Vittorio Colussi: “Molts bancs han intentat resoldre els seus problemes a costa dels clients”

BarcelonaVittorio Colussi (Pàdua, 1949) dirigeix Mediolanum a Espanya (l’antic Fibanc), una entitat que ha crescut durant la crisi i que té una desorbitada ràtio de solvència del 40%. Colussi és molt optimista davant la situació actual -“Vénen temps de creixements econòmics forts”- i durant la conversa cita el banquer català Manuel Girona, afirma que vol escriure un llibre de la història d’Itàlia i assegura que, quan es jubili, li agradarà tornar a Barcelona.

Invertiria avui en banca?

Sí, i no estic sol, perquè inversors com Soros i Buffet ho estan fent. Creuen en el país i en la banca espanyola, és molt positiu. Els preus són ara molt favorables perquè la banca espanyola surt d’un moment molt difícil. És una oportunitat.

¿Creu que és just el descrèdit que ha patit el sector?

Molts s’ho mereixen. Moltes vegades han intentat resoldre els seus problemes a costa dels clients. En les preferents ho hem vist tots.

Què és el que més l’escandalitza?

No és bo parlar malament dels companys, però cal fer un canvi: quan les exigències d’una empresa es converteixen en una cosa essencial per a la seva supervivència es poden cometre errors. Cal tenir clar que l’assessorament financer i la banca com a institut de crèdit són coses diferents. Caldria dividir les dues coses, com es va fer als EUA fa molts anys. L’assessorament hauria d’estar separat de qualsevol exigència del banc perquè, si no, quan hi ha exigències de liquiditat hi ha riscos d’empènyer el client.

I això passarà?

Espero que aprenguem alguna cosa del que ha passat.

Vostès no emetrien preferents?

Nosaltres no necessitem liquiditat, perquè no prestem a les empreses. És un avantatge que hem tingut durant la crisi. Som un banc de famílies i hem augmentat molt el patrimoni en aquests anys. Molts dels nostres treballadors vénen de bancs tradicionals, i el que més els agrada és que no els empenyem a vendre res. Tenim més de 100 productes, però no els diem què han de vendre.

Sembla que ara tothom fa la competència a bancs com el seu.

Els bancs estan intentant organitzar-se ara com nosaltres, estan tancant oficines perquè la gent no hi va i intenten donar assessorament als clients, no només vendre’ls coses.

No li preocupa la competència?

A Espanya no hi ha gaire cultura de l’assessorament. Les xarxes surten dels bancs i moltes vegades estan al costat de les oficines, i fan el mateix que les oficines. I venen fons només quan els interessa i, quan els interessa, ja no en poden vendre. Tenim un avantatge molt important.

Vostès són encara poc coneguts.

Fa dos o tres anys vam començar a fer publicitat i el nostre coneixement ha passat del 2% o el 3% al 19%. Però sobretot busquem nous consultors que surtin d’altres bancs tradicionals amb una cultura financera i relacions amb els clients. Els consultors són les nostres oficines.

Vostès ofereixen més rendibilitat?

És una dada que no fem pública. Però tenim una cosa que els altres no tenen: seguiment del client. En els altres bancs, el consultor marxa, el banc obre, tanca... En el nostre cas, el consultor no canvia. Així evitem que es deixin guiar per les emocions: hi ha estudis que demostren que als Estats Units molts clients entren en màxims i surten en mínims.

Quins plans tenen?

El primer objectiu és arribar als 1.000 consultors. Però això requereix temps, seria molt poc seriós que de cop en fitxéssim 1.000 més.

Li preocupa el que passa a Grècia?

Crec que si Europa no resol un problema tan petit, no és Europa. La mida de Grècia és un 2% de l’economia europea i els problemes que té no són problemes irresolubles.

I, com a italià, què creu que li passa a Itàlia?

A Espanya sempre hi ha hagut un govern i Itàlia en té de fa pocs mesos. Ha passat totes les crisis sense un veritable govern, amb governs formats per partits que no volien estar junts. I arribava un punt que els partits no estaven d’acord i el govern queia. Aquí els governs de dreta o esquerra han pogut governar, és un avantatge enorme. Però a les dades més recents es veu que Itàlia està millorant molt.

¿Els preocupa el procés cap a la independència de Catalunya?

Estic segur que això no passarà, des d’un punt de vista econòmic no interessa a ningú a curt i a mitjà termini. Podria ser-ho a llarg termini.

Li preocupa més Podem?

No tindrà el resultat de Grècia. Allà hi ha misèria veritable.