Von der Leyen amenaça amb més deute comú perquè els estats acceptin ajudar Ucraïna amb diners russos

Brussel·lesUrsula von der Leyen continua pressionant els estats membres per destinar els fons russos que estan congelats dins de la Unió Europea a ajudar Ucraïna. Fa mesos que la presidenta de la Comissió Europea va posar sobre la taula aquesta iniciativa, amb la qual pretén continuar enviant ajuts a Kíiv i, a la vegada, estalviar diners als europeus. Tanmateix, alguns estats membres s'hi mostren reticents pels dubtes legals que genera, especialment Bèlgica, on es troben els fons congelats. Davant d'aquesta oposició, però, la dirigent comunitària ha avisat aquest dijous en un discurs al Parlament Europeu que l'alternativa pot ser emetre més deute comú, una opció que desagrada, i molt, a una gran part dels socis europeus, sobretot a estats com Alemanya, els Països Baixos o, entre d'altres, els nòrdics.

És la primera vegada que Von der Leyen posa sobre la taula l'emissió de més deute comú per ajudar Ucraïna i s'hauria de veure fins a quin punt està disposada realment a impulsar una iniciativa com aquesta, que genera animadversió en una gran part dels socis europeus. Així doncs, vol ser sobretot un toc d'atenció als governs estatals perquè desencallin d'una vegada la proposta de Brussel·les i la UE pugui pagar amb diners russos els ajuts a Ucraïna. "[Utilitzar els fons congelats russos] és la manera més eficaç de sostenir la defensa i l'economia d'Ucraïna", ha insistit la presidenta de la Comissió Europea.

De fet, Von der Leyen ha posat una tercera opció sobre la taula i també ha plantejat que es podrien firmar crèdits bilaterals entre els 27 estats membres de manera individual amb Ucraïna. Una alternativa que generalment no convenç Brussel·les, que sempre prefereix tirar endavant aquesta manera d'iniciatives de manera conjunta i implicant el bloc europeu sencer.

L'estat membre que més obertament es mostra contrari a la utilització dels fons russos congelats a la UE –que són uns 180.000 milions d'euros– per ajudar Ucraïna és Bèlgica. Els diners es troben en un fons d'inversió amb seu a Brussel·les, l'Euroclear, i el govern belga tem que la mesura no respecti el dret internacional i després hagi de retornar tot sol tots els diners russos que envia el global del bloc europeu a Kíiv.

En aquest sentit, la presidenta de la Comissió Europea ha insistit en l'Eurocambra que la iniciativa compta amb totes les garanties legals i assegura que tota la Unió Europea, i no només Bèlgica, es compromet a assumir-ne totes les potencials conseqüències, tant jurídiques com econòmiques. A més, Von der Leyen recorda que són uns diners que retornaria al règim de Vladímir Putin si, una vegada acabada la guerra, finança la reconstrucció del país ucraïnès.