s’estaria acostant a accions encara més radicals”. Especulava amb la possibilitat que Trump pogués fer servir els poders que té reservats per a casos d’emergència per promulgar-ho.
Matthew Doull diu que excloure aquestes empreses seria una “bogeria”. Les borses nord-americanes fomenten que les companyies es comportin com els seus col·legues occidentals. Evitar que hi hagi empreses xineses pròsperes pot afectar els guanys dels fons de pensions i fons d’inversió americans. L’informe de Bloomberg ha estat desmentit per la Casa Blanca. Peter Navarro, el seu sinofòbic assessor comercial, l’ha qualificat de “ fake news ”.
Però la Xina no ho ha vist així. Global Times, el tabloide estatal, ho qualificava de “nova bomba de fum” abans de les trobades comercials fixades per aquest dijous. Pequín avisava que, “encara que fos un intent de desvinculació”, això desfermaria un “terrabastall en els mercats financers”. Una autèntica monstruositat.
