Economia 05/03/2019

La Xina creixerà enguany al ritme més lent de les tres últimes dècades

El país retallarà l’IVA en alguns sectors per intentar estimular l’economia

Dolors Rodríguez
3 min
Li Keqiang, primer ministre xinès, va reconèixer que l’economia del gegant asiàtic s’enfronta a un alentiment.

PequínLa Xina presenta unes perspectives de creixement moderat davant el complex entorn internacional i els desafiaments interns als quals s’enfronta la seva economia. El primer ministre, Li Keqiang, va obrir ahir la sessió anual de l’Assemblea Nacional Popular (ANP), que és com es denomina el Parlament xinès, presentant l’informe de treball del govern, un equivalent al debat de l’estat de la nació d’altres països.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

En el seu discurs, Li Keqiang va reconèixer que la Xina s’enfronta a “greus desafiaments” causats per la necessitat de transformar la seva economia i també per la situació internacional, marcada per l’alentiment del creixement global i per l’auge del proteccionisme. De manera vaga, el mandatari va fer referència a l’efecte de la guerra comercial amb els Estats Units i a l’impacte que aquest conflicte pot tenir sobre les empreses xineses.

Tot això justifica que les previsions de creixement siguin les més baixes de les últimes tres dècades. En concret, Pequín preveu que el seu PIB augmenti entre un 6% i un 6,5%. La previsió, que molts analistes havien avançat situant-la en un 6% pelat, constata la desacceleració de l’economia xinesa. L’any passat el PIB ja va créixer un 6,6%, la dada més baixa dels últims 28 anys.

Reconeguda la desacceleració, el primer ministre va insistir en mantenir com a prioritat econòmica l’estabilitat, i amb aquest fi va exposar el pla de govern per a aquest any. Entre les mesures anunciades, durant el 2019 s’implementaran ajudes fiscals a les empreses amb l’objectiu d’estimular l’economia, també amb retallades d’impostos. L’IVA per a les empreses manufactureres es reduirà del 16% al 13%, i en altres sectors com el transport o la construcció, del 10% al 9%.

A més a més, també es facilitarà l’accés als préstecs a les petites empreses i s’incrementarà la inversió en infraestructures. Per aquest motiu, la despesa fiscal augmentarà un 6,5% i es preveu que el dèficit del país creixi fins al 2,8%, dues dècimes per sobre de l’exercici anterior. L’objectiu també és que la inflació no superi el 3%.

Li Keqiang va dedicar una gran part del seu discurs a parlar de prioritats socials: està previst crear més d’11 milions de llocs de treball a les zones urbanes i, en cas que així sigui, que l’atur es mantingui per sota del 5,5%.

També s’aprovaran mesures per desenvolupar el sector de l’atenció a persones grans, especialment centres de rehabilitació, serveis de menjadors o mobilitat assistida. Cal tenir en compte que la població de més de 60 anys arribarà als 250 milions aquest any, l’equivalent a cinc cops la població d’Espanya.

El primer ministre es va comprometre a invertir un 25% més per reduir la contaminació de l’aire i aconseguir que el 2019 es rebaixi en un 2% la mitjana de concentració de partícules PM2,5 a les grans ciutats. També es reduirà al voltant del 3% el consum energètic.

Atraure inversió estrangera

El govern xinès també preveu reformar la llei d’inversió estrangera per facilitar l’accés a les empreses internacionals, de manera que es pugui donar un impuls a l’economia per aquesta via: s’ampliarà l’entrada a sectors restringits, s’augmentarà la protecció de la propietat intel·lectual i es prohibirà la transferència forçosa de tecnologia -una mesura que respon a les peticions dels Estats Units en el contenciós comercial que mantenen.

La Xina també moderarà la seva despesa en defensa. Tot i així, aquest any el pressupost militar augmentarà un 7,5%, sis dècimes menys que l’any passat, i superarà els 156.000 milions d’euros. És el quart any consecutiu que el pressupost de l’exèrcit creix per sota dels dos dígits.

Durant l’última dècada, la modernització de l’exèrcit i l’increment anual del seu pressupost han activat les alarmes en altres països. Els Estats Units, de fet, denuncien el risc que la Xina es converteixi en una potència militar al Pacífic. Ara bé, malgrat la magnitud de la despesa, comparativament és més baixa que la d’altres països, segons el govern xinès.

El portaveu de l’ANP, Zhang Yesui, va dir que “per jutjar si un país representa una amenaça per a les altres nacions la clau són les seves polítiques de defensa i a l’exterior, més que l’augment del seu pressupost de defensa”. I va puntualitzar que la despesa en defensa el 2018 va representar un 1,3% del PIB xinès, mentre que en altres països desenvolupats supera el 2%.

stats