La Xina posa contra les cordes les empreses nord-americanes al país

XangaiDurant dècades, lobistes d'empreses dels EUA han pressionat perquè la Xina obrís les portes a bancs, companyies aeroespacials i cadenes de menjar ràpid. El fabricant d'avions Boeing, per exemple, va començar a rebre comandes del gegant asiàtic poc després d'una visita de Richard Nixon el 1972. Però ara, molts dels empresaris nord-americans al país veuen com el seu propi govern està desmantellant gran part de la feina feta.

La guerra aranzelària declarada per Donald Trump fa que les seves cadenes de subministrament siguin insostenibles, i les represàlies del govern xinès amenacen amb desfer anys d'èxit comercial. El 15 d'abril el regulador d'aviació de la Xina va prohibir a les aerolínies del país importar avions de Boeing, tal com va publicar Bloomberg. Un moviment simbòlic que no passarà desapercebut per als directius nord-americans a Shanghai o Pequín.

Les empreses estatunidenques a la Xina intenten esbrinar com serà el futur. Els aranzels de Trump a les importacions xineses se situen ja al 145%. I tot i que l'11 d'abril la Casa Blanca va anunciar exempcions en diversos dispositius electrònics –per a gran alleujament d'empreses com Apple–, el president va dir poc després que es tractava d'una mesura temporal, a l'espera d'una investigació sobre semiconductors, productes electrònics i farmacèutics. El resultat, probablement, seran uns aranzels elevats per als productes que utilitzen xips, com ara els telèfons mòbils.

Pequín ha respost a l'escalada dels EUA amb tarifes del 125%, però ha deixat clar que no respondrà més amb noves tarifes perquè, un cop disparats els preus, el mercat de les importacions nord-americanes ja ha desaparegut. Alhora, els reguladors xinesos han iniciat investigacions i han posat companyies dels Estats Units en llistes que perjudicaran les seves operacions al país. Empreses com Boeing poden preveure una caiguda ràpida de les comandes o cancel·lacions. Un executiu nord-americà descriu la guerra comercial amb una paraula: "Destrucció".

Trump assenyala un dèficit comercial amb la Xina d'uns 300.000 milions de dòlars el 2024 per justificar els aranzels. Però els directius nord-americans al país asiàtic veuen les coses diferents. Els ingressos de l'any passat per a les empreses cotitzades dels EUA que informen de vendes a la Xina van ser de la mateixa quantitat. Apple, Nike i Starbucks són omnipresents, i el fabricant de cotxes elèctrics Tesla, propietat d'Elon Musk, va vendre al voltant de dues cinquenes parts dels seus vehicles al gegant asiàtic en els tres primers mesos d'aquest any. Les seves empreses donen feina a desenes de milers de treballadors, sovint altament qualificats. Per contra, les empreses xineses als EUA han tingut molt menys èxit, amb només 50.000 milions de dòlars en ingressos l'any passat. Trobar una marca de consum xinesa als carrers d'una ciutat nord-americana és certament difícil.

La majoria de les empreses nord-americanes amb cadenes de subministrament complexes encara s'estan recuperant de l'impacte de la pandèmia, durant la qual moltes van intentar limitar la dependència total de la fabricació xinesa instal·lant-se en altres països de la regió. Aquesta diversificació parcial els pot jugar a la contra a mesura que avanci la guerra comercial. El Vietnam, per exemple, ha proposat aturar la reorientació dels productes xinesos a canvi que Trump redueixi els aranzels, segons Reuters. Això significa que les empreses nord-americanes que operen entre els dos països podrien enfrontar-se a tarifes encara més altes.

Els directius nord-americans també hauran de lluitar amb la ira de l'estat xinès. Des del 2019 els reguladors han desenvolupat un marc legal sofisticat que inclou sancions, restriccions a l'exportació i una "llista d'entitats poc fiables" (UEL), que permet impedir l'entrada al país als treballadors de determinades empreses i impedir que facin comerç amb la Xina. Si durant el 2023 aquests tres mecanismes es van utilitzar 15 vegades, el 2024 es van activar fins a 115 cops, segons un article d'Evan S. Medeiros, de la Universitat de Georgetown, i Andrew Polk, de Trivium, una empresa de consultoria. En els dos primers mesos i mig del 2025, ja s'han fet servir una seixantena de vegades.

Els sectors en el punt de mira de Pequín

Les noves formes de represàlia són cada cop més clares. El 8 d'abril va començar a circular a les xarxes socials xineses una llista no oficial de sis mesures. Algunes són relativament senzilles i suggereixen la prohibició de les importacions d'aviram i soja nord-americanes, així com la suspensió de totes les converses sobre control del comerç de fentanil. Una altra suggeria aturar les importacions de pel·lícules nord-americanes. La llista va ser escrita per dos bloguers ben connectats. I dos dies després el regulador de cinema va anunciar que reduiria el nombre de pel·lícules nord-americanes que es permetrien a la Xina, fet que evidenciava que les publicacions a les xarxes es basaven en informació fiable.

De moment, no s'ha materialitzat del tot cap atac als serveis nord-americans al país, cosa que podria danyar la capacitat d'operar d'altres companyies dels EUA. Els despatxos d'advocats, els bancs, les empreses d'assessorament i els serveis de comptabilitat són la columna vertebral del comerç. La Xina ja ha fet difícil que alguns d'aquests serveis funcionin. Les investigacions corporatives, per exemple, s'han tornat més arriscades a mesura que els reguladors han endurit les normes relacionades amb la seguretat nacional i el tipus d'informació que es pot revelar. Molts despatxos d'advocats ja han reduït o tancat oficines. Si s'incrementa aquesta pressió, diu un advocat de Pequín, la capacitat de tractar amb empreses xineses es veurà obstaculitzada.

El govern xinès, en tot cas, haurà de tenir cura mentre imposa càstigs a les empreses nord-americanes. Fer mal a Apple o Tesla afectarà inevitablement la capacitat de fabricació local i comportarà acomiadaments. Les sancions, a més, podrien espantar empreses d'altres països, i això podria perjudicar els esforços del Partit Comunista per atraure inversió estrangera. Aquest escenari, per contra, pot beneficiar algunes empreses xineses, especialment si hi ha una reacció en contra dels productes de consum nord-americans, sigui impulsada per Pequín o pels mateixos ciutadans. El gegant tecnològic Huawei, per exemple, podria guanyar a costa d'Apple.

La guerra comercial, amb tot, podria convertir-se en un regal per als líders de la Xina. Els consumidors locals adoren la cultura i els productes nord-americans, i fins ara molts han ignorat els intents de l'estat de promocionar les marques locals. La ràbia de Trump contra la Xina facilitarà la tasca del Partit Comunista de purgar el país de marques i empreses nord-americanes.